Sàhara Occidental

El Sàhara Occidental

Àrees del Sàhara Occidental sota control del Marroc (blau) i de la RASD (marró).

El Sàhara Occidental (antic Sàhara Espanyol) és un territori del nord-oest d'Àfrica que es correspon amb la part occidental del desert del Sàhara, amb façana atlàntica; limita al nord amb el Marroc, al nord-est amb Algèria, a l'est i al sud amb Mauritània i a l'oest amb l'oceà Atlàntic.

Es tracta d'un territori referenciat al Llistat de les Nacions Unides de territoris no-autònoms. Es troba ocupat i administrat en la seva pràctica totalitat pel Regne del Marroc, que prova d'homogeneïtzar-lo administrativament a les regions originades en aquest Estat després de la seva independència. Una porció del territori del Sàhara Occidental, la seva franja oriental, de sud a nord, és controlada per efectius de l'anomenada República Àrab Sahrauí Democràtica RASD, a excepció de la ciutat de La Güera, que es troba deshabitada, per bé que sota control efectiu maurità. Segons NNUU, l'Estat espanyol, de Iure, és considerat encara com la potència colonitzadora malgrat que renuncià a aquest "status" formalment, i a llurs drets i obligacions.

Té una extensió de 266.000 km² i una població d'uns 270.000 habitants (2004). La capital i principal ciutat és El Aaiún o Laayoune, on s'agrupa la majoria de la població. El Sàhara Occidental és un dels territoris de població més dispersa del món, i en algunes classificacions surt com el menys densament poblat.

Els recursos minerals hi són extraordinaris, en particular els fosfats (Bu Craa) i el ferro.

La sobirania del territori se la disputen el Marroc i la RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica). Actualment es troba majoritàriament ocupat, i reclamat en la seva totalitat, per l'Estat marroquí, però aquesta reclamació no és reconeguda internacionalment; de fet, la majoria d'estats sobirans no la reconeixen. El Sàhara Occidental es troba a la llista de les Nacions Unides de territoris no autònoms. En el pla de pau hi ha prevista una futura Autoritat del Sàhara Occidental sota els auspicis de l'ONU que s'hauria d'ocupar de la celebració del referèndum d'autodeterminació, però les parts encara no s'han posat d'acord.

Les regions del Marroc d'Oued Ed-Dahab-Lagouira i Guelmim-Es Semara (zona sud), formen conjuntament amb la regió de Laâyoune-Boujdour-Sakia El Hamra el territori històric del Sàhara Occidental.

Història [modifica]

Sembla que els primers habitants foren pobles de raça negra, els quals van ser foragitats cap al sud a causa de l'avenç dels berbers nord-africans als segles VIII i IX.

A mitjan segle XIX diversos comissaris espanyols visitaren el Sàhara occidental sense resultats pràctics. El temor a una colonització anglesa féu que en 1884-85 una expedició espanyola organitzada per la Societat Espanyola d'Africanistes i Colonistes prengués possessió del territori i hi fundés dues bases pesqueres, una de les quals fou Villa Cisneros (l'actual Dakhla).

Mapa del Mur Marroquí en el territori saharià

El 1900 hi foren fixades les fronteres pels governs espanyol i francès. El 1958 el Sàhara esdevingué província espanyola. Des del 1970, Algèria, el Marroc i Mauritània exigiren al govern de Madrid la descolonització del Sàhara. El 14 de novembre de 1975, amb l'Operació Golondrina,^[1] el govern espanyol es retirà del territori, que fou repartit entre el Marroc i Mauritània, a través de l'acord de Madrid. Però la població autòctona, els sahrauís, encapçalada pel Front Polisario (organització d'alliberament nacional sahrauí fundada el 1973), hi proclamà la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i, amb el suport libi i algerià, inicià la lluita contra els dos nous estats ocupants.

L'any 1979, Mauritània renuncià als seus territoris, que foren ocupats pel Marroc. Aquest estat, per la seva part, ha construït un mur al voltant de la regió més desenvolupada econòmicament, Bu Craa, per protegir-se dels atacs del Polisario, que administra els camps de refugiats establerts a la regió algeriana de Tindouf. Tant l'ONU com l'OUA malden per l'alto el foc i per la celebració d'un referèndum sobre el futur del Sàhara.

Economia [modifica]

L'economia del Sàhara Occidental és incipient, la major part dels seus habitants subsisteixen de la pesca (el banc pesquer del Sahara és o va ser un dels més rics del món) i dels vegetals marins, també de les fruites de les palmeres i en part de la ramaderia. Algunes guanys de diners vénen també de la venda de segells postals (no reconeguts per la Federació Internacional de Filatèlia, encara que molt apreciats pels col·leccionistes).

Existeixen riqueses minerals com metalls diversos i petroli que es troba en grans bosses descobertes i explotades en la seva totalitat per empreses estrangeres a l'àrea ocupada il.legalment pel Marroc. La RASD no pot fer res per evitar-ho i ara intenta atreure empreses amigues que sondeigin els territoris alliberats per a la seva explotació i així pal·liar la seva situació econòmica.

Però la major riquesa són les abundants mines de fosfat amb les que compta el territori. Durant el període final que Espanya va controlar el Sàhara, es va convertir en un dels primers productors d'aquest compost. Actualment el govern del Marroc manté en la seva zona de control una política de secretisme i desinformació al voltant d'aquest i els altres aspectes de l'economia especialment per tot el que fa referència a l'explotació de riqueses i matèries primeres, ja que podria considerar-se com un "espoli", i d'aquesta manera no contravenir ni cridar l'atenció de la Comunitat Internacional ni de l'ONU. Es creu que la producció de fosfat és altíssima i que l'administració colonial (doncs com a tal la consideren la majoria de nacions i les resolucions de l'ONU) el tracta d'ocultar en el possible i la minimitza fins a extrems increïbles.

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

Lugan, Bernard (2000). Histoire du Maroc de ses origines à nos jours. Librairie Académique Perrin. ISBN 978-2-262-01644-9.
Hodges, Tony (1983). Western Sahara: The Roots of a Desert War. Lawrence Hill Books. ISBN 0-88208-152-7.
Pazzanita, Anthony G.; Hodges, Tony (1994). Historical Dictionary of Western Sahara. Scarecrow Press. ISBN 0-8108-2661-5.
Shelley, Toby (2004). Endgame in the Western Sahara: What Future for Africa's Last Colony?. Zed Books. ISBN 1-84277-341-0.
Jensen, Erik (2005). Western Sahara: Anatomy of a Stalemate. International Peace Studies. ISBN 1-58826-305-3.