Rukn-ad-Dawla

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rukn al-Dawla)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya (o Buwayh), conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976). Era el petit dels tres germans fundadors del poder buwàyhida.

Vers el 928, els tres germans fills de Buwayh, Ali, Hasan i Ahmad, es van posar al servei de Makan ibn Kaki que aleshores era governador samànida de Rayy. Quan Makan van atacar als samànides i després fou derrotat per Mardawidj, els germans van transferir la seva lleialtat a aquest darrer. Ali va aconseguir crear-se un domini al Fars que va dominar el 934, i va trencar amb Mardawidj. Hasan va servir amb el seu germà Ali (conegut després com a Imad al-Dawla) i el 934 va rebre el govern de Kazarun i altres districtes. El general abbàssida Yakut, que havia encarregat a Ali la conquesta del Fars, el va combatre i el va forçar a refugiar-se amb el seu germà. Yakut fou derrotat poc després per Mardawidj, el antic sobirà dels buwàyhides (contra el que s'havien revoltat) Ali Imad al-Dawla es va reconciliar amb el triomfador i el van reconèixer i com a garantia de fidelitat Ali li va enviar a Rukn al-Dawla com a ostatge. Mardawidj fou assassinat el 935 i Rukn al-Dawla es va escapar i es va reunir amb Imad al-Dawla, que li va facilitar tropes per disputar el Jibal a Wushmgir, germà i successor de Mardawidj.

Encara que Rukn al-Dawla va arribar a conquerir Isfahan, el 939 la va perdre i la guerra es va acabar fugint el buwàyhida cap al Fars. El 940 va ajudar al seu germà Muizz al-Dawla (al-Husayn) que havia conquerit Khuzistan, contra els barídides, als que Rukn al-Dawla va intentar arrabassar Wasit per establir un principat propi; però el califa i el seu general Badjkam s'hi van oposar i es va haver de retirar. Poc després Makan ibn Kaki, lloctinent de Wushmgir, va ser derrotat pels samànides de Nasr I ibn Ahmad, i Rukn al-Dawla va aprofitar el moment per recuperar Isfahan i aliar-se als samànides.

A la mort de Nasr I el 943, Rukn al-Dawla es va apoderar de Rayy i el Jibal, que estava en mans de Wushmgir, possessió que va consolidar per la retirada del general samànida Abu Ali Čaghani. El 944/945 fou expulsat de Rayy i de quasi tot el Jibal pels samànides però al cap d'uns mesos (945/946) ho va recuperar expulsant a les forces del governador samànida Ibn Muhtaj (governador del Khurasan i Pèrsia del nord). Poc després, quan el seu germà Muizz al-Dawla va entrar a Bagdad (945/946), va rebre del califa el lakab de Rukn al-Dawla pel que fou universalment conegut al mateix temps que els seus germans rebien també els lakabs amb el que són coneguts. El 948/949 va rebutjar un atac a Rayy del musafírida Marzuban ibn Muhammad (Rukn al-Dawla va retardar l'atac de Mazurban per mitjans diplomàtics i quan va rebre reforços del seu germà el va poder derrotar prop de Qazvín), que fou fet presoner, i en el contraatac es va apoderar del sud de l'Azerbaidjan que va conservar fins al 950/951, quan va perdre la major part d'aquesta conquesta i Rayy i el Jibal. Però excepte aquestos dos moments (948/949 i 950/951) que van durar vers un any cadascun, va conservar Rayy i el Jibal durant tota la seva vida. El desembre del 949 va morir el seu germà gran Imad al-Dawla i va deixar hereu al seu nebot Adud al-Dawla, fill de Rukn al-Dawla. Aquest fou reconegut com a emir sènior i Muizz al-Dawla com amir al-umara.

Fin el 955/956 va haver d'enfrontar a Wushmgir i tanmateix als samànides. També va signar la pau amb Mazurban ibn Muhammad que vers el 952 s'havia escapat i havia recuperat el sud de l'Azerbaidjan encara en poder dels buwàyhides; Rukn al-Dawla es va casar amb una filla de Mazurban. Va jugar amb habilitat la rivalitat entre Wushmgir i els samànides i entre els diversos prínceps i generals d'aquestos darrers. Els consells del visir Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad (940-972) foren molt importants en el seu èxit. El 955/956 finalment Rukn al-Dawla es va declarar tributari samànida i va signar un acord de pau, que després es va renovar per segona vegada el 971/972 en condicions més favorables. El 958 Wushmgir va arribar a entrar a Rayy breument, però el 960 Rukn al-Dawla li va prendre el Gurgan, també per poc temps i el 962 va tornar a ocupar aquest districte i el Tabaristan, igualment de manera temporal. El 968 es va acabar la lluita amb Wushmngir quan aquest va morir d'accident.

Els darrers anys de la seva vida van ser tristos per a ell per l'actitud del seu fill Adud al-Dawla que aprofitant la crida en ajut de Bakhtiyar (fill i successor a l'Iraq de Muïzz al-Dawla) va empresonar a aquest príncep amb el suport del visir del propi Rukn al-Dawla, de nom Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad ibn al-Amid (conegut per Ibn al-Amid II, 972-977), i es va apoderar de l'Iraq (974). Rukn al-Dawla, molt aferrat a la idea de la família, va tirar en cara la conducta al seu fill, li va ordenar alliberar a Bakhtiyar i li va fer retornar l'Iraq i tornar al seu govern propi al Fars. Finalment Rukn al-Dawla i Adud al-Dawla es van trobar Isfahan el gener del 976; es tractava de que el primer havia de confirmar Adud al-Dawla com a hereu, i ho va fer però només després de grans esforços de la cort, ja que en el fons no perdonava al seu fill. Va morir a Rayy uns mesos després (setembre del 976).

Segons els acords successoris d'Isfahan, Adud al-Dawla (que governava Fars) havia de succeir a Rukn al-Dawla a Isfahan, però Rayy passava al segon fill Fakhr al-Dawla, i Hamadan al tercer Muayyid al-Dawla, si bé ambdós sota autoritat suprema d'Adud al-Dawla. Però a la pràctica Muayyid al-Dawla es va apoderar de Rayy i Fakhr al Dawla va haver de fugir amb l'emir ziyàrida del Tabaristan i amb els samànides.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]