Síndrome d'alienació parental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Es denomina síndrome d'alienació parental (SAP), conegut internacionalment per les seues sigles en anglès, (PAS Parental Alienation Syndrome) al conjunt de símptomes que resulten del procés pel qual un progenitor, mitjançant diferents estratègies, transforma la consciència dels seus fills a fi d'impedir, obstaculitzar o destruir els seus vincles amb l'altre progenitor, fins a fer-la contradictòria amb el que s'esperaria de la seua condició.[1] El terme va ser proposat per el doctor en Psiquiatria Richard A. Gardner en 1985, com a conseqüència de l'estudi que va realitzar en casos de divorcis conflictius o destructius.[2] Amb posterioritat, s'han succeït diversos estudis que han intentat comprovar la universalitat dels comportaments descrits en diversos països on existeix el divorci.

S'ha de destacar, no obstant això, que l'existència d'aquest síndrome es troba actualment qüestionada per alguns professionals de l'àrea: de fet, l'Organització Mundial de la Salut i l'Associació Americana de Psicologia, les dues institucions més importants del món en termes de salut i trastorns mentals, encara no reconeixen la seua existència a pesar de les múltiples publicacions científiques referent a això.[3] Però se calcula que ho faran en un temps pròxim. Recentment, la Coordinadora de Psicologia Jurídica del Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs d'Espanya ha emès un comunicat donant suport el seu ús en la pràctica judicial i terapèutica.[4]

Característiques bàsiques[modifica | modifica el codi]

Habitualment és un fenomen desencadenat per un dels progenitors respecte a l'altre; de la mateixa manera que no necessàriament es desencadena per divorci o separació, també pot ser provocat per una persona distinta del custodie del menor (nova parella, avis, oncles, etc.); també s'han observat casos dins de parelles que mantenen el seu vincle, encara que són menys freqüents.

Gardner distingeix tres graus de SAP: lleu, moderat i agut, aconsellant diverses formes d'actuació per a cadascun d'ells i destacant la importància de distingir en quin cas s'està actuant.

Actualment existeix molta informació sobre aquest fenomen, la qual cosa ha creat legislació sobre la matèria en diversos països, sent inclòs en els Codis Civils de diversos estats dels EUA i Mèxic. El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg ho arreplega igualment en diverses sentències sobre temes de família.

És característic que els fills estiguen involucrats en el procés de deterioració, fet que assoleix provocar el progenitor alienador mitjançant un missatge i un programa constituint el que normalment es denomina "rentat de cervell". Els fills que pateixen aquesta síndrome, desenvolupen un odi patològic i injustificat cap al progenitor alienat que té conseqüències devastadores en el desenvolupament físic i psicològic d'aquests.[5] Conseqüentment el síndrome afecta també a familiars del progenitor alienat com són: avis, oncles, primers, etc. Altres vegades, sense arribar a sentir odi, el SAP provoca en el xiquet/a una deterioració de la imatge que té del parental alienat, resultant de molt menys valor sentimental o social que la qual qualsevol xiquet té i necessita dels seus progenitors: "el xiquet/a no se sent orgullós del seu pare/mare com els altres xiquets". Aquesta forma més subtil, que se servirà de l'omissió-negació de tot el referent a la persona alienada, no produirà danys físics en els menors, però sí en el seu desenvolupament psicològic a llarg termini, quan en l'edat adulta exercisquen el seu paper de progenitors.

La síndrome d'alienació parental està considerat com una forma de maltractament infantil.

Existeixen antecedents en els quals la justícia ha actuat penalment contra aquest maltractament, que generalment és causat per mares separades mogudes pel despit o venjança cap a l'altre progenitor. No obstant això existeix encara una gran resistència a prendre mesures impopulars per part dels jutges en part per la visió tradicional i sexista que la mare garanteix sempre una millor educació i en part per la pressió mediàtica que pot veure en decisions en contra dels progenitors femenins una discriminació sexista. Per altra banda, la resistència de molts professionals s'explica pels casos de maltractament (incloent casos d'abusos sexuals) en els quals judicialment s'ha al·legat SAP per a desacreditar el testimoniatge de la mare i dels seus fills víctimes d'abusos. Per aquesta raó, el diagnòstic diferencial del Síndrome d'Alienació Parental requereix que no existisca maltractament previ, psicològic o físic, a la mare i els fills, per part del progenitor alienat.

