Sèquans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els sèquans (sequani, Σηκουανοί) foren un poble gal de l'alta vall de l'Arar o Saône. Cèsar descriu el seu territori i diu que era a la regió del Rin; el Jura els separava dels helvecis; al sud tenien el Roine però el territori que feia angle amb el Saône no el posseïen completament, amb una part del territori en mans dels al·lòbroges, una altra en mans dels segusians i una tercera en mans dels ambarris (dependents dels eduins); a l'oest tenien el riu Arar o Sauconna (Saône) que els separava dels eduins; i al nord tenien als leucs i els lingons. Cèsar també diu que el seu territori arribava fins al Rin.

La seva capital era Vesontio (Besançon) al Doubs. Va estar governats per reis que no eren vitalicis. Els sèquans estaven aliats als arverns i eren hostils als aduins. En la lluita contra els aduins els sèquans i arverns van demanar ajut als més de cent mil germànics comandats per Ariovist[1] que s'havien establert a la regió en temps de Juli Cèsar i amb el seu ajut els van aconseguir derrotar, apoderant-se d'un terç de les terres dels sèquans, i hagués ocupat un altre terç si Cèsar no els hagués expulsat cap al Rin, a la vora del qual els va derrotar. El 52 aC, durant la Guerra de les Gàl·lies els sèquans van enviar homes de reforç a Vercingetòrix, que estava assetjat per Cèsar a Alèsia.[2]

El territori fou part de la Gàl·lia Belga sota l'imperi, i més tard de la província romana de Sequània

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèquans Modifica l'enllaç a Wikidata