São Paulo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat brasilera. Vegeu-ne altres significats a «São Paulo (desambiguació)».
São Paulo
Municipi de São Paulo
Bandera de São Paulo Escut de São Paulo
(En detall) (En detall)
Localització
Localització del municipi de São Paulo
Paisatge de São Paulo
Paisatge de São Paulo
País
• Estat
Brasil
São Paulo
Gentilici paulista
Superfície 1.522,986 km²
Altitud 792 msnm
Població (2009)
  • Densitat
11.037.593 hab.
7.216,3 hab/km²
Coordenades 23° 32′ 52″ S, 46° 38′ 09″ O / 23.54778°S,46.63583°O / -23.54778; -46.63583Coord.: 23° 32′ 52″ S, 46° 38′ 09″ O / 23.54778°S,46.63583°O / -23.54778; -46.63583
Distàncies 1015 km de Brasília
586 km de Belo Horizonte
429 km de Rio de Janeiro
99 km de Campinas
Formació
Fundació
 
25 de gener de 1554
Dirigents:
• Alcalde:

Fernando Haddad (PT)
Codi postal 01000-000 a 05999-999
08000-000 a 08499-999
Fus horari
 • a l'estiu
UTC-3
UTC-2
Codi telefònic +55 11
Web

São Paulo és una ciutat del Brasil, també capital de l'estat de São Paulo i de la Regió Metropolitana de São Paulo. La ciutat és entre les més grans del món, amb un població metropolitana de prop de 20 milions d'habitants, una de les àrees metropolitanes més grans del món i la més gran d'Amèrica del Sud. São Paulo és el centre financer i industrial del país.

Regions molt pròximes a São Paulo estan considerades també com regions metropolitanes de l'Estat, com Campinas i Santos; altres grans ciutats pròximes són aglomeracions urbanes en procés de metropolització, com Jundiaí, Sorocaba i São José dos Campos. El total d'habitants d'aquestes àrees, sumades a la capital (dit Complex Metropolità Estès), sobrepassa els 29 milions de persones, o sigui, poc més del 70% de la població de tot l'estat.

Història[modifica | modifica el codi]

La història de la ciutat de São Paulo transcorre paral·lelament a la història de Brasil al llarg d'aproximadament 450 anys de la seva existència, contra els més de cinc-cents anys del país. Encara que hagi estat marcada per una relativa inexpresivitat, ja sigui des del punt de vista polític o econòmic, durant els primers tres segles des de la seva fundació, São Paulo es destaca en diversos moments com escenari de diversos i importants moments de ruptura en la història del país. São Paulo sorgeix com a una missió jesuïta, reunint en els seus primers territoris habitants d'origen tant europea com indígena. Amb el temps, el poblat va acabar distingint-se com a centre comercial i de serveis de relativa importància regional. Aquesta característica de ciutat comercial i de composició heterogènia l'acompanyen en tota la seva història.

Període colonial[modifica | modifica el codi]

Rua do Comércio, 1887
imatge de Jardins

La vila de São Paulo de Piratininga va tenir el seu origen el 25 de gener de 1554 amb la construcció d'un col·legi jesuïta pels pares Manuel da Nóbrega i José de Anchieta, entre els rius Anhangabaú i Tamanduateí. Tal col·legi, que funcionava en un barracot rústic, tenia per finalitat la catequesi dels pobles indígenes que vivien en la regió. El poblament de la regió va començar en 1560, quan Mem de Sá, governador general de la colònia, va enviar la població de la vila de Santo André da Borda do Campo cap als voltants de l'escola, denominada "Col·legi de São Paulo de Piratininga" –el nom es va triar perquè el dia 25 de gener l'Església catòlica celebra la conversió de l'apòstol Sant Pau. D'aquesta forma, la vila de Santo André da Borda do Campo quedava extinta i São Paulo era elevada a la categoria de vila.

