Ruy López de Segura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ruy López».
Ruy López de Segura
Naixement vers 1540
Zafra, Badajoz
Defunció vers 1580 (amb 40 anys)
Nacionalitat Corona de Castella Corona de Castella
Ocupació Religiós i jugador d'escacs
Conegut per Millor escaquista del món (1559–1575)

Ruy López de Segura (Zafra, Badajoz, c. 1540Madrid, c. 1580), va ser un clergue i jugador d'escacs extremeny. El seu tractat Libro de la invencion liberal y arte del juego del axedrez (Llibre de la invenció liberal i art del joc dels escacs), publicat a Alcalá de Henares el 1561 va ser un dels primers llibres d'escacs (amb les regles modernes) publicats a Europa.[1] Alguns autors, sobretot a Espanya, el consideren el més antic campió del món d'escacs no oficial, almenys entre 1570 i 1575, quan fou derrotat per Leonardo da Cutri.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els seus pares eren mercaders acomodats, amb casa i escut a la Plaça Gran de la localitat de Zafra. Va ser clergue de la parròquia de la Candelaria a Zafra i més tard va passar a la cort de Felip II, en qualitat de confessor i conseller real.

Partida d'escacs entre López de Segura i Da Cutri a la cort castellana, per Luigi Mussini (1886).

Des de jove Ruy López va ser un enamorat dels escacs, molt probablement influït per Damiano, qui havia publicat un llibre (el 1512) que López va estudiar. El 1560 va arribar a Roma per afers eclesiàstics i allí hi va derrotar els millors escaquistes italians (Itàlia, i especialment Roma, era en aquella època el més important centre escaquístic d'Europa). Va repetir la seva gesta el 1573 durant el pontificat de Gregori XIII, vencent dos cops en Leonardo da Cutri. Emulant Damiano, va escriure el seu llibre «Libro de la invención liberal y arte del juego del axedrez, muy útil y provechosa para los que de nuevo quisieren depreder a jugarlo, como para los que ya lo saben jugar», publicat a Alcalá de Henares el 1561.

Alguns historiadors dels escacs el consideren el primer campió del món registrat a Europa, i el pioner de la teoria dels escacs. Va difondre el tema de la captura al pas, en utilitzar-lo amb freqüència en les seves partides. També va practicar amb èxit la modalitat dels escacs a la cega.

El rei Felip II li va donar honors per la seva fama en els escacs. El 1575, Felip II va organitzar a la seva cort a Madrid un torneig al qual va convidar els dos millors escaquistes italians de la seva època: Leonardo da Cutri i Paolo Boi, anomenat el siracusà, juntament amb els espanyols Ruy López i Alfonso Cerón, de Granada. Aquesta prova és qualificada pels historiadors com el primer Torneig Internacional de Mestres d'escacs, i és la primera a ser documentada. El torneig el va guanyar Leonardo da Cutri, que va rebre com a premi mil ducats, una capa d'ermini i el seu lloc de naixement, durant vint anys, va estar exempt de pagar tributs. Felip II va enviar les seves felicitacions a Joan d'Àustria en una carta datada el 22 d'agost de 1575.

Obertura Ruy López[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 nd d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 bl c5 d5 e5 pd f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Obertura Ruy López (o espanyola), posició inicial

Els seus estudis sobre l'obertura Ruy López (que duu el seu nom) van ser fonamentals per al progrés del joc. El tractat d'escacs de Ruy López ha estat objecte de nombrosos estudis i s'ha considerat com a base fonamental de la teoria escaquística. La seva obertura segueix vigent encara avui i ha estat analitzada i posada a prova en la pràctica dels escacs moderns pels més forts grans mestres. Apareix en el seu tractat com a Obertura IX, iniciada amb els moviments 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5

Partida destacada[modifica | modifica el codi]

Ruy López — Leonardo (Madrid, 1575), Gambet de Rei

1.e4 e5 2.f4 d6 3.Ac4 c6 4.Cf3 Ag4 5.fxe5 dxe5 6.Axf7+ Rxf7 7.Cxe5+ Re8 8.Dxg4 Cf6 9.De6+ De7 10.Dc8+ Dd8 11.Dxd8+ Rxd8 12.Cf7+ 1-0

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Un exemplar d'aquesta edició formava part de la biblioteca de Josep Paluzie i Lucena.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Santos Protomártir Vaquero. «Assaig i biografia de Ruy López de Segura» (en castellà). Lloc web de Carlos Cabanillas. [Consulta: 29 de desembre de 2010].