Rudolf Friml

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Rudolf Friml
Conservatori de Praga on feu els primers estudis Rudolf Friml
Conservatori de Praga on feu els primers estudis Rudolf Friml
Naixença: 7 de desembre de 1884
República Txeca República Txeca Praga, Txequia
Defunció: 12 de novembre de 1972 (als 87 anys)
Estats Units Estats Units Hollywood Califòrnia, USA
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Pianista

Rudolf Friml (Praga, Txequia, 7 de desembre de 1884 - Hollywood Califòrnia, USA, 12 de novembre de 1972) fou un compositor i pianista txec.

Fou deixeble de Dvořák en la seva ciutat natal traslladant-se el 1904 als Estats Units, on va residir i del que el 1925 adoptà la nacionalitat.

Va ésser mestre de Josef Jiránek, en el Conservatori de Praga (1900-1903). Per espai de cinc anys acompanyà com a pianista al cèlebre violinista i compatriota seu Kubelík, quan aquest feu diverses visites als Estats Units. Vers el 1906, finalitzada una gira amb Kubelík, donà diversos concerts amb orquestra i sol. Però ben aviat abandonà l'activitat com a concertista per a dedicar-se a la composició.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Christmas Carol, ballet, representada en el Teatre Reial de Dresden.
  • Auf Japan, ballet, representada en el Teatre Reial de Dresden.
  • The Firefly, (1912).
  • High Jinks, (1913).
  • Katinka, (1915).
  • You're in Love.

Operetes i comèdies musicals[modifica | modifica el codi]

  • La noia camperola, (1914).
  • Gloriana, (1918).
  • Sometime, (1918).
  • Tumble in, (1919).
  • Little Whopper, (1919).
  • June Love, (1920).
  • Ziegfeld Follies, (1921 amb noves versions de 1923, 1924 i 1925).
  • Blue Kitten, (1922).
  • Cinders, (1923).
  • Dew-Drop Inn, (1923).
  • Rose Marie, (1923).
  • El Rei rodamón, (1925).
  • The Wild Rose, (1926).
  • La noia de Palm Beach, (1926).
  • No Foolin, (1926).
  • Aguila blanca, (1927).
  • Els tres mosqueters, (1928).
  • Au del Paradís, (1930).
  • Luana, (1930).
  • The Lottery Bride, (1930).
  • Annina, (1934).

De totes aquestes obres, Ziegfeld Follies, peça sumptuosa i de gran aparell, aconseguí un senyalat èxit, malgrat dintre de l'acceptació general que el públic dispensà a les altres, com ho demostren les seves noves versions. Més un verdader triomf, degut a la seva màxima universal difusió popular, fou el que li proporcionà Rose Marie (sobre texts d'Otto Harbach i Oscar Hammerstein II), davant de tot per la cançó anomenada Crida índia d'amor, encara que per ¡Ho, Rose Marie t'estimo. Aquesta obra s'estrenà a Nova York el 2 de setembre de 1924 i fou portada al cinema, el 1927 per Jeanette MacDonald i Nelson Eddy. Així mateix la pel·lícula The Great Ziegfeld es basà en Ziegfeld Follies.

Aquest tipus de comèdia musical, on hi ha forçades concessions literàries a l'argument tret de la vida real dels Estats Units i preses del jazz, llavors en la seva etapa clàssica, delata, amb tot, la seva procedència de l'opereta centre-europea. Assoli el seu màxim apogeu en el decenni de 1921-30 (veieu sinó la cronologia de Friml), malgrat que continuà vivint per pura inèrcia alguns anys més tard, fins que per a fi guanyà terreny un tipus de comèdia menys convencional i més d'acord amb la realitat del país, en la què, també musicalment, es produeix un apropament al jazz, malgrat que sigui comercialitzant-lo. D'ací el triomf d'Oklahoma (1943), amb text d'Hammerstein II, i música de Richard Rodgers.

A més, Friml, va compondre molta música clàssica, tant per a piano, orquestra i violí

Obra més conegudes clàssiques[modifica | modifica el codi]

  • Dos Concerts, per a piano i orquestra.
  • Suite mignone, op. 35. per a violí i piano.
  • Dumbka, op. 63. per a violí i piano.
  • O Vermeland, op. 64. per a violoncel i piano.

Per a piano[modifica | modifica el codi]

  • Vals de concert, op. 12.
  • Dansa bohemia, op. 29.
  • Estudio staccato, op. 37.
  • Estudio en fa, op. 44.
  • Califòrnia-Suite, op. 57.
  • Suite bohèmia, op. 60.
  • Llegenda, op. 66.
  • Drifting, op. 67.
  • Aquarel·les, op.74.
  • Five Mood Pictures, op. 79.
  • Escenes pastorals, op. 80.

I més d'un centenar de lieder.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]