Signes d'alerta[modifica | modifica el codi]

Segons especialistes en la matèria, alguns indicadors típics que permetrien detectar símptomes d'aplicació de la Síndrome d'Alienació Parental són els següents:

  • Impediment per part d'un dels progenitors que l'altre progenitor exercisca el dret de convivència amb els seus fills (Patit principalment pels pares als quals les seues antigues companyes no els permeten veure als seus fills).
  • Desvalorar i insultar l'altre progenitor en presència del fill, al·ludint qüestions de parella que no tenen gens que veure amb el vincle parental.
  • Implicar el propi entorn familiar i als amics en els atacs a l'excònjuge.
  • Subestimar o ridiculitzar els sentiments dels xiquets cap a l'altre progenitor.
  • Incentivar o premiar la conducta despectiva i de rebot cap a l'altre progenitor (n'hi ha prou que els xiquets vegen que aqueixa actitud fa feliç a la mare o al pare, per a oferir el seu dolor i així reconfortar a l'adult alienador).
  • Influir en els xiquets amb mentides sobre l'altre arribant a espantar-los.
  • En els xiquets es pot detectar quan aquests no poden donar raons o donen explicacions absurdes i incoherents per a justificar el rebuig; i també si utilitzen frases o paraules impròpies de la seua edat o arribant fins i tot a recordar i esmentar situacions que no han succeït.

Conseqüències sobre els xiquets i pares alienats[modifica | modifica el codi]

Els xiquets que pateixen aquest maltractament queden totalment indefensos i incapacitats per a ajudar-se a si mateixos. Només poden esperar que els adults arriben a resoldre el problema per a alliberar-se d'aquest malson. Si el problema entre els adults no es resol, el xiquet queda abandonat i creix amb pensaments disfuncionals. No és únicament qüestió que el xiquet puga no arribar mai a establir relacions positives amb el pare/mare allunyat, sinó que els seus propis processos de raonament han estat interromputs, coaccionats i dirigits cap a patrons patològics. Els menors que pateixen açò, relacionen les seues frustracions amb els pensaments o records associats al progenitor alienat, i per tant desenvolupen conforme van creixent, una tendència a projectar tota la seua negativitat psicològica sobre la imatge que tenen de tal progenitor, el que acaba per destruir tal imatge i a la llarga la relació. Per a això, el progenitor alienant, saca a col·lació la persona de l'alienat, només en els moments que el menor pateix alguna frustració; ho fan sistemàticament, és a dir, en totes les ocasions possibles abans explicades, al mateix temps que ometen tota referència a la mateixa persona, sistemàticament en tots els moments que el xiquet estiga de bon ànim. Aquesta polarització de frustracions que associa tota la negativitat mental del menor amb el seu progenitor alienat o la seua imatge, és dirigida per manipulació conscient del alienant, servint-se de la seua prevalença sobre el xiquet/xiqueta. Aquest no podrà comprendre aquesta circumstància, ni arribarà a racionalitzar-la per a superar-lo o no actuar sota el seu influx, ni arribarà a veure clara la seua transcendència biogràfica, encara que se li explicara i demostrara amb fets, dades, i amb raonaments objectius i lògics, fins i tot per terceres persones imparcials, fins a una edat adulta molt avançada. S'ha acceptat àmpliament que els patrons de maltractament o abús físic no podran ser desarrelats fins que el subjecte no realitze una elecció conscient. Així vam trobar que els patrons d'abús emocional i psicològic *seran transmesos també d'una generació a una altra.

Els pares i mares que, literalment, han perdut als seus fills/as en els casos més severs de la síndrome, senten com si aquests hagueren mort. El progenitor es ressent per la pèrdua dels seus éssers benvolguts. Si els tribunals de justícia no intervenen, les mares i pares alienats no tenen cap oportunitat, però segueixen estimant i recordant, des de la distància, als seus fills. El progenitor alienat compara el seu pesar al produït per la mort d'un fill/a. L'única esperança és que algun dia, algú, s'acoste als seus fills i els explique ho patològic del succeït i que els xiquets, voluntàriament, comencen a reconstruir una relació amb el seu pare/mare perdut.

Rentat de cervell, programació mental, manipulació, qualsevol d'aquests termes amb el qual es cridara a aquest procés, és destructiu per al xiquet i per al pare/mare alienat/a. Cap dels dos podrà ser capaç de dur una vida normal i saludable llevat que el maltractament siga interromput, i s'instaure un procés de rehabilitació efectiu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Notes
  1. Pedrosa, Susana; José María Bouza. «Síndrome de alienación parental. Procés d'obstrucció del vincle entre els fills i un dels seus progenitors» (en (castellà)). [Consulta: 01-10].
  2. «Parental alienation sindrome references» (en inglés). [Consulta: 13-01].
  3. Pedrosa de Alvarez, Susana. «¿Qué es el Síndrome de Alejamiento Parental?» (en español). AMERICAN JUORNAL OF FORENSIC PSYCHOLOGY, 31. [Consulta: 01-10].
  4. «[http://sindromedealienacionparental.apadeshi.org.ar/consideraciones_sap.htm CONSIDERACIONES EN TORNO A LA PERTINENCIA DEL SÍNDROME DE ALIENACIÓN PARENTAL EN LA EVALUACIÓN PSICOLÓGICA]» (en español), 18. [Consulta: 01-10].
  5. Conway Rand, Deirdre. «EL ESPECTRO DEL SINDROME DE ALIENACION PARENTAL» (en (castellà)). PERIODICO AMERICANO DE PSICOLOGIA FORENSE, 1977. Arxivat de l'original el 2004-09-15. [Consulta: 01-10].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]