Sèneca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sèneca (desambiguació)».
Bust representant Sèneca el jove,
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado

Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (4 aC - 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Corduba (l'actual Còrdova), Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau de Tars cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela.

La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat.

En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions.

L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic.

Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure.

El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

Obres[modifica | modifica el codi]

Primera pàgina d'un manuscrit catalanoaragonès del segle XIII

Entre les obres atribuïdes a Sèneca trobem una sàtira, un assaig meteorològic, assajos filosòfics, cent vint-i-quatre cartes sobre temes morals i nou tragèdies. Una d'aquestes, Octàvia, és clarament obra d'altri. Fins i tot apareix com un personatge més de la peça. La seva autoria en una altra, Hèrcules a Oeta, és dubtosa. La filosofia estoica de Sèneca emfatitza passos pràctics per tal que el lector afronti els seus problemes. Considerava especialment important veure el fet de la pròpia mortalitat. El com tractar la mort està en moltes de les seves cartes.

Entre 1924 i 1959 la Fundació Bernat Metge va publicar 13 volums traduïts al català per Carles Cardó.

Tragèdies de Sèneca[modifica | modifica el codi]

És impossible determinar si foren representades, ja que no n'existeixen proves. L'estudiós alemany Leo les considerà drames recitatius però això més aviat reflectia la seva concepció de què havia de ser un drama i alhora, això estava basat en la seva concepció de la tragèdia grega. Actualment s'han representat.

Resulta complicat datar aquestes obres sense gaires referències. Una cronologia relativa, basada en termes mètrics, ha estat proposada, sense massa acord. És impossible que fossin escrites el mateix any. No estan basades en la tragèdia grega i mentre que Eurípides és massa llunyà, s'hi noten influències d'Ovidi.

Les obres de Sèneca foren molt estudiades en les universitats medievals europees, i van influir molt en la tragèdia renaixentista, especialment en la literatura de l'Anglaterra isabelina.

Diàlegs[modifica | modifica el codi]

  • (Any 40) Ad Marciam, De consolatione (A na Màrcia, de la consolació)
  • (41) De Ira (De la ira)
  • (42) Ad Helviam matrem, De consolatione (A Hèlvia, de la consolació) - Carta a la seva mare consolant-la durant el seu exili.
  • (44) De Consolatione ad Polybium (A Polibi, de la consolació)
  • (49) De Brevitate Vitae (De la curtesa de la vida) - Assaig exposant que qualsevol durada de la vida és suficient si és viscuda amb saviesa.
  • (62) De Otio (De l'oci)
  • (63) De Tranquillitate Animi (De la tranquil·litat de la ment)
  • (64) De Providentia (De la providència)
  • (??) De Constantia Sapientis (De la fermesa de l'home savi)
  • (??) De Vita Beata (De la vida feliç)

Tragèdies[modifica | modifica el codi]

  • Hercules Furens (La bogeria d'Hèrcules).
  • Troades (Les dones troianes).
  • Medea.
  • Phoenissae (Les dones fenícies).
  • Fedra (Sèneca)|Phaedra.
  • Agamemnon.
  • Thyestes.
  • Oedipus.
  • Hercules Oetaeus (Hèrcules a Oeta): Autoria dubtosa.
  • Octavia (Sèneca)|Octavia: Autoria dubtosa.

Altres[modifica | modifica el codi]

  • (54) Apocolocyntosis divi Claudii (La conversió en carabassa del diví Claudi), una obra satírica.
  • (56) De Clementia (De la clemència) - escrita a Neró sobre la necessitat de la clemència com a virtut en un emperador.
  • (63) De Beneficiis (Dels beneficis) [set llibres]
  • (63) Naturales quaestiones [set llibres] de no massa originalitat, però que ofereixen una visió de teories antigues sobre cosmologia, meteorologia i matèries semblants.
  • (64) Epistulae morales ad Lucilium - col·lecció de cent vint-i-quatre cartes sobre moral, escrites a Gai Lucili.
  • (~370?) Cujus etiam ad Paulum apostolum leguntur epistolae: Aquestes cartes, suposadament entre Sèneca i Sant Pau, foren reconegudes pels erudits, però actualment la major part d'estudiosos no creuen que siguin autèntiques. [1] [2]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]