Rumen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mecanisme del funcionament dels estòmacs d'un remugant:1. Reticle; 2. Atri del rumen; 3. Sac dorsal del rumen; 4. Sac ventral del rumen; 5 i 6. Sacs cecs caudals del rumen.
Esquema del sistema digestiu d'un remugant

El rumen és el primer i el més voluminós dels preestòmacs del animals remugants, està situat a la meitat esquerra de la cavitat abdominal, entre el diafragma i la cavitat pelviana. Comunica per davant amb l'esòfag, que s'obre en el sac dorsal, i amb el reticle.

En els animals remugants lactants el rumen està molt poc desenvolupat donat que la seva alimentació només precisa de l'estòmac glandular (abomàsum) per a la seva digestió. Quan l'animal remugant va creixent i comença a consumir herba, el rumen, i els altres preestòmacs, comencen a desenvolupar-se.

La capacitat que arriba a tenir el rumen en una vaca és d'uns 200-250 litres i en una ovella d'uns 12 litres.

El continu intercanvi dels continguts del reticle i del rumen porta a considerar-los d'una forma unitària, anomenada complex "reticle-rumen" (reticulorumen).

Descripció[modifica | modifica el codi]

Vista esquerra del rumen d'una ovella. 1. Atri ruminal; 2. Sac dorsal; 3. Sac ventral; 4. Recés ruminal; 5. Sac cec caudo-dorsal; 6. Sac cec caudo-ventral; 7. Solc cranial; 8. Solc longitudinal esquerre; 9. Solc coronari dorsal; 10. Solc coronari ventral; 11. Solc caudal; 12. Solc accesori esquerre; 13. Ínsula ruminal; 14. Plec reticle-ruminal; 15. Reticle; 16. Abomàsum; 17. Esòfag; 18. melsa.

El rumen té forma de sac aplanat lateralment, de manera que la superfície esquerra contacta amb la paret esquerra de la cavitat abdominal i les darreres costelles i la superfície dreta amb la resta de les vísceres que ocupen aquesta cavitat (llibre, abomàsum, pàncrees, fetge i intestins). Ocupa tota la meitat esquerra de la cavitat abdominal, des del diafragma, amb el qual contacta mitjançant el sac dorsal (el sac ventral està separat del diafragma, situant-se entre ambdòs el reticle), fins a la pelvis en la qual penetra el sac cec caudal de la porció dorsal, explorable per vía rectal. En l'ovella i la cabra és el sac ventral el d'extensió més gran.

Externament, el rumen està recorregut per solcs que delimiten els diferents sacs. Els solcs més destacats són els solcs longitudinals, dret i esquerre, que divideixen el rumen en els sacs o porcions dorsal i ventral.

Internament, está recobert per una mucosa provita de nombroses pilositat que li donen un aspecte típic d'estora, de tacte aspre i color marró fosc a gairebé negre.

Fisiologia[modifica | modifica el codi]

El rumen compleix la funció d'una cambra de fermentació on es degrada la cel·lulosa que contenen els aliments vegetals que ingereix l'animal. Per a aquesta funció dins el rumen hi ha permanentment un líquid ruminal format per restes de l'aliment i una abundant i variada flora i fauna formada per bacteris, protozous, fongs, arqueobacteris, i virus. Les contraccions de les parets del rumen i els solcs que creuen la seva superfície provoquen una contínua mescla del contingut.

Periòdicament, el contingut del rumen torna a la boca per a una segona mastegació (fenomen de la ruminació).

Digestió dels remugants[modifica | modifica el codi]

Després d'haver-se empassat l'aliment, aquests passen a través de l'esòfag i es dipositen en la part dorsal del reticle on es mescla i fermenta alliberant gasos. Les parts més grosses de la mescla pugen per l'esòfag i tornen a ser mastegades, després tornen per l'esòfag i es dipositen en el sac dorsal del reticle per a ser mesclades una altra vegada en el rumen més tard passan al canal dit omàsum.

La superfície superior del rumen s'omple amb gasos (com el metà, diòxid de carboni i en menor mesura amb hidrogen molecular) alliberats per la fermentació i la respiració anaeròbica dels aliments. Aquests gasos són expel·lits regularment, a través de la boca, des del complex reticulorumen mitjançant el procés de l'eructació.

Els principals substrats de la digestió en el complex reticulorumen són carbohidrats no estructurals (midó, sucre, i pectina), carbohidrats estructurals (hemicel·lulosa i cel·lulosa) i compostos nitrogenats (proteïnes, pèptids i aminoàcids). Tant els carbohidrats estructurals com els no estructurals s'hidrolitzen a monosacàrids o disacàrids per part d'enzims microbians. Una vegada dins les parets microbianes els mono i disacàrids poden ser assimilats dins la biomassa microbiana o fermentar per donar àcids grassos volàtils,(VFAs), acetat, propionat, butirat, lactat, valerat i altres a través de la glicòlisi i altres vies bioquímiques per donar energia a les cèl·lules microbianes La majoria dels VFAs s'absorbeixen a través de la paret del complex reticulorumen, directament al corrent sanguini i el remugant l'usa com substrats per la producció d'energia i la biosíntesi.

Els lípids, la lignina, els minerals, i les vitamines tene un paper menys prominents en la digestió que els carbohidrats però són crítics de diverses maneres.

Aprofitament culinari[modifica | modifica el codi]

A la part superior de la imatge i a l'angle inferior dret es poden veure els trossos de rumen

El rumen, junt amb els altres preestòmacs forma part del plat dit tripa (en castellà: callos).


Referències[modifica | modifica el codi]