Ruderal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una comunitat ruderal d'una sola espécie: Olivardes (Dittrichia viscosa) creixent entre la grava al costat de la via de tren a Pétah Tiqvà-Segula, Israel.

Ruderal o flora ruderal és el terme que s'aplica en el marc de l'ecologia a les espècies de plantes que són les primeres a colonitzar terrenys alterats o degradats. L'alteració pot ser natural, com la causada per incendis o riades, o deguda a l'acció humana, com la construcció d'autopistes, la mineria i l'abocament de materials de construcció, i abocadors de deixalles i escombreries. Altres alteracions es poden deure a la creació d'erms industrials i urbans, com l'abandonament d'estacions de tren o canals d'irrigació, o la demolició i abandonament de construccions o estructures d'ús previ.

Terreny ruderal[modifica | modifica el codi]

La paraula "ruderal" prové del llatí "rudus" ("tros", "grumoll", "fragment"), i es va originar en referència al terreny, concretament a les concentracions de trossos de pedra, guix, runes, maons i sorra amb ciment de les ruïnes.

Les espècies de plantes classificades ecològicament com a "flora ruderal" comprenen les que creixen en zones qualificades com a "terreny ruderal".

Aquestes es diferencien de les espècies arvenses que es troben o viuen en els camps de conreu, i també de les espècies segetals, que es troben més específicament en els camps de cereals, entre les messes.

Els tipus de plantes arvenses i segetals que envaeix les zones agrícoles abandonades, és a dir les plante no conreades que es troben després de l'abandonament d'horts, camps i jardins, han estat classificades en el camp de l'ecologia de manera general com a "flora segetal".

Procés[modifica | modifica el codi]

Les plantes ruderals produeixen llavors de forma massiva: Els papus de Conyza bonariensis
Conyza canadensis creixent al bell mig d'una capa d'asfalt; les plantes ruderals són d'una tenacitat extraordinària

Les espècies ruderals s'estableixen en comunitats de molts individus. Generalment dominen la zona alterada o contaminada durant periodes llargs, potser uns quants anys. A continuació van deixant pas a altres espècies gradualment, perdent la competició quan la qualitat ecològica del sól aumenta.[1]

Tot i així es donen casos de degradació tan severa, com per exemple quan la capa de sòl fèrtil està coberta o contaminada amb una substància estranya, que pot donar lloc a que una espècie ruderal s'estableixi de forma permanent. Això passa sovint quan el terreny es troba cobert de grava o de certs productes químics.

Es pot donar també el cas que una certa planta ruderal invasora sigui massa dominant i que tingui un avantatge competitiu molt gran sobre les espècies autòctones. En aquests casos és molt possible que aquesta planta no deixi que les espècies del biòtop natural de la regió retornin a la zona que s'havia trobat en estat de degradació, ans que s'hagi ja format una capa de sòl fèrtil.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El tòxic estramoni Datura stramonium envaeix l'entorn de l'abandonada masia Torre de la Corriu (Guixers - Solsonès)

Generalment les plantes ruderals són resistents, robustes i poc exigents. Les característiques que contribueixen a l'éxit d'una espécie com a planta ruderal són normalment les següents:

  • Producció massiva de llavors
  • Pocs requisits a l'hora de germinar.
  • Poques exigències quant a la composició del terreny i presència o absència d'elements nutritius.
  • Arrels de creixement ràpid.
  • No dependre de micorizes

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Ruderal Community" - California Polytechnic State University(anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ruderal