Rugbi

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Rugby)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partit de rugbi a l'Stade de France

El rugbi (o rugby) és un esport d'equip de contacte, que consta de dos equips de quinze jugadors. Aquests lluitaran per la possessió de la pilota i per aconseguir fer un assaig al camp contrari; aquesta acció suma uns punts (cinc al Rugbi Union) i deixa una oportunitat per fer un xut als pals i aconseguir-ne dos més.

Una vella dita diu que el futbol és un esport de cavallers practicat per rufians, mentre que el rugbi és un esport de rufians practicat per cavallers.

Taula de continguts

[edita] Reglament

Les principals característiques del rugbi són l'ús d'una pilota ovalada i la prohibició de passar la pilota endavant amb les mans. La forma de guanyar terreny és, per tant, avançar corrent amb la pilota a la mà o xutant-la.

És l'esport que més jugadors entre els dos equips aporta dins d'un mateix terreny de joc, més concretament 15 jugadors per equip, a la vegada entre els dos equips.

L'esport del rugbi té com a característica principal l'honor i la valentia que els jugadors han de tenir, ja que és un esport en el qual hi ha contacte físic, així que si no hi hagués un ordre i un respecte previ i continuat no podríem tenir una pràctica d'aquest esport en condicions òptimes. Quan un partit finalitza, finalitza la rivalitat i el caràcter competitiu, és a dir, tots els jugadors es reuneixen i parlen sobre el partit i les jugades que més rellevança han tingut.

Per puntuar, cal fer un toc amb la pilota terra a la zona d'assaig de l'adversari, o fer passar la pilota a través dels seus pals, amb la finalitat d'aconseguir el màxim nombre de punts. Un assaig val 5 punts i la seva transformació 2 punts més. Els cops de càstig (o faltes) i els xuts a sobre bot (o drops) valen 3 punts.

[edita] Història

El rugby va ser iniciat segons la tradició per Willam ebb Ellis, alumne de Rugby, en l'escola de teologia de Rugbi. L'esport consisteix en avançar cap el camp enemic amb la pilota sota el braç, aprofitant l'ambigüitat que existia en les regles de l'antic futbol. En 1839, un antic membre de la Rugby School introdueix el joc a la Universitat de Cambridge. En 1843 es formà el primer equip de rugbi, el Guy's Hospital Rugby Club de Londes. Dos anys més tard, la Rugby School impulsa unes regles per al joc. En 1851, William Gilbert forma la primera Rugby School Football. Poc a poc van sorgint nous clubs: Trinity College de Dublín (1854), Liverpool RFC (1857), Edinburgh Academicals (1857), Club Blackheath de Londres (1858). El 1864 es funda el primer club de rugbi fora de les illes Britàniques, el Sydney University i, el 1870, Nelson College i Nelson FC juguen el primer partit a Nova Zelanda.

El 2 de març de 1871 es disputa el primer encontre internacional entre Anglaterra i Escòcia al Raeburn Place d'Edimburg. El boig creixement de l'esport a les escoles privades i universitats va portar a la creació, el 26 de gener de 1871, de la Rugby Football Union a Londres. A Gal·les es funda el Neath RFC. A França el rugbi entra el 1872 amb la creació del Le Havre AC i el English Taylors Club a París. El 1873, es funda la Scottish Rugby Football Union i es disputa el primer encontre a Argentina entre Banks i City a Buenos Aires, així com el primer encontre oficial a Canadà entre canadencs i anglesos a Toronto. El següent any es disputa el primer encontre als Estas Units entre les universitats de McGill i Harvard amb unes regles mixtes. Es funda a Dublín la Irish Rugby Football Union on no era inclòs l'Ulster. El 1879 una segona fundació va incloure l'Ulster. L'any 1877, es decideix jugar amb 15 en lloc de 0 jugadors. El 1886 es funda la International Rugby Football Board organisme rector de l'esport. El 1895 es produeix una escissió dins el món del rugbi i apareix la variant de rugbi a 13.

El rugbi va mostrar un gran creixement a les Illes Britàniques entre el 1890 i el 1893. A Amèrica, en canvi, va decaure, a pesar de la creació, el 1894, de la Eastern Rugby Union amb 9 equips. A partir dels 80 torna a créixer el rugbi a Amèrica amb la formació el 1975 de la United States of America Rugby Football Unon.

