Síndrome d'Asperger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Síndrome d'Asperger
Classificació i recursos externs
CIM-10 F84.5
CIM-9 299.8
OMIM 608638
DiseasesDB 31268
MedlinePlus 001549
eMedicine ped/147
MeSH F03.550.325.100

La síndrome o trastorn d'Asperger s'enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament, els quals una vegada exclosos el trastorn infantil desintegratiu i la síndrome de Rett hem de considerar equivalents als denominats trastorns de l'espectre autista. El terme "síndrome d'Asperger" fou utilitzat per primer cop per Lorna Wing el 1981 en un periòdic mèdic, batejant-lo en honor a Hans Asperger,[1] un psiquiatre i pediatre austríac que va ser el primer en descriure la síndrome d'Asperger, i no va rebre el reconeixement internacional fins a la dècada de 1990. Fou inclòs per primera vegada pel manual diagnòstic DSM-IV el 1994.

La síndrome d'Asperger és reconegut avuí dia per la Organització Mundial de la Salut (OMS) com un Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD) de caràcter sever i crònic, caracteritzat per una limitació significativa de les capacitats de relació i comportament social.

Trets distintius[modifica | modifica el codi]

La majoria de les persones posseïxen un sofisticat sentit de reconeixement dels estats mentals aliens, i són capaços d'ajuntar informació sobre els estats cognitius i emocionals d'altres persones basada en pistes atorgades per l'ambient i el llenguatge corporal d'aquestes persones. Les persones amb la síndrome d'Asperger no posseïxen aquesta habilitat i es pot dir que tenen "ceguesa mental". Per a aquelles persones severament afectades per aquesta "ceguesa mental", per exemple, pot resultar impossible reconèixer el significat d'un somriure o, en el pitjor dels casos, fallar plenament en reconèixer qualsevol altre gest facial, corporal o qualsevol matís de comunicació indirecta. Generalment són incapaços de "llegir entre línies", el que significa, que són incapaços d'entendre les implicacions ocultes en el que una persona diu de forma directa i verbal. És important notar, però, que, atès que és un trastorn espectral, alguns pacients s'aproximen a un nivell de normalitat en les seves habilitats per llegir expressions corporals i interpretar intencions. Sovint troben particularment aclaparant el contacte ocular i per tant l'eviten amb freqüència. La falta de contacte ocular pot portar a majors dificultats al moment d'interpretar emocions alienes.

La síndrome d'Asperger involucra un intens nivell de concentració en temes d'interès i és generalment caracteritzat per un do especial. Un pacient pot, per exemple, trobar-se obsessionat amb la lluita professional de la dècada del 1950, un altre amb els himnes nacionals de les dictadures africanes, un altre amb la construcció de models amb llumins, etc. Interessos particularment comuns entre pacients són els mitjans de transport (per exemple els trens) i els ordinadors. En termes generals, són atrets per coses ordenades. Quan aquests interessos coincideixen amb una tasca útil des de l'àmbit material o social, l'individu amb Asperger pot aconseguir realitzar-se plenament a la vida.

En la carrera per dominar el seu interès, els individus amb Asperger sovint manifesten un raonament extremadament sofisticat, una concentració obsessiva i una memòria quasi perfecta. Hans Asperger denominà als seus petits pacients "petits professors", per la causa que aquests pacients de tan sols tretze anys coneixien la seua àrea d'interès amb el professionalisme d'un professor universitari. És per aquesta qüestió que els individus amb Asperger són considerats superdotats intel·lectualment, però menys dotats en l'àmbit social.

Aquestes circumstàncies comporten innombrables problemes durant la infància i l'edat adulta. Quan un mestre pregunta a un nen amb Asperger "El teu gos s'ha menjat els teus deures?", el nen amb Asperger romandrà silenciós de no conèixer l'expressió, tractant de decidir si ha d'explicar al seu mestre que no té cap gos i que, a més, els gossos generalment no mengen paper. El nen no comprèn el que el seu mestre està preguntant i no pot inferir el que el mestre intenta significar o el fet que existeix un significat no literal marcat pel to de veu, postura o expressió facial, i és per tant enfrontat a una pregunta amb tant de sentit com "Va rebotre avui la glacera de la llibreria?". El mestre abandona l'experiència pensant que el nen és arrogant, rancuniós i insubordinat. El nen roman callat, sentint-se frustrat.

