Ruta dels Reis
El camí dels Reis va ser una ruta comercial de vital importància per al Creixent Fèrtil, que unia el Nil amb l'Eufrates creuant la península del Sinaí i el llevant mediterrani. La seva importància estratègica està en el fons de les guerres entre els diferents imperis, Egipte, hitites o Assíria, i possiblement en les que van mantenir el Regne d'Israel i el de Judà.
Una de les referències més antigues al camí dels Reis està en Nombres, 20, 17: “Així que et demanem que ens deixis passar pel teu territori. No passarem a través de camps sembrats o de vinyes, ni beurem l'aigua dels pous; anirem al llarg del camí del rei, sense desviar-nos a dreta o esquerra fins que hàgim passat a través del teu territori”.
Traçat[modifica]
Començava a Heliòpolis i es dirigia a l'est, a Clysma (ciutat de Suez). Travessava el desert del Sinaí pel pas de Mitla, protegit per les fortaleses de Nekhl i Theme, fins a arribar a Elat i Àqaba, al nord del mar Roig. Des del golf d'Àqaba, ja en Orient Mitjà, prenia la direcció nord seguint la vall de Wadi Araba i passant per Petra, Ma'an, Udruh, Sela, i Shaubak, i creuant les ciutats moabites d'Al Karak i Madaba fins a arribar al mar Morta. Des d'allà, resseguia el riu Jordà pel seu marge oriental, passant per Rabbah (Amman), Gerasa, Bozrah, fins a Damasc. Un cop a Damasc s'unia a la via Maris, girant cap a l'est, per arribar a Resafa en el curs superior de l'Eufrates, passant per Palmira.
Altres usos[modifica]
Aquesta ruta també va ser usada pels nabateus, que traficaven amb articles de luxe com resina d'encens i espècies des del sud d'Aràbia fins a Petra.
Durant el període romà, una secció del camí va formar part de la via Nova Trajana, que unia Europa amb Aràbia.
Posteriorment, la ruta ha estat utilitzada pels pelegrins cristians a Terra Santa, per accedir al mont Nebot o Betània. Per als musulmans, va ser la ruta principal de l'Hajj a la Meca, fins que els otomans van construir el Tariq al-Binta al segle xvi.
Jordània explota turísticament el tram que creua el seu territori, amb visites a Amman, Jerash, Madaba, el castell croat d'Al Karak (Crac dels moabites), Betània (on va ser batejat Jesucrist), Petra, Shaubak (Crac de Mont-real) i Aqaba.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- El camí a Jordània.
- King's Highway Arxivat 2007-04-18 a Wayback Machine. (anglès).