Síbaris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monedes encunyades a la ciutat de Síbaris (550-510 aC).

Síbaris (Sybaris, Σύβαρις) fou una important ciutat de la Magna Grècia a la part occidental del golf de Tàrent, a poca distància de la costa, entre els rius Crathis i Sybaris (o riu Síbaris). D'aquest darrer (modern Coscile) derivava el seu nom; en aquell temps arribava a la mar però avui diu desaigua al Crati a 3 km de la desembocadura.

Fou la primera de les colònies gregues d'aquesta part d'Itàlia i Scymnus Chius diu que fou fundada vers el 720 aC pels aqueus. El seu oekist (fundador) fou un ciutadà d'Helice a Acaia. També van participar en la fundació ciutadans de Trozen, però els aqueus finalment els van fer fora.

Ràpidament va adquirir una gran prosperitat per la fertilitat de la plana on estava situada. A la ciutat, a diferència d'altres, eren admesos ciutadans de les nacions veïnes que rebien els drets de ciutadania. La riquesa va portar als hàbits luxuriosos i el nom de sibarita (natural de Síbaris) va quedar com a denominació de persones amb gustos especialment refinats.

Amb tot els relats de l'època foren sens dubte exagerats, però probablement els ciutadans eren al segle VI aC els més rics i pròspers de tots els habitants de ciutats gregues. Síbaris governava sobre 25 ciutats i podia mobilitzar tres-cents mil homes (xifra probablement exagerada); les ciutats dependents eren probablement dels enotris però també es van fundar algunes colònies a la mar tirrena: Posidònia, Laüs i Skidros; els cavallers de la ciutat que desfilaven a les processons eren uns cinc mil el que dona exemple de la seva gran riquesa (hi havia quatre vegades més cavallers que a Atenes). Smindyrides va demanar la mà de la filla de Cleistenes de Sició i a la seva comitiva portava un miler d'esclaus. Ateneus dona detalls de l'extraordinari refinament dels sibarites si bé segurament són exagerats; els seus vestits eren luxosos i es feien en la més fina llana de Milet; Alcímenes de Síbaris va fer una ofrena al temple del Juno Lacini que quan després va caure en mans de Dionís de Siracusa fou venuda per 120 talents (una quantitat molt alta per l'època).

De la història de la ciutat no se sap gaire cosa. A la segona meitat del segle VI aC sembla que es van produir disputes internes; el demagog demòcrata Telis es va enfrontar al govern oligàrquic i va assolir el poder enviant a l'exili a molts ciutadans. Telis va exercir com a tirà i els exiliats es van refugiar a Crotona, i Telis va exigir la seva entrega, que Crotona va refusar, i va esclatar la guerra. Telis va anar a Crotona amb un exèrcit que suposadament tenia tres-cents mil homes i es va trobar amb l'enemic al riu Traeis; l'exèrcit de Crotona era un terç del sibarita però va obtenir una victòria completa, i milers de sibarites foren morts o executat i la resta perseguits fins a les mateixes portes de la ciutat; els crotonians es van apoderar de Síbaris i van decidir de destruir-la; van modificar el curs el riu Cratis i van inundar el lloc que va quedar cobert per l'aigua (510 aC). Molts grecs van veure el fet com un càstig diví a l'orgull i arrogància dels sibarites.

La ciutat no fou restaurada. Els que van sobreviure es van refugiar a Laüs i Scidros. Descendents dels sibarites van intentar reconstruir Síbaris 58 anys després però els crotonians els van expulsar ràpidament i finalment els colons, units amb un contingent atenenc, van poder fundar Thuris.

La seva situació exacta no ha pogut ser determinada. La plana dels rius Coscile i Crati (antics Sybaris i Crathis) no està actualment poblada. El lloc està situat en el terme de la moderna Cassano allo Ionio.

Coord.: 39° 42′ 59.84″ N, 16° 29′ 38.37″ E / 39.7166222°N,16.4939917°E / 39.7166222; 16.4939917

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Síbaris Modifica l'enllaç a Wikidata