Sèrbia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
República de Sèrbia
Република Србија
Republika Srbija
Lema nacional"Samo Sloga Srbina Spašava" (Només la unitat salva els serbis)
HimneBože Pravde (El Déu de la justícia)
Capital
(i major ciutat)
Belgrad
44° 48′ N, 20° 28′ E / 44.800,20.467Coord.: 44° 48′ N, 20° 28′ E / 44.800,20.467
Idiomes oficials Serbi[nb 1]
Gentilici Serbi, sèrbia, serbis, sèrbies
Govern República
  President

Primer ministre
Tomislav Nikolić

Ivica Dačić
Independència
 
•de l'imperi Otomà
•dissolució de
Sèrbia i Montenegro

13 de juliol de 1878

5 de juny de 2006 
Superfície
 -  Total 88,361 km2 
 -  Aigua (%) Negligible
Població
 -  Est. jul. 2010 7.344.847  (97è)[nb 2]
 -  Cens  9.396.411 
 -  Densitat 106,34 /km2 (70è)
Moneda Dinar serbi (RSD)
Fus horari CET (UTC+1)
 -  Estiu (DST) CEST (UTC+2)
Domini internet .rs 
Codi telefònic 381
  1. A Voivodina són oficials: rutè, hongarès, eslovac i croat.
  2. Dades del World Factbook
Mapa de Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és una país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans. Limita al nord amb Hongria, a l'est amb Romania i Bulgària, al sud amb la República de Macedònia i Albània, i a l'oest amb Montenegro, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Durant gairebé un segle, Sèrbia va formar part de diferents confederacions d'eslaus del sud, incloent-hi el Regne dels serbis, croats i eslovens del 1918 al 1941 (reanomenat Regne de Iugoslàvia el 1929), la República Federal de Iugoslàvia del 1992 al 2003 i la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro del 2003 al 2006. Després que Montenegro votés per sortir de la Unió Estatal, la República de Sèrbia (en serbi: Република Србија, Republika Srbija) va proclamar, el 5 de juny del 2006, la seva independència com a successora de la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro.

El 17 de febrer de 2008, Kosovo va declarar la seva independència de manera unilateral, sense que el govern serbi reconegui el nou estat.

No s'ha de confondre Sèrbia amb la República Sèrbia, que és una de les dues entitats que formen Bòsnia i Hercegovina

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Sèrbia

El Regne de Sèrbia va ser establert en el segle XI, i en el segle XIII va convertir en l'Imperi serbi. Després de 1918, Sèrbia com a fundadora, era part de Iugoslàvia en les seues diverses formes. A partir de 1992, després de la independència de Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Hercegovina i la República de Macedònia, de la República Socialista Federal de Iugoslàvia, i fins a febrer de 2003, Sèrbia i Montenegro van integrar la República Federal de Iugoslàvia.

Sèrbia està poblada majorment per serbis. Les minories significatives a Sèrbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croats, eslovacs, búlgars i romanesos.

Els serbis van entrar en el seu actual territori a principis del segle VII dC, instal·lant-se en sis formacions tribals distintes Rascia/Raška, Bòsnia, Neretva/Pagania, Zachumlie/Zahumlje, Trebounia/Travunija i Zeta.

El primer estat serbi va sorgir davall Caslav Klonimirovic a mitjan segle X en Rascia. La primera meitat del segle XI va veure alçar-se a la família Vojislavljevic en Zeta.

Finalment, a mitjan segle XII va veure una vegada més l'ascensió de Rascia amb la dinastia Nemanjic. Els Nemanjic van conduir Sèrbia a una edat d'or que va produir un estat poderós amb apogeu durant el govern del Tsar Stefan Dusan a mitjan segle XIV, abans van sucumbir a l'Imperi Otomà (amb Zeta, l'últim baluard, que finalment va caure el 1499). En ascendir l'arxiduc Carles al tron imperial va haver de fer front als atacs dels turcs entre 1716-1718 i conquerí part de terres turques a Valàquia i Sèrbia,[1] les quals perdé en la guerra de 1737-1739.[2]

Sèrbia va guanyar la seua autonomia a l'Imperi Otomà en dos alçaments, el 1804 i en 1815, encara que les tropes turques seguiren en la guarnició militar de la capital, Belgrad fins a 1867. Sèrbia era un principat entre 1817 i 1882, i un regne entre 1882 i 1918, temps durant el qual la política interna va girar, en gran part, al voltant de la rivalitat dinàstica de les famílies Obrenovic i Karadordevic.

L'assassinat al capital bosniana, Sarajevo (el 28 de juny de 1914), de l'Arxiduc Franz Ferdinand, hereu del tron dels Habsburg, per Gavrilo Princip, un jove serbi-bosnià, va motivar un ultimàtum de Viena demandant Sèrbia li permetera una investigació austrohongaresa del complot sobre el sòl serbi. A pesar de l'acceptació de Sèrbia (el 25 de juliol) de quasi totes les demandes, l'Imperi austrohongarès li va declarar la guerra el 28 de juliol. La mobilització de l'Imperi rus en suport de Sèrbia, per la seua banda, va provocar un ultimàtum alemany demandant la retirada de les seues forces, i la declaració de guerra entre les grans potències durant la primera setmana d'agost.