La síndrome d'Asperger pot també causar problemes en la interacció social normal amb els pares. Durant la infantesa i l'adolescència, això pot provocar severs problemes al nen o adolescent amb Asperger, el qual pateix dificultats per interpretar les pistes subtils de la comunicació i per tant pot ser objecte de burla o fins i tot ser ignorat pels seus pares, portant a la crueltat social. El nen o adolescent amb Asperger és freqüentment confós per la font d'aquesta crueltat, sent incapaç de comprendre en què s'equivoca. Això pot causar un trastorn en l'individu que el condueixi a una major retracció social o timidesa per por al rebuig.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Hi ha diversos aspectes de la síndrome d'Asperger que són summament controvertits, especialment en la comunitat de persones diagnosticades i autodiagnosticades Asperger, i en la comunitat de pares d'infants diagnosticats com a tals. S'ha de considerar, però, com una patologia, atès que és inseparable del patiment i de la dificultat, per commovedors i atractius que resultin, i així és considerada per l'Organització Mundial de la Salut des de 1990.[2]

Molts adults diagnosticats amb síndrome d'Asperger sostenen que no pateixen una malaltia, trastorn o síndrome en si, sinó que simplement es tracta d'una forma de ser. Aquest punt de vista es veu reforçat pel fet que les persones amb Asperger tenen una expectativa de vida igual al de les persones neurotípiques, perquè aquestes condicions proveeixen a l'individu amb avantatges i inconvenients, i també perquè els professionals mèdics han tingut serioses dificultats en desxifrar les causes, models i tractaments per a aquestes suposades malalties. No obstant això, aquests fets també es donen en altres moltes malalties que no es qüestionen com tals. Els proposants d'aquestes idees demanen tolerància per al que anomenen la seua neurodiversitat.

Els pares d'infants diagnosticats amb síndrome d'Asperger moltes vegades no donen suport a aquestes idees. La crítica principal és que els qui les proposen són òbviament persones de funcionament molt alt que poden articular les seues idees clarament per escrit, la qual cosa no és el cas dels seus infants.

La síndrome d'Asperger en representacions culturals[modifica | modifica el codi]

  • La pel·lícula Mozart and the Whale (2005), es basa en la història d'una parella en la qual tots dos pateixen aquesta síndrome
  • La pel·lícula Ben X, que conta la història d'un adolescent que també té aquesta síndrome
  • A la pel·lícula Adam (2009), el protagonista (Adam) pateix Síndrome d'Asperger
  • La pel·lícula d'animació Mary and Max (2009) explica la relació epistolar entre una nena australiana i un adult novaiorquès afectat per la síndrome
  • El protagonista de My Name Is Khan (2010) pateix Síndrome d'Asperger
  • El personatge de Jerry Espenson interpretat per Christian Clemenson en la sèrie Boston Legal (2005-2008) també pateix la síndrome d'Asperger
  • A la sèrie Polseres vermelles, l'adolescent Toni pateix aquesta síndrome
  • A la sèrie de la BBC Sherlock, Sherlock Holmes pateix Síndrome d'Asperger
  • A la sèrie manga Death Note, el detectiu L pateix Síndrome d'Asperger
  • Lisbeth Salander, la protagonista de la trilogía Millennium de Stieg Larsson, pateix la síndrome d'Asperger
  • Sheldon Lee Cooper, The Big Bang Theory
  • El protagonista i narrador Christopher Boone de la història "The curious incident of the Dog in the night-time" de Mark Haddon.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Asperger H; tr. and annot. Frith U. «'Autistic psychopathy' in childhood». A: Frith U. Autism and Asperger syndrome. Cambridge University Press, 1991, p. 37–92. ISBN 0-521-38608-X. 
  2. Frith, Uta. Autism and Asperger Syndrome (en anglès). Cambridge University Press, 1991, p. 105. ISBN 052138608X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]