Síndria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Síndria
Síndria
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Cucurbitales
Família: Cucurbitaceae
Gènere: Citrullus
Espècie: Citrullus vulgaris
Flors de síndria del cultivar Sugar baby
Fulles, tija i fruit de síndria recent quallat
Síndria groga
Trossos de meló d'Alger

La síndria, síndia, meló d'aigua o meló d'Alger (Citrullus lanatus (Thunb.), )Matsum. & Nakai dins la família Cucurbitaceae) és una espècie de planta amb flor, la sindriera, que proporciona una fruita, la síndria, del tipus pepònide generalment, esfèrica o el·lipsoidal amb la pèla gruixuda (que pot ser verda, groga i de vegades blanca) i el mesocarp i endocarp carnós de color generalment vermell, però de vegades rosat, taronja, groc o verd quan no és encara madur. Les llavors són negres o de color marró fosc. Recentment s'han creat varietats sense llavors. La pepònide deriva d'un ovari ínfer com és característic de les cucurbitàcies. És una planta enfiladissa o que s'estèn per terra originària del Sud d'Àfrica. És considerat sovint un tipus de meló, però no està en el gènere Cucumis. El nom de síndia (o amb r epentètica síndria) prové de l'àrab baṭîḫa sindîia (meló del país de Sind).[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Es creu que la síndria es va originar al sud d'Àfrica on encara se'n troben formes silvestres i n'hi ha tipus dolços i amargants que expressen la diversitat genètica de l'espècie. Al segle XIX, Alphonse de Candolle[2] va assegurar que la síndria era originària d'Àfrica tropical.[3] Però la colonquinta sovint es considera l'antecessor silvestre de la síndria i és originària del nord i oest d'Àfrica i les recerques sobre l'ADN del cloroplast suggereixen que l'antecessor comú de la síndria silvestre i la cultivada és l'espècie pot ser C. ecirrhosus de Namíbia.[4]

Ja hi ha evidències del conreu de la síndria a la vall del Nil durant el segon mil·lenni a.C..[5] També es menciona la síndria a la Bíblia com menjada pels antics israelites en el seu captiveri a Egipte.[6]

Cap al segle X la síndria es cultivava a la Xina, la qual actualement és el principal productor mundial. Cap al segle XII els musulmans introduïren el seu conreu a Europa, segons el Dictionary of American Food and Drink de John Mariani, la síndria ("watermelon") va fer la primera aparició en un diccionari en anglès l'any 1615. En català apareix mencionada des de l'any 1371[7]

Els amerindis dels estats units cltivaven la síndria des del segle XVII, per exemple a la vall del Mississippi. Es pensa que va ser introduït pels esclaus negres africans.

Cultiu[modifica | modifica el codi]

La síndria pot ser cultivada en el secà o en el regadiu en el primer cas les plantes es disposen més espaiades i el rendiment és molt menor encara que els fruits acostumen a ser més dolços. Necessita terres molt femades. Pot ser sembrada directament o fent un planter però s'ha de plantar sempre amb el pa de terra íntegre, ja que les seves arrels són molt delicades i no resistirien un trasplant directe. No suporta la glaçada. Per evitar les malalties dels fongs sovint s'empelta la síndria sobre altres cucurbitàcies compatibles. Les síndries necessiten un període de cultiu més perllongat que la majoria de les altres plantes de l'hort i els cal normalment uns 85 dies de creixement per arribar a madurar i no es poden cultivar en les zones relativament fredes. Per detectar que el fruit ja és madur tradicionalment es diu queaquest ha de ser pesant, al contrari que el que passa en el meló.

Nutrició[modifica | modifica el codi]

De mitjana la síndria conté un 6% de sucre i un 92% d'aigua.[8] Com molts altres fruits és una font de vitamina C. El seu contngut calòric per 100 rams és de 127 kJ, amb 0,61 grams de proteïna, 0,15 g de greix i 7,55 g d'hidrats de carboni. porta 0,4 g de fibra i 6,2 g de sucre, 0,24 mg de ferro, 7 mg de calci, 10 mg de magnesi, 11 mg de fòsfor, 112 mg de potassi i 0,10 mg de zinc. Té petites quantitats de les vitamines A, C, àcid pantotènic, vitamina B6, folat, tiamina, riboflavina i niacina.