São Paulo va romandre, durant els dos segles següents, una vila pobra i aïllada del centre de gravetat de la colònia, i es mantenia per mitjà de tasques de subsistència. Per ser la regió més pobra de la colònia, va començar a São Paulo l'activitat dels bandeirantes, que es van dispersar per l'interior del país a la cacera d'indis, or i diamants. El descobriment d'or a la regió de Minas Gerais va fer que les atencions del regne es fixessin en São Paulo, que va ser elevada a la categoria de ciutat en 1711. Quan es va esgotar l'or, a finals del segle XVIII, es va iniciar el cicle paulista del sucre, que es va escampar per l'interior de la província, mentre la ciutat de São Paulo s'encarregava de dirigir la producció fins al port de Santos.

El 1828 s'hi va instal·lar la primera facultat de dret, cosa que va donar un nou impuls al creixement de la ciutat amb el fluix d'estudiants i professors, juntament amb el creixement de la producció de cafè en les regions de Campinas i Rio Claro. En aquest període la província va començar a rebre una gran quantitat de immigrants, especialment italians, molts dels quals es van establir a la capital i São Carlos, i van començar a instal·lar-hi les primeres indústries.

Període imperial[modifica | modifica el codi]

Durant les primeres dècades de l'Imperi del Brasil, São Paulo mantingué les principals característiques colonials, i es va seguir considerant una mera "ciutat provinciana". Malgrat això, va ser escenari d'episodis de transcendència per al país: per exemple, és on es va declarar la independència del Brasil pel llavors príncep regent Pere I del Brasil. També hi va viure la més cèlebre amant de l'emperador, la marquesa de Santos.

La ciutat començà a guanyar estatus amb el desenvolupament de l'economia cafetera, en un moment en què els latifundistes del cafè comencen a establir-se a la ciutat (individus amb relativa importància política). Des de mitjan segle XIX São Paulo passa a beneficiar-se de les línies fèrries que uneixen l'interior de l'estat amb el port de Santos. La facilitat d'exportar cafè proporciona a la ciutat i a l'estat de São Paulo un gran creixement econòmic.

Geografia[modifica | modifica el codi]

São Paulo està ubicada al costat de la conca del riu Tietê, i les subconques del riu Abetos i del riu Tamanduateí tenen un paper important en la seva configuració. São Paulo té una altitud mitjana de 760 metres. El punt més alt del municipi de São Paulo és el cim del Jaraguá amb 1.135 m, localitzat al Parc Estatal del Jaraguá, a la serra de la Cantareira.

