Rubem Fonseca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:23, 1 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosé Rubem Fonseca
Nom original(pt) Rubem Fonseca Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 de maig de 1925 (1925-05-11)[1]
Juiz de Fora, Brasil
Mort15 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatBrasil Brasil
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Federal de Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor
ActivitatSegles XX i XXI
GènereNovel·la i conte Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsJosé Henrique Fonseca Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webeducacao.globo.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0284707 Allocine: 75112 TMDB.org: 933619 Goodreads author: 99606 Modifica el valor a Wikidata

Rubem Fonseca (Juiz de Fora, Minas Gerais, 1925) és un escriptor brasiler conegut per les seves novel·les i contes. També ha escrit guions de cinema.[1] El 2003, Fonseca va rebre el Premi Camões, un dels guardons literaris més prestigiosos de la llengua portuguesa.

En català, s'ha traduït la seva obra O cobrador (1979) com El cobrador (LaBreu edicions, 2010) i O caso Morel (1973) com El cas Morel (Bromera, 1994).[2]

Biografia

Graduat en Ciències Jurídiques i Socials a la Facultat Nacional de Dret de l'aleshores Universidade do Brasil, actualment Universidade Federal do Rio de Janeiro (UFRJ). El dia 31 de desembre de 1952 va entrar a la policia de Rio de Janeiro com a comissari, al 16è Districte Policial, al barri de São Cristóvão.[1] Bona part del temps que va ser a la policia va treballar com a relacions públiques. Va ser triat juntament amb altres nou policies carioques per especialitzar-se als Estats Units entre setembre de 1953 i el març de 1954.[1] Va aprofitar l'oportunitat per estudiar Administració d'Empreses a Boston i Nova York.[3] Va abandonar la policia el 6 de febrer de 1958.[1] A partir de llavors, treballaria per dedicar-se exclusivament a la literatura.[1]

Premis

Aquesta és una selecció dels nombrosos premis rebuts per l'escriptor:

  • 2003: Premi Luís de Camões
  • 2003: XIV Premi Juan Rulfo, entregat a la XVII Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic).[4]
  • 2004: Premi Konex Mercosur a les Lletres
  • 2012: Premi Iberoamericà de Narrativa "Manuel Rojas"[5]

Obres

Ficció

  • O Caso Morel (1973), traduït al català per Bromera (2003) com a El Cas Morel
  • A grande arte (1983)
  • Bufo & Spallanzani (1986)
  • Vastas Emoções e Pensamentos Imperfeitos (1988)
  • Agosto (1990)
  • O Selvagem da Ópera (1994)
  • O Doente Molière (2000)
  • Diário de um Fescenino (2003)
  • Mandrake, a Bíblia e a Bengala (2005)
  • O Seminarista (2009)
  • José (2011)

Contes

  • Os prisioneiros (1963)
  • A coleira do cão (1965)
  • Lúcia McCartney (1967)
  • Feliz Ano Novo (1975)
  • O cobrador (1979), traduït al català per LaBreu (2010) com a El cobrador
  • Romance negro e outras histórias (1992)
  • O buraco na parede (1995)
  • Histórias de amor (1997)
  • A confraria dos espadas (1998)
  • Secreções, excreções e desatinos (2001)
  • Pequenas criaturas (2002)
  • 64 Contos de Rubem Fonseca (2004)
  • Ela e outras mulheres (2006)
  • Axilas e Outras Histórias Indecorosas (2011)
  • Amálgama (2013)
  • Histórias Curtas (2015)

Altres

  • O homem de fevereiro ou março (antologia, 1973).
  • E do meio do mundo prostituto só amores guardei ao meu charuto (novel·la, 1997)
  • O romance morreu (cròniques, 2007)
  • 64 Contos de Rubem Fonseca (Antologia de contes, 2004)

Traduccions al català

  • Fonseca, Rubem; trad. de Vicent Berenguer. El cas Morel [O Caso Morel]. 1a ed.. Alzira, Valencia: Edicions Bromera, 2003. ISBN 8476607962. 
  • Fonseca, Rubem; trad. Josep Domènech Ponsatí. El Cobrador [«Cobrador»]. Barcelona: Labreu, 2010. ISBN 9788493715267. 

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Rubem Fonseca». releituras.com. [Consulta: 21 gener 2014].
  2. ↑ «El cobrador». labreuedicions.com. [Consulta: 22 gener 2014].
  3. ↑ Tello Garrido, Romeo. Pròleg en Fonseca Rubem, Los mejores relatos. Mèxic: Alfaguara, 1998.
  4. ↑ Andrés Rojo, José «García Márquez entrega el Premio Juan Rulfo a Rubem Fonseca». ElPaís, 30-11-2003 [Consulta: 22 gener 2014].
  5. ↑ ABC. «Rubem Fonseca recibe el premio Iberoamericano "Manuel Rojas"», 28-09-2012. [Consulta: 3 octubre 2012].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rubem_Fonseca&oldid=17545866»