L'aminoàcid citrul·lina va ser extret i analitzat per primera vegada de la síndria.[9]

la síndria és lleugerament diürètica[10] i conté grans quantitats de beta carotè.[11] La síndria amb la polpa vermella és una font significativa de licopè.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Síndria sense llavors

Hi ha més de 1.200 varietats de síndria[12] vque oscil·len entre un pes de 400 rams a més de 80 quilos.[13]

  • La varietat 'Carolina Cross' té el rècord de pes d'una síndria, 119 kg.
  • La varietat 'Yellow Crimson'té la carn de color groc i es diu que és més dolça i amb més gust de mel que les varietats tradicionals vermelles.
  • La varietat 'Orangeglo' té la polpa de color taronja i el fruit gros i oblong de fins a 9–14 kg. Triga de 90 a 100 dies des de la plantació a la maduració.[14]
  • La varietat 'Moon and Stars' va ser creada el 1926.[15] En la pèla té cercles grocs (moon). El fruit pesa de 9–23 kg.[16]
  • La varietat 'Cream of Saskatchewan' té els fruits rodons i petits d'uns 25 cm de diàmetre. Pot créixer en climes relativament freds i originàriament va ser portada a Saskatchewan, Canadà, per emigrants russos. triga de 80 a 85 dies des de la plantació a la collita.[17]
Síndria cúbica del Japó

Al Japó, els agricultors de la regió Zentsuji van trobar el sistema de fer síndries quadrades encapsulant-les dins de caixes de plàstic i de forma natural els fruits adopten la forma del seu receptacle.[18] Originàriament aquesta forma cúbica facilitava l'emmagatzematge però actualment una síndria quadrada té un preu doble que les oblongues normals. També es formen síndries polihèdriques.

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Síndria, Gran Diccionari de la Llengua Catalana
  2. Candolle, Origin of Cultivated Plants (1882) pp 262ff, s.v. "Water-melon".
  3. North Carolina State University: Watermelon biogeography.
  4. Dane and Liu,, "Diversity and origin of cultivated and citron type watermelon (Citrullus lanatus)" Genetic Resources and Crop Evolution 54.6 (September 2007).
  5. Daniel Zohary and Maria Hopf, Domestication of Plants in the Old World, third edition (Oxford: University Press, 2000), p. 193.
  6. http://books.google.co.il/books?id=qRtUqxkB7wkC&pg=PA1063&dq=watermelon+biblical+egypt&hl=en&sa=X&ei=26HQT7DoHIO_8wPSs_i_DA&redir_esc=y#v=onepage&q=watermelon%20biblical%20egypt&f=false Eerdman's Dictionary of the Bible
  7. diccionari.cat
  8. [http://www.ext.colostate.edu/pubs/columnnn/nn010806.html Seven wonders of watermelon
  9. Wada, M.. «Über Citrullin, eine neue Aminosäure im Presssaft der Wassermelone, Citrullus vulgaris Schrad.». Biochem. Zeit., 224, 1930, pàg. 420.
  10. The Associated Press. «CBC News - Health - Watermelon the real passion fruit?». CBC, 2008-07-03 [Consulta: 5 desembre 2009].
  11. «HowStuffWorks "Health Benefits of Watermelon"». HowStuffWorks. [Consulta: 2009-12-05].
  12. «Vegetable Research & Extension Center - Icebox Watermelons». [Consulta: 2008‑08‑02].
  13. Annie's Heirloom Seeds. «Watermelon Heirloom Seeds». [Consulta: 2011‑08‑24].
  14. «Orangeglo Watermelon». Arxivat de l'original el 2007‑09‑27. [Consulta: 2007‑04‑23].
  15. «Moon and Stars Watermelon Heirloom». [Consulta: 2008‑07‑15].
  16. Evans, Lynette. «Moon & Stars watermelon (Citrullus lanatus) — Seed-spittin' melons makin' a comeback». The San Francisco Chronicle, 2005‑07‑15 [Consulta: 2007‑07‑06].
  17. «Cream of Saskatchewan Watermelon». [Consulta: 2007‑04‑23].
  18. (BBC) Square fruit stuns Japanese shoppers BBC News Friday, 15 June 2001, 10:54 GMT 11:54 UK

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]