Després de la Primera Guerra Mundial, Sèrbia va unir el Regne dels serbis, croats i eslovens, i va canviar el nom a Regne de Iugoslàvia el 1929. Després de la Segona Guerra Mundial, Sèrbia era part de la República Socialista Federal de Iugoslàvia. Des de 1992 Sèrbia formava part de la República Federal de Iugoslàvia junt amb Montenegro i del 2003 al 2006, membre d'una unió amb Montenegro. El 3 de juny del 2006, el parlament de Montenegro va declarar la independència després d'un referèndum celebrat el 21 de maig del mateix any. El 5 de juny l'Assemblea Nacional de Sèrbia, va declarar a la república com a successora de la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro.

Política[modifica | modifica el codi]

El president de Sèrbia és Borís Tadic, triat amb el 53% dels vots en la segona ronda de l'elecció presidencial sèrbia de 2004.

L'actual Primer Ministre del Govern de Sèrbia, des del març de 2004, és l'antic president iugoslau, Vojislav Kostunica, que va substituir Slobodan Milošević com el president iugoslau en octubre de 2000.

El 17 d'agost l'Assemblea Nacional de Sèrbia va adoptar Bože Pravde (Déu de justícia) com himne. També, l'escut reial d'Obrenovic és el nou escut d'armes, que substitueix a l'Escut d'Armes de Sèrbia adoptat després de la Segona Guerra Mundial. Va ser inicialment usat en el segle XIX.

El 4 de febrer de 2003 el parlament de la República Federal de Iugoslàvia va estar d'acord amb una forma més feble de cooperació entre Sèrbia i Montenegro dins d'una república anomenada Sèrbia i Montenegro.

Després de la caiguda de Slobodan Milošević, el 5 d'octubre de 2000, el país va ser governat per l'Oposició Democràtica de Sèrbia. Quan Milošević va ser detingut, el Partit Democràtic de Sèrbia (DSS) va abandonar el govern de coalició. No obstant això, en 2004 el DSS va acumular prou suport per a formar el nou Govern de Sèrbia, junt amb el G17 Plus, el SPO-NS, i el suport del Partit Socialista de Sèrbia. El Primer Ministre de Sèrbia és Vojislav Kostunica, líder del Partit Demòcrata de Sèrbia.

L'actual President de Sèrbia és Borís Tadic, líder del Partit Democràtic (DS). Ell va ser triat amb el 53% dels vots en la segona ronda d'eleccions presidencials sèrbies de 2004, el 27 de juny de 2004, després de diverses eleccions fracassades des de 2002.

L'actual Primer Ministre del Govern de Sèrbia, des del març de 2004, és l'antic president iugoslau, Vojislav Kostunica, que va substituir Slobodan Milosevic com a president iugoslau en octubre de 2000.

Les lleis sobre la unió estatal són aprovades pel Parlament de Sèrbia i Montenegro, mentre que tots els comptes i les lleis sobre Sèrbia són aprovades en l'Assemblea Nacional de Sèrbia.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Sèrbia està formada per 180 municipis, més la regió autònoma de Voivodina, amb 54 municipis. Fins al 17 de febrer de 2008, Kosovo i Metoija, amb trenta municipis, fou també una regió autònoma de Sèrbia, encara que administrada per les Nacions Unides. Posteriorment accedí a la independència. Sèrbia està dividida administrativament en 29 districtes (Округ/Okrug en serbi) i la Ciutat de Belgrad. Dels 30 districtes (inclosa la Ciutat de Belgrad), 7 estan ubicats a la Voivodina i 18 a la Sèrbia central.

La part de Sèrbia que no és ni Kosovo ni Voivodina és anomenada Sèrbia central. La Sèrbia central no és una divisió administrativa i, per tant, no té cap govern regional.


Districtes per província[modifica | modifica el codi]

Divisions administratives de Sèrbia.


