Sàlvia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sàlvia (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sàlvia
Flors de la sàlvia
Flors de la sàlvia

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Lamiales
Família: Lamiaceae
Gènere: Salvia
Espècie: S. officinalis
Nom binomial
Salvia officinalis
L.

La sàlvia comuna (Salvia officinalis) és nativa del Mediterrani, però ara es cultiva també a escala comercial a Europa occidental, Rússia i als Estats Units. Té un tija llenyosa en la base de què parteixen tiges herbàcies que es renoven cada any. Se n'utilitzen les fulles, grans, estretes, dentades, blanquinoses i amb la vora arrugada, que contenen un oli coent utilitzat per a aromatitzar carns, aus i embotits; també es consumeixen en infusió com a planta medicinal. La sàlvia s'utilitza, a més, com a inhibidora de la transpiració i per les seues propietats estrogèniques.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El terme Salvia officinalis és una redundància de "planta medicinal que cura". Així Sàlvia prové de la combinació del mot llatí salvare (que cura) i l'epítet officinalis (medicinal) que s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Prefereix com a hàbitat els vessants pedregosos, les vores dels camins, els prats secs poc adobats i fèrtils i els llocs calcaris. Floreix al juny i al juliol.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Camèfit en forma de mata perenne petita d'una altura de 20 a 70 cm de longitud. És una planta d'arrels fasciculades que presenta una tija llenyosa, ramificada, de port erecte i robusta. A partir de la tija principal, a la base, parteixen una sèrie de tiges herbàcies que es van renovant cada any, les quals poden atènyer de 20 a 50 cm de longitud. Té una escorça grisenca i amb nombroses rames densament piloses i foliades fins a la part superior. Les fulles són oposades i coriàcies, la mida de les quals és molt variable però que no supera els 9 cm de llargada i els 2,5 cm d'amplada. Tenen una forma ovalada i a la vegada de llança (lanceolada) i s'estrenyen cap a la base fins a acabar en un pecíol. Presenten un marge dentat; són rugoses i espesses; i de color verd-grisós. Es caracteritzen per tenir una nervadura molt marcada i pennada que s'atenua a la base.

Fulles de la Sàlvia

Les inflorescències són verticals i de tipus de raïm, on trobem agrupades entre 5-10 flors en un peduncle. Flors hermafrodites i zigomorfes amb el calze tubulós el qual presenta els seus sèpals soldats (gamosèpala). La corol·la és de tipus bilabial , de tub relativament curt i obert per dalt formant dos llavis: el llavi superior amb 2 lòbuls i el inferior amb tres lòbuls. És de color blau-violeta, rosat o blanquinós. L'androceu està constituït per 2 estams fèrtils amb els filaments curts i inserits a la gorja de la corol·la. Estan articulats a l'àpex a partir d'un connectiu filiforme, més curt que el filament, i amb dues branques desiguals. El gineceu és súper i està format per dos carpels soldats en un ovari bilocular, que es converteix en tetralocular un cop madura. Els fruits són tetraquenis amb 4 mericarps ovoides i llisos; gairebé esfèric i de color bru fosc. És un fruit sec on al seu interior trobem una sola llavor no soldada al pericarp i de coberta generalment no consistent.

La droga d'aquesta planta, és a dir la part utilitzada, són les flors i les fulles. Per obtenir herba seca es fan servir les fulles; mentre que per produir olis essencials, s'empra la part aèria florida.

Composició química[modifica | modifica el codi]

Conté fins a un 2'5% d'olis essencials que contenen:

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

  • En infusions, per excitar les secrecions i tonificar el sistema nerviós.
  • En perfumeria, cosmètica.
  • En preparats farmacèutics.
  • En l'àmbit culinari: les fulles potencien el gust d'alguns menjars.
  • Als licors.
  • Als sabons: la infusió de les fulles de sàlvia, barrejat amb farigola i romaní, vigoritza i dóna lluentor als cabells. És una bona solució per prevenir la calvície o alopècia.
  • Per enfortir les genives i pel tractament d'úlceres.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

  • Cicatritzant i bactericida: Per curar les ferides i les úlceres, afavoreix la cicatrització i impedeix que una ferida es pugui infectar.
  • Estomacals, antidiarreiques i antivomitives: Contra les digestions pesades, la diarrea i els vòmits és un bon remei prendre tres tasses repartides al llarg de tot el dia de d'infusió de fulles seques amb aigua.
  • Emmenagog: Rebaixa lleugerament els dolors de la menstruació i facilita el buidat, evita els problemes col·laterals que tot això ocasiona, com ara el mal de cap, mal d'estómac, retenció de líquids i irritabilitat general.
  • Diürètica: Afavoreix l'eliminació de líquids del cos, per la qual cosa resulta interessant no només per l'obesitat, sinó també en el conjunt de malalties que milloren amb l'eliminació d'aigua i la consegüent eliminació de toxines, especialment l'àcid úric: malalties circulatòries, hepàtiques, artritis, reumatisme, cel·lulitis, etc.
  • Hipoglucemiant: El seu ús disminueix la quantitat de sucre a la sang. La fa servir bastant la gent que pateix diabetis.
  • Dolors musculars: Resulta molt útil com a relaxant de la musculatura per tal de tractar malalties com la fibromiàlgia.
  • Antisudoral: La thuyona, principi actiu principal, bloqueja les terminacions nervioses de les glàndules sudorípares.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

No és ben bé una planta verinosa, però com que presenta una gran concentració de principis actius, cal utilitzar-la exclusivament en la dosi adequada i en ús extern, ja que si se supera la quantitat permesa resulta extremadament verinosa. Pot afectar externament a la pell produint dermatitis, al sistema nerviós central, al fetge i sobretot quan s'utilitzen en dones embarassades perquè poden produir avortaments.

Observacions[modifica | modifica el codi]

No s'ha de confondre la sàlvia comuna ("Salvia officinalis L.") amb la sàlvia espanyola ("Salvia lavandulifolia Vahl.") ja que són bastant similars. Ara bé, la sàlvia espanyola té les fulles més petites, estretes i en forma de llança, que recorden les de la lavanda i que li donen el nom ("lavandulifolia" : fulla de lavanda).

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • Gran Enciclopedia de les plantes medicinals, Dr. Berdonces i Serra, Tikal Ediciones
  • Plantes medicinals - El dioscòrides renovat per Dr. P. Font Quer, Editorial Labor S.A., Barcelona (1987)
  • Arbustos - Guia de Naturaleza,Traducció de Margarida Costa Orfila editorial Blume, S.A Barcelona (1986)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sàlvia
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.