L'intens procés de conurbació actualment en curs al gran São Paulo ha fet inefectives les fronteres administratives entre els municipis de la regió, i ha creat una metròpoli al centre de la qual hi ha São Paulo, i que arriba a municipis com Santo André, São Bernardo do Campo, São Caetano do Sul (a l'anomenada Regió del Gran ABC), Diadema, Osasco i Guarulhos, entre altres. Alguns estudiosos al·leguen que si no es crea una política integrada de desenvolupament urbà, el destí d'aquestes ciutats serà la caiguda de la qualitat de vida dels habitants. Els límits del municipi són els municipis de Caieiras i Mairiporã al nord, Guarulhos al nord-est, Itaquaquecetuba, Poá i Ferraz de Vasconcelos a l'est, Mauá, Santo André (São Paulo), São Caetano do Sul,São Bernardo do Campo, Diadema i novament São Bernardo al sud-est, São Vicente, Mongaguá i Itanhaém al sud, Juquitiba, Embu-Guaçu, Itapecerica de la Sierra, Embu, Taboão de la Serra, Cotia i Osasco a l'oest i Santana de Parnaíba i Cajamar al nord-oest. La Regió Metropolitana de São Paulo està constituïda per 39 municipis, i és la tercera aglomeració urbana més gran d'Amèrica.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de São Paulo és considerat subtropical (tipus Cwa segons Köppen), amb disminució de pluges a l'hivern i temperatura mitjana anual de 19 graus Celsius, amb hiverns tous i estius amb temperatures moderadament altes, augmentades per l'efecte de la pol·lució i de l'altíssima concentració d'edificis. El mes més calent, gener, té una temperatura mitjana de 22 °C i el mes més fred, juliol, de 16 °C. São Paulo és la tercera capital més freda de Brasil, superada només per Curitiba, en primer lloc, i Porto Alegre en segon, i supera fins i tot, a causa de l'altitud, la marítima Florianópolis, que localitzada més al sud.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Sotsprefectures
  Sotsprefectura Àrea Població     Sotsprefectura Àrea Població
1 Aricanduva 21,5 km² 266.838 Mapa 17 Mooca 35,2 km² 305.436
2 Butantã 56,1 km² 345.943 18 Parelheiros 353,5 km² 110.909
3 Campo Limpo 36,7 km² 508.607 19 Penha 42,8 km² 472.247
4 Capela do Socorro 134,2 km² 561.071 20 Perus 57,2 km² 109.218
5 Casa Verde 26,7 km² 313.176 21 Pinheiros 31,7 km² 270.798
6 Cidade Ademar 30,7 km² 370.759 22 Pirituba 54,7 km² 390.083
7 Cidade Tiradentes 15 km² 248.762 23 26,2 km² 373.160
8 Ermelino Matarazzo 15,1 km² 204.315 24 Santana 34,7 km² 327.279
9 Freguesia do Ó 31,5 km² 391.403 25 Tremembé 64,1 km² 255.435
10 Guaianases 17,8 km² 283.162 26 Santo Amaro 37,5 km² 217.280
11 Ipiranga 37,5 km² 427.585 27 São Mateus 45,8 km² 422.199
12 Itaim Paulista/Vila Curuçá 21,7 km² 358.888 28 São Miguel Paulista 24,3 km² 377.540
13 Itaquera 54,3 km² 488.327 29 Vila Maria 26,4 km² 302.899
14 Jabaquara 14,1 km² 214.200 30 Vila Mariana 26,5 km² 311.019
15 Lapa 40,1 km² 270.102 31 Vila Prudente 33,3 km² 523.138
16 M'Boi Mirim 62,1 km² 480.823
Vista panoràmica de la zona central de São Paulo.
Vista panoràmica de la zona central de São Paulo.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Vall d'Anhangabaú.

São Paulo no està situada entre les ciutats més turístiques del Brasil. La ciutat té una variada diversitat ètnica a la seva àrea metropolitana, amb forta influència italiana, portuguesa, espanyola, àrab i japonesa, entre altres influències, i és un important centre cultural.

La ciutat és coneguda per la seva variada i sofisticada cuina, que va des de la xinesa a la francesa, de la cuina ràpida als restaurants cinc estrelles. Hi ha aproximadament 62 tipus diferents de cuines a São Paulo, i més de 12.000 restaurants.[1] Altres establiments com bars, pubs, lounges i discoteques proporcionen també una gran varietat d'estils musicals.

São Paulo és la llar de museus d'art com el Museu d'Art de São Paulo (MASP), inaugurat per la reina Elisabet II, o la Pinacoteca do Estado, de l'Orquestra Simfòmica do Estado de São Paulo (OSESP - situada al teatre Sala São Paulo a l'estació de tren Júlio Prestes), i del circuit de Fórmula 1 Autódromo José Carlos Pace (Interlagos).

