Ruta del Sud

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ruta del Sud
Imatge de la pujada al Tourmalet, durant l'edició de 2012.
Detalls de la cursa
Data finals de juny
Regió Migdia-Pirineus, França França
Nom català Ruta del Sud
Nom local Route du Sud (francès)
Disciplina carretera
Competició UCI Europe Tour
Tipus cursa per etapes
Història
Primera edició 1977
Edicions 38 (fins al 2014)
Primer vencedor França Jacques Esclassan (FRA)
Més triomfs França Gilbert Duclos-Lassalle (FRA) (3)
Darrer vencedor IRL Nicolas Roche (IRL)
ediciórecent Ruta del Sud 2014

La Ruta del Sud és una cursa ciclista per etapes que es disputa al departament francès del Migdia-Pirineus en els dies previs al Tour de França. La primera edició es disputà el 1977. Des del 2005 la cursa està integrada en l'UCI Europe Tour, amb una categoria 2.1.

Durant aquests anys la cursza ha tingut diferents noms:

  • entre 1977 i 1981: Tour del Tarn (Tour du Tarn)
  • entre 1982 i 1987: Tour del Migdia-Pirineus (Tour Midi-Pyrénées)
  • des del 1988: Ruta del Sud (La Route du Sud)

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Any Vencedor Segon Tercer
1977 França Jacques Esclassan França Bernard Hinault França Jean-Pierre Danguillaume
1978 França Pierre-Raymond Villemiane França Roger Legeay França Dominique Sanders
1979 França Yvon Bertin França Jacques Bossis França Bernard Hinault
1980 França Gilbert Duclos-Lassalle França Patrick Bonnet França Patrick Friou
1981 França Jean-René Bernaudeau França Marc Madiot Estats Units Greg Lemond
1982 Itàlia Francesco Moser França Jean-René Bernaudeau França Michel Laurent
1983 França Gilbert Duclos-Lassalle França Charly Mottet Irlanda Stephen Roche
1984 França Pascal Simon França Michel Laurent Colòmbia Edgar Corredor
1985 Irlanda Stephen Roche França Laurent Fignon França Frédéric Vichot
1986 Suïssa Niki Ruttimann França Charly Mottet Bèlgica Claude Cricquelion
1987 França Régis Clère França Eric Boyer França Yvon Madiot
1988 França Ronan Pensec França Gilbert Duclos-Lassalle GBR Robert Millar
1989 França Gilbert Duclos-Lassalle França Eric Boyer Colòmbia Reynel Montoya
1990 França Yves Bonnamour França Frédéric Vichot Bèlgica Luc Suykerbuyk
1991 Suïssa Laurent Dufaux França Philippe Louviot Espanya Carlos Galarreta
1992 Lituània Arturas Kasputis Suïssa Fabian Jeker França Laurent Biondi
1993 França Eric Boyer França Laurent Brochard Bèlgica Eric Van Lancker
1994 Colòmbia Álvaro Mejía França Richard Virenque França Charly Mottet
1995 Suïssa Laurent Dufaux Espanya Carmelo Miranda França Laurent Madouas
1996 França Laurent Jalabert Itàlia Giuseppe Guerini Finlàndia Joona Laukka
1997 Austràlia Patrick Jonker Itàlia Massimo Donati França François Simon
1998 França Armand de las Cuevas Països Baixos Michael Boogerd Espanya Santiago Blanco
1999 Estats Units Jonathan Vaughters Països Baixos Patrick Jonker Bèlgica Mario Aerts
2000 Polònia Tomasz Brozyna Espanya Francisco Mancebo França Patrice Halgand
2001 Kazakhstan Andrei Kivilev Alemanya Jens Voigt Lituània Raimondas Rumšas
2002 USA Levi Leipheimer[1] Espanya Aitor Kintana Kazakhstan Andrei Kivilev
2003 Austràlia Michael Rogers Itàlia Pietro Caucchioli França Nicolas Vogondy
2004 Austràlia Bradley McGee França Sandy Casar Alemanya Torsten Hiekmann
2005 França Sandy Casar Polònia Przemyslaw Niemiec França Benoit Salmon
2006 França Thomas Voeckler França Pierrick Fédrigo França Julien Mazet
2007 Espanya Óscar Sevilla Itàlia Massimo Giunti AUT Markus Eibegger
2008 Irlanda Daniel Martin França Christophe Moreau Itàlia Luca Pierfelici
2009 Polònia Przemyslaw Niemiec França Julien Loubet Itàlia Giampaolo Caruso
2010 França David Moncoutié França Alexandre Geniez Itàlia Fortunato Baliani
2011 Bielorússia Vassil Kirienka Itàlia Davide Rebellin Regne Unit Peter Kennaugh
2012 Colòmbia Nairo Quintana França Hubert Dupont França Anthony Charteau
2013 França Thomas Voeckler Itàlia Franco Pellizotti França John Gadret
2014 IRL Nicolas Roche ESP Alejandro Valverde AUS Michael Rogers

Palmarès per països[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A l'octubre del 2012, Levi Leipheimer va ser suspés per 6 mesos i els resultats obtinguts del 1/6/1999 al 30/7/2006, i del 7/7/2007 al 29/7/2007, van ser anul·lats.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]