En 1995 va tenir lloc la primera Copa del Món de Rugbi, que es va celebrar a Nova Zelanda i Austràlia i que van guanyar els All Blacks. L'èxit d'aquest esdeveniment mundial va portar a que en 1995 la IRB donés entrada al professionalisme del rugbi.

A Catalunya Sud va ser introduït el 121 per Baldiri Aleu i Torres a Sant Boi de Llobregat, fundant el primer equip català, la Unió Esportiva Santboiana.

Vegeu per més informació: Història del rugbi a Catalunya

[edita] Antecedents del rugbi

Per trobar els orígens del rugbi ens hauríem de remuntar a segles enrere. Al llarg de la història sempre han existit cultures i pobles –maies, japonesos, xinesos, grecs o romans, entre d'altres - que practicaven jocs que incloïen una pilota i l'objectiu dels quals era aconseguir fer-la passar per una obertura, tot fent servir mans, peus, o altres parts del cos. Tot i així, l'antecessor del rugbi que avui coneixem no el trobem fins a l'Edat Mitjana europea, quan a França (soule, barette), a Itàlia (calcio), o a la Gran Bretanya, sense cap mena de reglamentació aparent, i durant la celebració dels quals acostumava a tenir com a resultat algun mort o alguna altra pèrdua fatal. Així, el rugbi modern constitueix una evolució directa del futbol medieval britànic, anomenat futbol de carnaval; esport violent i sense gairebé reglamentació.

[edita] Invenció i desenvolupament

Durant el segle XIX es va desenvolupar en els col·legis privats d'Anglaterra un procés de definició de les regles del futbol de carnaval, àmpliament practicat, en les seves múltiples variants, pels estudiants. En aquest procés de reglamentació sorgirien en rugbi i el futbol moderns, així com altres esports emparentats. La tradició atribueix la invenció del rugbi a un estudiant de teologia del Col·legi de Rugby. Segons el relat tradicional, en 1823, durant un partit de futbol, William Webb Ellis, "amb fina desobediència de les regles del futbol" va prendre la pilota amb les mans i la va dur fins a la meta contrària, obtenint un gol. La historicitat del fet ha estat reiteradament posada en dubte, però és acceptat oficialment per la International Rugby Board com primer antecedent del rugbi modern, fins al punt que el trofeu que es lliura als guanyadors de la Copa del Món de Rugbi duu el seu nom. oviària que va connectar entre si a les ciutats de l'illa i una de les seves conseqüències va ser impulsar i multiplicar les trobades esportives interescolars. Tot i que els contrincants acordaven abans de cada trobada les regles en què se subjectarien, les discussions i baralles sobre les accions que estaven permeses o prohibides va esdevenir un inconvenient cada vegada més notable.

Els estudiants dels col·legis anglesos van començar llavors a escriure les regles, amb la finalitat d'unificar-les. El primer col·legi en fer-lo va ser el de Rugby, on el futbol s'havia practicat en una versió molt física, utilitzant travetes i apilaments ("hacking" i "maul") i permetent prendre, passar i córrer amb la pilota en les mans. Les Regles de Rugby van ser escrites el 28 d'agost de 1845 per tres estudiants, William Delafield Arnold, W.W. Shirley, i Frederick Hutchins. Estaven integrades per 37 regles que constituïxen el primer antecedent reglat del rugbi modern. Allí figuren regles que després assenyalarien la identitat del joc, com els arcs en forma d'H, la conversió, l'ús de les mans per a dur la pilota, la regles de l'off-side, el "knock-on", el "scrummage", el marck, el "hacking", etc.

A les regles de Rugby altres col·legis van oposar-ne d'altres que limitaven considerablement l'ús de les mans i el paper de la força física. Entre aquests col·legis es van destacar les regles escrites per Eton (187) i Cambridge (148). Aquests col·legis sostenien que en les seves regles es promovia més l'habilitat, mentre que en les de Rugby es promovia més la força. Al llarg d'aquests anys es van anar formant altres clubs que jugaven amb regles basades en les de l'escola de Rugby. El 1843 es creà el club de "football" més antic del món, el Guy's Hospital Football Club, format per ex-alumnes de l'escola. El Dublin University Footall Club, fundat el 1854, és el més antic dels clubs de "football" (sota qualsevol regla) encara en activitat. Finalment el 26 d'octubre de 1863 va començar una gran reunió de delegats dels estudiants de diversos col·legis a Londres, en una taverna anomenada Freemason's, amb la intenció de redactar un codi de regles que harmonitzessin els diversos mètodes de joc que responien a la denominació comuna de football. En la quarta reunió es va destacar que alguns periòdics havien publicat les regles de Cambridge de 1863, que diferien de l'esborrany de la Football Association en dos punts fonamentals: "córrer amb la pilota" i el "hacking" (colpejar les canyelles del rival).