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Edifici Banespa.
Estació de la Llum (Estação da Luz).
Centre de finances internacional al districte de Brooklin.
Pont Octavio Frias de Oliveira.
  • Avinguda Paulista, una de les avingudes més importants de la ciutat, seu de molts centres culturals i museus, com el MASP i el Centro Cultural Itaú.
  • Brooklin, el districte financer de São Paulo.
  • Edifici Altino Arantes (edifici Banespa), gratacel amb observatori i museu dissenyat a l'estil de l'Empire State.
  • Catedral da Sé, la catedral de la ciutat.
  • Edifici Copan, dissenyat per Oscar Niemeyer al barri de Centre. Construït entre 1951 i 1966, el seu disseny dona a l'edifici una sensació de moviment i innovació.
  • Edifici Itàlia, gratacel amb observatori.
  • Sede do BankBoston, gratacel.
  • Estació de la Llum (Estação da Luz), històrica estació de ferrocarril construïda entre 1895 i 1901.
  • Parc d'Ibirapuera (el segon parc més gran de la ciutat (el Parque do Carmo és el més gran), seu de diversos museus i diversos edificis dissenyats per l'arquitecte Oscar Niemeyer, com l'Oca i l'Auditori d'Ibirapuera.
  • Mooca, el districte italià de la ciutat.
  • Liberdade, el districte asiàtic (São Paulo té la colònia japonesa més gran del món fora del Japó) de la ciutat.
  • Mercat Municipal, el mercat històric de la ciutat.
  • Teatre Municipal de São Paulo, el magnífic teatre d'òpera, construït a inicis del segle XX.
  • Museu d'Art Sacra, un museu d'art reli (museum of religious art located in a colonial convent).
  • Museu Paulista o Museu do Ipiranga, museu construït on es proclamà la Independència del Brasil l'any 1822.
  • Museu de la Llengua Portuguesa, situat a l'interior de l'Estação da Luz).
  • Pátio do Colégio, lloc fundacional de la ciutat, antiga escola-missió jesuïta.
  • Pinacoteca do Estado de São Paulo, important museu d'art.
  • Praça da Sé, plaça on està situada la catedral i centre de la ciutat.
  • Centres comercials (coneguts com a Shoppings) com Center Leste Aricanduva, Iguatemi, Ibirapuera, Morumbi, Eldorado, Pátio Higienópolis, Anália Franco, Cidade Jardim, entre d'altres.
Vista panoràmica del llac del Parc d'Ibirapuera.
Vista panoràmica del llac del Parc d'Ibirapuera.

Cultura[modifica | modifica el codi]

São Paulo és un important centre cultural, essent considerat lloc d'origen d'una sèrie de moviments artístics i estètics al llarg de la seva història, especialment durant tot el segle XX. Rivalitza amb Rio de Janeiro com a seu de les principals institucions culturals del país. La ciutat posseeix una àmplia xarxa de teatres, cases d'espectacles, bars, institucions d'ensenyament, museus i galeries d'art. Tal complex cultural, no obstant això, està localitzat generalment a la zona cèntrica de la ciutat o en els seus voltants.

Teatres[modifica | modifica el codi]

Teatre Municipal de São Paulo.

Molts historiadors sostenen que la primera actuació teatral del Brasil se celebrà a São Paulo. El jesuïta portuguès José de Anchieta (1534-1597) va escriure petites obres que foren representades pels nadius indis. Però no fou fins a inicis del segle XX que les representacions agafaren força i el teatre assolí gran puixança. Fou a São Paulo on la companyia professional Teatro Brasileiro de Comédia realitzà la seva primera representació. Als anys 60 es realitzaren a la ciutat grans representacions de teatre. Destacà el Teatro de Arena, compost per un grup d'estudiants de l'Escola de Arte Dramática, fundada per Alfredo Mesquita el 1948. També durant aquesta època proliferaren les obres amb temàtica referent a la història brasilera (Zumbi, Tiradentes). El Teatro de Arena fou un important centre democràtic contrari a la dictadura militar, un període marcat per la censura. El Teatro Oficina també va tenir un paper important. Avui dia es representen a la ciutat tot tipus d'actuacions en nombrosos teatres, des de música clàssica, ballet fins a actuacions d'avantguarda.

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Museu do Ipiranga

El primer monument construït especialment per preservar la memòria de la independència del Brasil fou obert el 7 de setembre de 1895 amb el nom de Museu de Ciências Naturais. El 1919 esdevingué un museu històric. La seva col·lecció d'aproximadament 100.000 objectes compren treballs d'art, mobiliari, roba i altres objectes que algun cop pertanyeren a celebritats que prengueren part en la història brasilera, des d'exploradors a emperadors. També té una biblioteca d'uns 100.000 llibres i el Centro de Documentação Histórica amb uns 40.000 manuscrits.

