Sèmnons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els sèmnons (semnones, Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble germànic que pertanyia al grup sueu i habitava al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus. Tenien a l'oest els queruscs, al sud als silinges, a l'est els manims i burgundions o burgundis, i al nord-oest als longobards. El seu país anava entre Lusàtia al sud i Potsdam al nord i estava format per un centenar de districtes (pagi). Eren un poble molt poderós i el principal del grup dels sueus.

El sèmnons foren membres de la confederació dels marcomans sota Marabod en temps d'August. Després foren aliats dels romans i estaven governats per reis; en temps de Domicià el rei era Masius. Cap al segle III semblen haver-se unit als alamans o haver constituït el nucli principal d'aquest poble. El poble dels alamans (el nom podria significar "tots els homes" o "tots els guerrers que defensen un país") es va formar de la unió dels sèmnons amb els usips o usipets, tèucters o tèncters i potser altres grups de la frontera del Rin que no van acceptar el domini romà.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Tacitus, Germania, Germania.XXXIX
  • Helmut Castritius: Semnonen. In: Reallexikon der germanischen Altertumskunde, vol. 28 (2005), p. 156

Retrieved from "http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Semnones&oldid=498997947"