Séquia Reial del Xúquer
|
||||
|---|---|---|---|---|
| Llargada | 54 km | |||
| Construcció | segle XIII | |||
| Posada en servei | ||||
| Superfície regable | més de 20.000 ha | |||
| Conreus | ||||
| Riu de captació | Xúquer | |||
| Municipi d'inici | Assut d'Antella | |||
| Municipi final | Séquia de Favara | |||
| Territori |  País Valencià |
|||
| Associació | ||||
| President | ||||
| Hidrologia - Canal | ||||
La Séquia Reial del Xúquer és un canal que pren les seues aigües del riu Xúquer a l'Assut d'Antella i passa per diferents municipis de les comarques de la Ribera Alta, Baixa i l'Horta Sud (País Valencià). Finalment desguassa a la séquia de Favara.
La Séquia Reial va rebre aquest nom en el segle XVIII. Segons els historiadors, de 1258 a 1264 va rebre el nom de Sèquia d'Alberic i després de Séquia Reial d'Alzira fins a la denominació actual.
La Séquia Reial del Xúquer, constituí la principal artèria del Xúquer fins a la recent construcció del Canal Xúquer-Túria, figurant com un element vertebrador de les comarques que travessa, ja que amb un recorregut de 54 quilòmetres, rega més de 20.000 hectàrees i sustenta a 21 poblacions.
La seva construcció s'inicia en la segona meitat del segle XIII per Jaume I, i s'amplia pel duc d'Híjar, senyor de Sollana, cinc segles més tard.
| Séquies del País Valencià | |
| séquies de l'horta de València: Séquia Reial de Montcada | Séquia de Quart, Benàger i Faitanar | Séquia de Tormos | Séquia de Mislata | Séquia de Mestalla | Séquia de Favara | Séquia de Rascanya | Séquia de Rovella | Séquia de l'Or | |
| Altres séquies: Séquia Reial del Xúquer | Séquia del Vernissa | | Séquia Major de Torrent | Séquia Major de Sueca | Séquia Major de Cullera | |
| Articles relacionats: Sèquia | Tribunal de les Aigües de València | Comunitat de regants | |
  |
Açò és un esborrany sobre el País Valencià. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
Coord.: 39° 4′ 49.31″ N, 0° 35′ 43.65″ O / 39.0803639,-0.5954583
