Simbologia anarquista
S'inclou dins el terme simbologia anarquista tots aquells símbols utilitzats per l'anarquisme al llarg de la història. Tot i això, cal destacar que la importància de la simbologia política ha estat àmpliament negada pels corrents anarquistes.[1]
Bandera negra[modifica]
La bandera negra, és la bandera utilitzada pels anarquistes, la bandera negra de la llibertat. Els llibertaris veuen en ella un símbol al voltant del qual ells hi troben les idees d'emancipació social, de solidaritat.
Els anarquistes mai es van donar al treball de discutir en congrés i aprovar el seu "Pavelló", els colors més apropiats per a expressar la seva filosofia de vida.
La bandera negra ja havia estat usada per a demostrar el disgust, la tristesa, la revolta, el procediment dels polítics parisencs del segle xiii. Hissada per primera vegada al cim de la Comuna de París, al juliol de 1830 expressava el rebuig al capitalisme, als polítics, i a l'Estat. L'eco produït va ser immediat i els paletes de Reims van escriure en aquest emblema "treball o mort".
L'any següent, durant la revolta dels canuts, els canuts (obrers del tèxtil) de Lió, van protestar contra els patrons que solament els pagaven 20 patacos per 16 hores de treball. En estat de revolta van estendre la bandera negra amb l'emblema "viure treballant o morir combatent". El 21 de novembre del mateix any els teclones van tornar als carrers de Lió, incloent en la bandera un crani.
A la insurrecció de Dresden, Mikhaïl Bakunin va agafar la bandera negra, i Louise Michel, en Clamart.
L'any 1871 els comunistes usaren la bandera vermella durant la revolució que donà origen a la Comuna de París, però Jules Valtes va proposar que es canviés per la bandera negra, per parèixer "més radical i trist". Louise Michel donà suport i alguna vegada va defensar la idea de la bandera negra, i el 1882 (el 18 de març) fent els discursos al primer aniversari de la Comuna va dir: "no més banderes vermelles pintades amb sang dels nostres soldats! Jo onejaré la bandera negra que pren el dol dels nostres morts i els nostres dolors".
Louise Michel fou qui més va influenciar l'adopció d'aquest emblema, enrotllant la bandera negra en el seu cos "com si anés una pantalla en una tija" (L'Humanité – 1921).
Però fou el 1883 quan França va viure la intensa agitació social, quan l'anarquisme adoptà la bandera negra definitivament.
Al nord de Paraná, Brasil, els anarquistes italians que van anar a fundar la colònia Cecilia, als anys 1890-94, també van hissar a la cúspide de l'arbre més alt la bandera negra que va onejar al vent com el símbol de l'experiència llibertària.
Durant el curs de la Revolució Russa de 1917 Nestor Makhno, anarquista i revolucionari ucraïnès, amb un combatiu exèrcit popular format per ell, va lluitar contra les tropes de Denikin, Símon Petliura i altres conservadors partidaris de la monarquia. Makhno també va dur la bandera negra amb un crani.
Als anys 1918-22, Nestor Makhno i els seus companys van agafar la mateixa bandera en defensa de les comunes llibertàries ucraïneses, destruïdes per l'exèrcit roig, ordenat des de Moscou per Trotski i Lenin.
Gairebé dues dècades després, Buenaventura Durruti, amb un petit exèrcit popular a Catalunya, va agafar la bandera negra amb el pavelló anarquista.
Però la bandera negra va produir l'impacte més gran quan es va onejar al maig del 1968, a París, sobre les barricades de llambordes aixecades pels joves per a enfrontar-se al poder i al govern.
A encerclada[modifica]
La A encerclada és segurament el símbol més conegut de l'anarquisme avui en dia. Consisteix en un monograma de la lletra A encerclada per la lletra O, en caràcters llatins o ciríl·lics, que són idèntics per aquests caràcters. En Unicode, es pot escriure mitjançant el codi U+24B6: Ⓐ.
L'ús anarquista del símbol data de la dècada de 1960 i es va popularitzar amb el moviment Punk. Probablement, ha esdevingut tan popular perquè és fàcil i ràpid fer pintades a parets amb aquest símbol. Alguns autors atribueixen el simbolisme del signe a la unió de la «A» d'Anarquia i la «O» d'ordre, en referència la màxima de Pierre-Joseph Proudhon «Anarquia és Ordre».[2]
Anteriorment a la dècada de 1960, ja s'havia vist aquest símbol en el casc d'un milicià a la Guerra Civil Espanyola.[2] Així mateix, ja va ser utilitzat per Stephan Michelspacher en el seu llibre Spiegel der Kunst und Natur, publicat a Augsburg l'any 1615.
Banderes i estrelles biseccionades[modifica]
L'ús de la bandera roja es va mantenir en ús dins de l'anarquisme, almenys, fins als anys 30 del segle xx.[3] La CNT-FAI va adoptar la bandera roja i negra partida en diagonal l'any 1931, com a forma d'unir el corrent més laboralista (vermella) amb la que no (negra).[4] Tot i que hi ha usos anteriors de banderes roges i negres en l'anarquisme i que aquestes, les banderes roges i negres, podrien haver estat les primeres pròpiament anarquistes, va ser el disseny partit en diagonal de la CNT-FAI el que es va tornar a popularitzar en l'anarquisme internacional a partir del 1936.[5] La bandera roja i negra es considera més lligada a l'anarcosindicalisme, representant el vermell la cooperació social i la solidaritat i, el negre, l'anarquisme.[6]
Diverses escoles de pensament anarquistes han adoptat un símbol derivat de la bandera negra. Tots ells es caracteritzen per estar dividides en dues meitats, a través d'una divisió diagonal. La meitat inferior manté el color negre de l'anarquisme, mentre que el color de la meitat superior simbolitza la tendència. També s'utilitzen els mateixos colors en forma d'estrella.