  • Memorial da América Latina

Amb uns 78.000 metres quadrats, el Memorial da América Latina fou concebut com un lloc per a la integració dels països llatino-americans amb les seves arrels i cultures. El Memorial és seu del Parlamento Latino-Americano - Parlatino. Dissenyat per l'arquitecte brasiler Oscar Niemeyer, el Memorial té un pavelló d'exposicions permanent, així com una biblioteca amb llibres, diaris, revistes, videos, pel·lícules i documents sobre la història d'Amèrica Llatina, i un auditori amb capacitat per a 1.679 persones.

  • Museu da Imigração e Memorial do Imigrante
Memorial de l'immigrant.

Obert com a Hospedaria do Imigrante (hostal de l'immigrant). Fou construïda el 1886-1888 a Brás amb la intenció d'acollir immigrants i ajudar-los a trobar treball. Fins al 1978 va recollir gent de més de 60 nacionalitats. Actualment com a museu recull gran quantitat d'informació i documents sobre la immigració al país.

  • Museu de Zoologia da USP

Ocupa una àrea de 700 metres quadrats i mostra animals de la fauna tropical del país. La biblioteca, especialitzada en zoologia, té modernes utilitats i equipament per servir tant a la comunitat científica com al públic en general. Té més de 73.850 treballs, dels quals 8.473 són llibres i 2.364 són diaris.

  • Museu de Arte de São Paulo
Museu d'Art de São Paulo.

El museu fou fundat pel periodista Assis Chateaubriand i per Pietro Maria Bardi. L'actual edifici fou obert el 1968, dissenyat per Lina Bo Bardi. Conegut com a MASP, té una de les col·leccions d'art europeu més importants d'Amèrica Llatina, amb obres de Degas, Renoir, Modigliani i Bonnard, entre d'altres.

  • Acervo do Palácio dos Bandeirantes

L'edifici del Govern Estatal té una important col·lecció d'objectes d'art d'artistes brasilers com Portinari, Aldo Bonadei, Djanira, Almeida Júnior, Victor Brecheret, Ernesto de Fiori i Aleijadinho. També té mobiliari colonial, pells i objectes d'argent. En estil eclèctic, les seves parets estan cobertes de panells que descriuen la història de São Paulo.

  • Museu da Imagem e do Som

Obert el maig de 1990, el museu de la imatge i el so té per objectiu preservar manifestacions de música, cinema, fotografia i arts gràfiques. També organitza concerts i festivals de cinema, vídeo i fotografia, així com exhibicions d'art gràfiques.

Música[modifica | modifica el codi]

Sala São Paulo.
Auditori d'Ibirapuera.

Una de les manifestacions amb més referències a São Paulo és la música. Molts han sigut els compositors que ha donat la ciutat, des d'Adoniran Barbosa, compositor i cantant de samba amb força èxit durant l'era de la ràdio, el grup de samba nascut a la dècada dels 40 Demônios da Garoa, fins al grup de rock psicodèlic dels anys 60 i 70 Os Mutantes. També ha donat importants compositors de música clàssica com Osvaldo Lacerda o Amaral Vieira.

São Paulo té dos importants teatres d'òpera, el Teatro Municipal de São Paulo i el Theatro São Pedro, així com nombroses sales de concerts com la Sala São Paulo. També destaca l'Orquestra Sinfônica do Estado de São Paulo (OSESP), una de les més prestigioses d'Amèrica Llatina. En quasi totes aquestes entitats musicals hi treballà durant molts anys fins a la seva mort el director d'orquestra italià, nacionaltzat brasiler Edoardo de Guarnieri, donant a conéixer tant les òperes de compositors internacionals com les obres del folklore brasiler.

Literatura[modifica | modifica el codi]

Biblioteca Mário de Andrade.

