Russula aeruginea
  | |||||||||
| Bolet | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090725 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Russula | ||||||||
| Espècie | Russula aeruginea Fr., 1863 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Exautor | Lindblad | ||||||||
Russula aeruginea és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.
Descripció[modifica]
- És força carnós.
- El barret fa de 6 a 9 cm de diàmetre.
- Superfície brillant en el jove, eixuta en l'adult, verd grisenc empal·lidint a tons crema o bruns en el centre. No hi ha mai coloracions violetes.
- En bolets adults, la superfície acostuma a estar tacada de rovell.
- Cutícula separable.
- Làmines crema pàl·lid, en joves de gust coent, es taquen de bru.
- Cama blanca, de 6-9 cm de llarg, que tendeix a tacar-se de bru.
- Carn compacta, blanca, que embruneix al tall, inodora.
- Esporada de color crema.
- Reacció de la carn al sulfat de ferro: canvia en rosa ataronjat.
- Gust dolç i sense olor.[1][2][3][4][5]
Reproducció[modifica]
Fructifica a l'estiu i la tardor.[6]
Hàbitat[modifica]
A prop de bedolls i coníferes, i sobretot en terrenys silícics.
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a Europa i Nord-amèrica.[7]
Comestibilitat[modifica]
És tòxic en cru i esdevé comestible un cop cuinat, però sense massa interés culinari.[6][8][2]
Referències[modifica]
- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 70.
- ↑ 2,0 2,1 www.vivelanaturaleza.com Arxivat 2010-12-02 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ AsturNatura (castellà)
- ↑ www.mushroomexpert.com (anglès)
- ↑ www.euskalnet.net (castellà)
- ↑ 6,0 6,1 www.xtec.cat (català)
- ↑ www.rogersmushrooms.com Arxivat 2015-02-14 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ www.naciodigital.cat (català)
Bibliografia[modifica]
- E. Garnweidner. Mushrooms and Toadstools of Britain and Europe. Collins. 1994.
- G. J. Krieglsteiner: Die Großpilze Baden-Württembergs. Band 2, Verlag Eugen Ulmer, Stuttgart, 2000, ISBN 3-8001-3531-0.
Enllaços externs[modifica]
- Species Fungorum (anglès)
- Catalogue of Life (anglès)
- MycoBank (anglès)