Tot i algunes discrepàncies en certes regles, finalment es va impulsar un procés de pacificació del rugbi, per eliminar-ne la violència. La gran majoria de col·legis van acceptar la unificació de les regles i van fundar The Football Association. Alguns dels col·legis que estaven en desacord amb les regles establertes no van entrar-hi i van seguir un camí autònom. És en aquest moment quan rugbi i futbol emprenen camins diferents, separant-se del tronc comú. Els fets més importants de l'evolució del rugbi des de llavors són els següents:

  • 26 de gener de 1871: es va fundar la primera federació de rugby football, la Rugby Football Union d'Anglaterra, integrada llavors per 22 clubs. Tres advocats que havien estat alumnes de Rugby es van encarregar de redactar el primer reglament, que es va aprovar al juny de 1871.
  • 27 de març de 1871: es va disputar el primer partit internacional entre Anglaterra i Escòcia a Edimburg.
  • 1877: el nombre de jugadors es va reduir de 20 a 15 per equip.
  • 1886: Escòcia, Gal·les i Irlanda van fundar la International Rugby Football Board. Amb l'extensió del rugbi per Gran Bretanya, es va organitzar el primer torneig periòdic internacional, el de les Quatre Nacions, entre els quatre països britànics: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda.
  • 1931: Durant molts anys, les autoritats de l'esport havien sospitat que la junta directiva de de rugby union francès, la Federació de Rugbi Francesa (FRF), estava permetent l'abús de les regles sobre amateurisme, i el 1931 el Rugby Union Francès fou suspès de jugar contra les altres nacions de l'IRB (International Rugby Board). No obstant poc després, el 1947, França, on el rugbi va arribar a tenir un gran desenvolupament, quedà rehabilitada i es va incorporar al torneig internacional que es rebatejà com de les Cinc Nacions.
  • 1934: El 24 de març de 1934, a Hannover, la Fédération Internationale de Rugby Amateur (FIRA) es formava a instàncies dels francesos. Estava dissenyada per organitzar el rugby union fora de l'autoritat de la Junta de Rugbi Internacional (IRB). Incloïa i reconeixia els equips nacionals d'Alemanya i França, naturalment, però també; Bèlgica, Catalunya, Espanya, Holanda, Itàlia, Portugal i Romania. Els estatuts i les regulacions segellaven l'operació, i la declaració oficial de naixement era enregistrada al Butlletí Oficial de la República Francesa de 10 de Juny de 1934.

Més recentment, amb l'ingrés d'Itàlia, el torneig periòdic internacional es va denominar Torneig de les Sis Nacions, el més important del món, abans de la creació de la Copa del Món de Rugbi, en 1987.

El 1990 la FIRA reconeixia l'IRB com a la junta directiva mundial del rugby union i, després de negociacions amb l'IRB, acceptava integrar-se dins de l'IRB. El 1999 convertia el seu nom en "FIRA - Associació de Rugbi Europeu" (FIRA-A.E.R.), per a promoure i governar el rugby union a l'àrea Europea i fomentar el campionat mundial júnior FIRA-A.E.R.

El rugbi es va difondre pel món, especialment on hi havia importants comunitats britàniques, arrelant especialment a Sud-Àfrica, Austràlia, Nova Zelanda, les Illes del Pacífic Sud, i a l'Amèrica del Sud, especialment en l'Argentina, i en menor mesura a Xile i a l'Uruguai. El rugbi va tenir també una gran acceptació per part dels indígenes d'Oceania, on va substituir les guerres tribals. Una de les seleccions de rugbi més poderoses del món, els All Blacks de Nova Zelanda, integrada per jugadors tant d'origen maorí com britànic, va adoptar la "haka", una dansa guerrera maorí, com costum previ a cada trobada.

[edita] Competicions

[edita] Vegeu també


Copes del Món de Rugbi

1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011


[edita] Enllaços externs

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Rugbi»