São Paulo fou la llar dels primers missioners jesuïtes del Brasil, al segle XVI. Aquests van escriure a la corona portuguesa sobre la nova terra, els nadius indígenes i també compongueren algunes peces de poesia i música sobre el catecisme. Entre ells destacaren Manuel da Nóbrega i José de Anchieta, qui vivien a la propera colònia anomenada Piratininga, i ajudaren a registrar el lèxic i la gramàtica de la llengua tupí.

El 1922, el moviment modernista brasiler se centrà a la ciutat de São Paulo. Entre ells destacaren Mário de Andrade i Oswald de Andrade.

Educació[modifica | modifica el codi]

São Paulo és un dels principals centres d'ensenyament del Brasil, amb destacades institucions d'ensenyament. Les tres universitats públiques de la ciutat són:

També existeixen algunes institucions privades com:

Esports[modifica | modifica el codi]

Futbol[modifica | modifica el codi]

Com a la resta de Brasil, el futbol és amb molta diferència l'esport més important de la ciutat. El clubs més grans de São Paulo són el Corinthians, São Paulo i Palmeiras (en aquest ordre, el segon, tercer i quart equips més populars del país).[2] També hi ha altres clubs més petits destacats com la Portuguesa, el Juventus i el Nacional. Un altre club popular a la ciutat és el Santos FC de la propera ciutat de Santos.

São Paulo és un a de les ciutats seu de la Copa del Món de Futbol de 2014.

Clubs de futbol

Club Lliga Estadi Fundació
São Paulo FC Série A de Brasil Estadi Morumbi 80.000 (138.032 rècord)[3] 1930
Corinthians Série A de Brasil Estádio Parque São Jorge 18.000 1910
Palmeiras Série A de Brasil Estádio Palestra Itália 29.173 (40.283 rècord) 1914
Portuguesa Série B de Brasil Estádio do Canindé 19,717 (25.000 rècord) 1920
Juventus 2a divisió lliga paulista Estádio Rua Javari 2.730 (9.000 rècord) 1924
Nacional 3a divisió lliga paulista Estádio Nicolau Alayon 1919

Cursa de San Silvestre[modifica | modifica el codi]

La cursa de San Silvestre de São Paulo (Corrida de São Silvestre) es disputa anualment el dia de Cap d'any. Es creà l'any 1925, essent la més famosa del món d'aquest tipus de curses.

Gran Premi del Brasil[modifica | modifica el codi]

El Gran Premi del Brasil de Fórmula 1 (Grande Prêmio do Brasil) es disputa a l'Autódromo José Carlos Pace d'Interlagos contínuament des del 1990. El primer any en què es disputà el GP fou el 1973. La Fórmula 1 té molts seguidors a la ciutat i ha donat grans pilots com Emerson Fittipaldi, José Carlos Pace, Ayrton Senna i Felipe Massa.

Altres esports[modifica | modifica el codi]

El voleibol, el basquetbol i el tennis també tenen molts seguidors a la ciutat. Hi ha diversos clubs poliesportius a la ciutat amb gran tradició, essent els més importants els següents: Esporte Clube Pinheiros (waterpolo, voleibol, natació, basquetbol i handbol), Clube Atlhetico Paulistano (basquetbol), Esporte Clube Banespa (voleibol, handbol i futbol sala), Associação Atlética Hebraica (basquetbol), São Paulo Athletic Club (rugbi XIII), Clube de Regatas Tietê i Clube Atlético Ypiranga.

Esdeveniments esportius internacionals[modifica | modifica el codi]

Aquests són els principals esdeveniments esportius que han sigut disputats a la ciutat de São Paulo:

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. São Paulo Convention and Visitors Bureau, "City Facts". Recuperat 5 Juny 2007.
  2. «Time de Preferência». Datafolha.folha.uol.com.br, 2008-01-14. [Consulta: 2009-05-06].
  3. «Estádio do Morumbi - Cícero Pompeu de Toledo». Pinheiros.com.br. [Consulta: 2009-05-06].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]