La ciutat de Belgrad, capital de Sèrbia i del districte al qual dóna nom, vista des de la Fortalesa de Kalemegdan.
Sèrbia central
Districte Província Superfície
(km²)
Població
(2002)
Capital
Bor Sèrbia central 3.507 146.551 Bor
Braničevo Sèrbia central 3.865 200.503 Požarevac
Jablanica Sèrbia central 2.769 240.923 Leskovac
Kolubara Sèrbia central 2.474 192.204 Valjevo
Mačva Sèrbia central 3.268 329.625 Šabac
Moravica Sèrbia central 3.016 224.772 Čačak
Nišava Sèrbia central 2.729 381.757 Niš
Pčinja Sèrbia central 3.520 227.690 Vranje
Pirot Sèrbia central 2.761 105.654 Pirot
Podunavlje Sèrbia central 1.248 210.290 Smederevo
Pomoravlje Sèrbia central 2.641 227.435 Jagodina
Raška Sèrbia central 3.918 291.230 Kraljevo
Rasina Sèrbia central 2.668 259.441 Kruševac
Šumadija Sèrbia central 2.387 298.778 Kragujevac
Toplica Sèrbia central 2.231 102.075 Prokuplje
Zaječar Sèrbia central 3.623 137.561 Zaječar
Zlatibor Sèrbia central 6.140 313.396 Užice
Ciutat de Belgrad Sèrbia central 3.222 1.576.124 Belgrad
Voivodina
Districte Província Superfície
(km²)
Població
(2002)
Capital
Bačka del Nord Voivodina 1.784 200.140 Subotica
Bačka de l'Oest Voivodina 2.420 214.011 Sombor
Bačka del Sud Voivodina 4.016 593.666 Novi Sad
Banat Central Voivodina 3.256 208.456 Zrenjanin
Banat del Nord Voivodina 2.329 165.881 Kikinda
Banat del Sud Voivodina 4.245 313.937 Pančevo
Sirmia Voivodina 3.486 335.901 Sremska Mitrovica

Geografia[modifica | modifica el codi]

Sèrbia està ubicada en els Balcans, una regió històrica i geogràfica de Europa del sud-est. Comparteix fronteres amb Kosovo, Montenegro, Bòsnia-Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Hongria, l'Antiga República Iugoslava de Macedònia, i Romania. No té sortida al mar, això no obstant, el riu Danubi proporciona navegació a l'interior de Europa i al Mar Negre.

El terreny de Sèrbia s'estén per riques i fèrtils planes de la regió nord de Voivodina, zones de pedra calcària i conques en l'est, i en el sud-est antigues muntanyes i tossals. El riu Danubi domina el nord. Un afluent, el riu de Moraviana flueix per les regions més muntanyoses del sud.

El clima serbi varia entre un clima continental boreal amb hiverns freds i estius calents i humits, amb precipitacions ben distribuïdes, i un clima més Adriàtic en el sud, amb estius calents i secs, i tardors i hiverns relativament freds amb fortes nevades a l'interior.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Sèrbia

Demografia[modifica | modifica el codi]

Sèrbia està poblada majoritàriament per serbis. Les minories significatives a Sèrbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croats, eslovacs, búlgars i romanesos.

Transport[modifica | modifica el codi]

Sèrbia, i en particular la vall de Moraviana és sovint descrit com "l'encreuament entre l'Est i l'Oest", que és un de motius primaris de la seua història turbulenta. La vall és, amb molt, el camí més fàcil de pas per terra entre Europa continental i Grècia i Àsia Menor perquè no és una regió muntanyosa.

Les rutes europees E65, E70, E75 i E80, així com E662, E761, E762, E763, E771 i E851 passen pel país. La E70 occidental de Belgrad i la major part de la E75 són modernes carreteres o almenys semicarreteres.

El riu Danubi, la connexió d'Europa central amb el Mar Negre, flueix a través de Sèrbia.

Hi ha tres aeroports internacionals a Sèrbia, a Belgrad, Prishtina i l'acabat de rehabilitar en Niš.

El transportador aeri nacional és Jat Airways i el sistema de ferrocarril és operat per Beovoz a Belgrad i ZTP a nivell nacional.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kohn, George C. Dictionary of Wars (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p. 49. ISBN 1438129165. 
  2. Kohn, George C. Dictionary of Wars (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p. 469-470. ISBN 1438129165. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Michael Boro Petrovich, The History of Modern Serbia 1804-1918, 2 vols. I-II, Harcourt Brace Jovanovich, New York 1976.
  • Stevan K. Pavlowitch, (2002). Serbia: the History behind the Name, London: C. Hurst & Co. Publishers. ISBN 978-1-85065-476-6.
  • Dušan T. Bataković, Histoire du peuple serbe, (sous la direction de) D. T. Bataković, L'Age d'Homme, Lausanne 2005.
  • Dušan T. Bataković, The Kosovo Chronicles, Plato Books, Belgrade 1992.
  • The Serbs and Their National Interest, N. Von Ragenfeld-Feldman & D. T. Bataković (eds.), SUC, San Francisco & Belgrade 1997
  • Kosovo and Metohija. Living in the Enclave, D. T. Bataković (ed.), Institute for Balkan Studies, SASA, Belgrade 2007. ISBN 978-86-7179-064-2
  • Dušan T. Bataković, Kosovo. Un conflit sans fin ?, Lausanne, L'Age d`Homme 2008.
  • Dušan T. Bataković, Serbia's Kosovo Drama. A Historical Perspective, Čigoja Štampa, Belgrade 2012.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]