Rubiol gros d'escates brunes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rubiol gros d'escates brunes
Classificació científica Edita
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Homobasidiomycetes
Ordre: Agaricales
Família: Agaricaceae
Gènere: Agaricus
Espècie: A. augustus
Nomenclatura binomial
Agaricus augustus
Fr., 1838[1]
Sinònims
  • Agaricus augustus var. perrarus (Schulzer) Bon & Cappelli, 1983
  • Agaricus perrarus Schulzer, 1880
  • Fungus augustus (Fr.) Kuntze, 1898
  • Pratella augusta (Fr.) Gillet, 1878
  • Psalliota augusta (Fr.) Quél., 1872
  • Psalliota peronata Massee, 1892[2]
Exemplar fotografiat a Bulgària.
Exemplars joves fotografiats a Saint Chéron (França).
Rubiol gros en un bosc de coníferes de Bulgària

El rubiol gros d'escates brunes (Agaricus augustus) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les agaricàcies.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Barret carnós que pot assolir 22 cm de diàmetre, molsut, gran, llis al disc central, de bru daurat a ocraci, algun cop bru grisenc.
  • Superfície escamosa, amb escames fibril·loses disposades concèntricament.
  • Grogueja al frec.
  • Marge que sobresurt més enllà de les làmines.
  • Làmines grises de jove, brunes en madurar, amb aresta més clara.
  • Cama blanca que pot arribar als 20 cm d'altura i 4 cm de gruix, sovint amb grans escates blanques.
  • Anell alt, doble, amb escates semblants a les de la cama, grogues al frec.
  • Carn blanca, aviat bruna al punt d'unió de la cama i el barret. És bruna al peu.
  • Carn d'olor a ametlles o a anís degut a la presència d'alcohol benzílic i benzaldehid.[3]
  • Les espores són de color marró xocolata.[4][5][6]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Fructifica a finals de l'estiu i la tardor.[7]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Vora planifolis i coníferes.[8]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Europa, Nord-amèrica, Àsia i l'Àfrica del Nord.[9]

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

És comestible, de qualitat excel·lent i molt consumit a Euràsia, els Estats Units, el Canadà i algunes zones de Mèxic. Malauradament, molt sovint és infestat per larves de mosques.[10][11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. The Mycological Society of America, (2002). "The anise-like odor of Clitocybe odora, Lentinellus cochleatus and Agaricus essettei". Mycologia 94 (3): 373–376. [1]
  4. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 96.
  5. Michael Jordan, (1995). The Encyclopedia of Fungi of Britain and Europe. David & Charles. p. 221. ISBN 0-7153-0129-2.
  6. Noordeloos M. E., (2001). Vol. 5 of Flora Agaricina Neerlandica: Critical Monographs on Families of Agarics and Boleti Occurring in the Netherlands. Pp. 44–45. ISBN 9054104953. [2]
  7. Michael Jordan, (1995).
  8. RogersMushrooms (anglès)
  9. E-Flora BC: Electronic Atlas of the Plants of British Columbia (anglès)
  10. Boa ER., (2006). "Champignons Comestibles Sauvages". Food and Agriculture Organization of the United Nations. p. 141. ISBN 9252051570.
  11. The Fungi of California (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]