El Gat Negre[modifica]
L'anarquisme també ha fet seu la figura creada per Ralph Chaplin, sindicalista de la Industrial Workers of the World (IWW) que va dibuixar el Gat Negre amb l'esquena formant un arc i els pèls eriçats.
L'origen d'aquesta simbologia no és clara, però segons una història de la IWW s'originà en una vaga que anava malament, amb sindicalistes ferits i hospitalitzats. En aquell moment un gat negre i prim va entrar al campament dels vaguistes. El gat va ser alimentat pels treballadors en vaga i a mesura que el gat va recuperar la salut la vaga va anar millorant. Finalment, els treballadors en vaga van aconseguir algunes de les seves reivindicacions i van adoptar el gat com a mascota.[7]
Puny enlaire[modifica]
Sobre l'origen del símbol del puny enlaire existeixen diverses versions. El sindicat IWW el va fer servir ben aviat en la seva propaganda.[8] En general es considera que el puny dret enlaire està relacionat amb el comunisme ortodox mentre que el puny esquerre aixecat està vinculat a altres organitzacions (com el socialisme, l'anarquisme, trotskisme, etc.). No obstant l'anarquisme també ha tingut dues variants més: el puny esquerre tancat i el braç totalment estirat, que es va popularitzar arran del Maig del 68 com es pot observar en les fotos de manifestacions i mítings de l'extrema esquerra d'aquella dècada i els dos punys tancats i encreuats formant una X una mica més amunt del cap (font: diari El Mundo del 14 de setembre de 2009) i que no fou tan utilitzat.
Referències[modifica]
- ↑ «Appendix: The Symbols of Anarchy». A: Iain Mckay. An Anarchist FAQ. Stirling: AK Press, 2008. ISBN 1902593901. OCLC 182529204.
- ↑ 2,0 2,1 An Anarchist FAQ, 2020, p. 1001, Appendix — The Symbols of Anarchy. 3 Where does the circled-A come from?.
- ↑ An Anarchist FAQ, 2020, p. 997, Appendix — The Symbols of Anarchy. 1 What is the history of the Black Flag? «the black flag did not instantly replace the red flag» […] «Anarchist in Japan, for example, demonstrated under red flags bearing the slogans “Anarchy” and “Anarchist Communism” in June, 1908. [John Crump, Hatta Shuzo and Pure Anarchism in Interwar Japan, p. 25] Three years later, the Mexican anarchists declared that they had “hoisted the Red Flag on Mexico’s fields of action” as part of their “war against Authority, war against Capital, and war against the Church.” They were “fighting under the Red Flag to the famous cry of ‘Land and Liberty.’” [Ricardo Flores Magon, Land and Liberty, p. 98 and p. 100]»
- ↑ An Anarchist FAQ, 2020, p. 998, Appendix — The Symbols of Anarchy. 2 Why the red-and-black flag? «According to Abel Paz, anarchist historian and CNT militant in the 1930s, the 1st of May, 1931, was “the first time in history [that] the red and black flag flew over a CNT-FAI rally.” This was the outcome of an important meeting of CNT militants and anarchist groups to plan the May Day demonstrations in Barcelona. One of the issues to be resolved was “under what flag to march.” One group was termed the “Red Flag” anarchists (who “put greater emphasis on labour issues”), the other “Black Flag” anarchists (who were “more distant (at the time) from economic questions”). However, with the newly proclaimed Republic there were “tremendous opportunities for mass mobilisations” which made disagreements on how much emphasis to place on labour issues “meaningless.” This allowed an accord to be reached with its “material expression” being “making the two flags into one: the black and red flag.” [Durruti in the Spanish Revolution, p.206]»
- ↑ An Anarchist FAQ, 2020, p. 999, Appendix — The Symbols of Anarchy. 2 Why the red-and-black flag? «the red-and-black flag was used by anarchists long before 1931, indeed decades before the CNT was even formed. In fact, it, rather than the black flag, may well have been the first specifically anarchist flag» […] «the CNT-FAI seem to have been the first to bisect their flags diagonally black and red (but other divisions, such as horizontally, were also used). In the English speaking world, though, the use of the red-and-black flag by anarchists seems to spring from the world-wide publicity generated by the Spanish Revolution in 1936. With CNT- FAI related information spreading across the world, the use of the CNT inspired diagonally split red-and-black flag also spread until it became a common anarchist and anarcho-syndicalist sym- bol in all countries.»
- ↑ An Anarchist FAQ, 2020, p. 1000, Appendix — The Symbols of Anarchy. 2 Why the red-and-black flag? «So while associated with anarcho-syndicalism, the red-and-black flag has become a standard anarchist symbol as the years have gone by, with the black still representing anarchy and the red, social co-operation or solidarity. Thus the red-and-black flag more than any one symbol symbolises the aim of anarchism (“Liberty of the individual and social co-operation of the whole community” [Peter Kropotkin, Act for Yourselves, p. 102])»
- ↑ «What's this with a black cat & a wooden shoe? What do they have to do with anarchy?». Seattle: Left Bank Books. Arxivat de l'original el 15 agost 1997. [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ «El simbolismo del puño levantado» (en castellà), 17-04-2012. [Consulta: 11 setembre 2022].
Bibliografia[modifica]
- McKay, Iain; Elkin, Gary; Neal, Dave; Boraas, Ed; …. An Anarchist FAQ (pdf) (en anglès). 15.4. Collective, 17 març 2020 [Consulta: 11 setembre 2022].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simbologia anarquista |
