Ràtzia de 1003

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarRàtzia de 1003
Ràtzies de l'Àndalus
Tipusincursió militar Modifica el valor a Wikidata
Data1003 Modifica el valor a Wikidata
LlocComtat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResultatDestrucció de diverses ciutats i fortificacions. Captura d'Ermengol I d'Urgell
Comtat de Barcelona i Califat de Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Abd al-Malik al-Muzaffar Ramon Borrell

La ràtzia de 1003 fou una campanya del califat de Còrdova contra el comtat de Barcelona

A la mort d'Almansor el 10 d'agost de 1002 a Madina Salim, tres dies després de la batalla de Calatañazor el va succeir com hadjib el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar.[1] Els regents de Lleó, el comte gallec Menendo Gonzàlez, la seva dona Na Major i Elvira de Castella i de Ribagorça, la mare del rei, van rebutjar pagar el tribut a Còrdova. El mateix va fer el comte de Barcelona i el comte de Castella, i aprofitant la feblesa musulmana, els catalans van atacar la frontera, enfrontant-se a la Batalla d'Albesa però foren derrotats.[2]

Abd al-Malik va iniciar el 1003 la seva primera campanya a les zones de frontera (thughur), aquesta contra el Comtat de Barcelona (Bilad al-Ifrandj), i va devastar la Torre Granada, les regions occidentals, la serra del Montseny, les de l'Anoia i Bages al comtat d'Osona, i destruint els castells de Montmagastre, Meià i Castellolí, la vila de Manresa[3] i capturant Ermengol I d'Urgell.

Referències[modifica]

  1. (anglès) Carl Erdmann, The Origin of the Idea of Crusade, p.99-100. Traduït a l'englès per Marshall W. Baldwin i Walter Goffart. Princeton University Press, 1977
  2. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 21.
  3. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum III. Edicions Pàtria, 1920, p.457.