Russula heterophylla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuRussula heterophylla Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereRussula
EspècieRussula heterophylla Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1838
Nomenclatura
Sinònims
  • Agaricus furcatus heterophyllus (Fr. 1821)
  • Agaricus lividus (Pers. 1801)
  • Russula heterophylla forma adusta (J.E. Lange 1940)
  • Russula heterophylla var. livida ((Pers.) Gillet 1876)[1]
Exemplars caçats a Rambouillet (França)

La Russula heterophylla o gírgola de pi és una espècie de bolet pertanyent a la família Russulaceae.

Descripció[modifica]

  • Barret compacte, lleugerament deprimit al centre quan és adult.
  • Marge mai pentinat.
  • Superfície rugosa, seca, de color oliva i amb taques brunes amb l'edat.
  • Cutícula separable fins a gairebé la meitat del barret.
  • Làmines juntes, molt forcades quan s'uneixen a la cama, blanquinoses, gairebé groguenques en l'adult. Amb l'edat el marge es taca de bru pàl·lid.
  • Cama robusta, massissa, blanca, es taca de bru al frec.
  • Carn blanca, embruneix a l'aire i es taca de bru en fer-se vella. És força dura en l'exemplar jove, de gust dolç, sense olor en el bolet fresc.
  • L'esporada és de color blanc.
  • La seua olor és suau i el seu gust és primer dolç i semblant al de les avellanes i, més tard, una mica coent.
  • Reacció de la carn al sulfat de ferro: canvia a taronja viu. Reacció de les làmines amb anilina: canvia a groc.[2][3][4][5]

Hàbitat[modifica]

Viu en ambients càlids des de la primavera fins a la tardor, a prop de planifolis i a la terra baixa entre 0-1.084 m d'altitud.[6]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Europa (incloent-hi les illes Britàniques i Escandinàvia).[7]

Ús gastronòmic[modifica]

És comestible i una de les Russula més cercades i apreciades. Es pot cuinar de múltiples formes, però generalment s'empra en guisats de carn o fregida. És adequada per a conservar en salaó.[3]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 71.
  3. 3,0 3,1 www.telecable.es Arxivat 2010-01-13 a Wayback Machine. (castellà)
  4. Fungipedia.es Arxivat 2009-10-14 a Wayback Machine. (castellà)
  5. Roger Phillips, 2006. Mushrooms. Pan MacMillan. ISBN 0-330-44237-6
  6. «Russula heterophylla (Greasy Green Brittlegill)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 30 d’agost 2010].
  7. Regis Courtecuisse i Bernard Duhem, 1995. Mushrooms and Toadstools of Britain and Europe. Harper Collins. ISBN 0-00-220025-2

Bibliografia[modifica]

  • Krauch, F., 1998. Russula from the "Guttauer Auwald" in Saxony. Z. Mykol. 64: 83-90. (33138).

Enllaços externs[modifica]