Síndrome de Barth

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Síndrome de Barth
Classificació i recursos externs

Gen TAZ
CIM-10 E78
CIM-9 759.89
OMIM 302060
DiseasesDB 29297
MeSH D056889

La síndrome de Barth (BTHS), també conegut com a Acidúria 3-Metilglutaconi tipus II, és un estrany i alhora seriós trastorn genètic. Encara que no sempre estan presents, les característiques cardinals d'aquest trastorn multiorgànic inclou: cardiomiopatia (dilatada o hipertròfica, possiblement amb falta de compressió del ventricle esquerre i / o fibroelastosi d'endocardi), neutropènia (crònica, cíclica, o intermitent), escàs desenvolupament de la musculatura locomotora i visceral, retard del creixement, intolerància a l'exercici, anomalia del cardiolipin, i acidosi 3-metilglutacònic. Ha estat documentat en més de 120 homes fins a la data. Es creu que aquesta síndrome es diagnostica extremadament poc i s'estima que és present en un de cada 300.000 naixement. Els familiars membres de la Fundació Síndrome de Barth i les seves afiliades viuen als EUA, Canadà, Europa, Japó, Sud-àfrica, Kuwait, i Austràlia.

La síndrome va ser batejada en honor del Dr. Peter Barth (neuròleg pediàtric) dels Països Baixos pel seu estudi i descobriment en 1983. El descriure un esquema de classes, mostrant que la malaltia no era transmissible.

Causa[modifica | modifica el codi]

Les mutacions al gen tafazzin (TAZ, també anomenat G4.5) estan estretament relacionades amb la síndrome de Barth. El producte del gen tafazzin es creu que té una important funció en la aciltransferasa del complex metabolisme lipídic. El 2008, el Dr. Kulik va descobrir que tots els individus BTHS sotmesos a l'estudi tenien anomalies en les seves molècules cardiolipin (un lípid que es troba a l'interior dels mitocondris de les cèl·lules). El cardiolipin està íntimament lligat al transport de ions de proteïnes i en l'estructura de membrana del mitocondri que és l'orgànul que produeix energia en la cèl·lula. El gen tafazzin humà, NG_009634, se sap que té més de 10.000 parells de bases de longitud, i la longitud total de l'ARNm, NM_000116, és de 1.919 nucleòtids de longitud codificant onze exons amb una projecció de producció de proteïnes de 292 aminoàcids i un pes molecular de 33,5 kDa. El gen tafazzin es troba a Xq28; el braç més llarg del cromosoma X. Les mutacions del tafazzin que causen la Síndrome de Barth es poden agrupar segons el seu efecte en: error en el tacte, absència de tacte, absència, baix estat anímic, fragilitat. Fins ara, la Síndrome de Barth s'ha localitzat exclusivament en homes.

Fundació Síndrome de Barth[modifica | modifica el codi]

La Fundació Síndrome de Barth (BSF), juntament amb les seves afiliades, són les úniques organitzacions voluntàries del món dedicades a salvar vides des de l'educació, avenços en el tractament i la recerca d'una cura per la Síndrome de Barth. La Fundació patrocina conferències per a les famílies afectades, incloent a metges i científics cada dos anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • ↑ Spencer CT, Bryant RM, Day J, et al. (Agosto de 2006). «Cardiac and clinical phenotype in Barth syndrome» Pediatrics. Vol. 118. pp. e337–46. DOI 10.1542/peds.2005-2667. PMID 16847078.
  • ↑ a b c d Kelley RI, Cheatham JP, Clark BJ, et al. (November de 1991). «X-linked dilated cardiomyopathy with neutropenia, growth retardation, and 3-methylglutaconic aciduria» The Journal of Pediatrics. Vol. 119. pp. 738–47. DOI 10.1016/S0022-3476(05)80289-6. PMID 1719174.
  • ↑ a b Barth PG, Scholte HR, Berden JA, et al. (December de 1983). «An X-linked mitochondrial disease affecting cardiac muscle, skeletal muscle and neutrophil leucocytes» Journal of the Neurological Sciences. Vol. 62. pp. 327–55. DOI 10.1016/0022-510X(83)90209-5. PMID 6142097.
  • ↑ a b Schlame M, Kelley RI, Feigenbaum A, et al. (December de 2003). «Phospholipid abnormalities in children with Barth syndrome» Journal of the American College of Cardiology. Vol. 42. pp. 1994–9. DOI 10.1016/j.jacc.2003.06.015. PMID 14662265.
  • ↑ a b Vreken P, Valianpour F, Nijtmans LG, et al. (December de 2000). «Defective remodeling of cardiolipin and phosphatidylglycerol in Barth syndrome» Biochemical and Biophysical Research Communications. Vol. 279. pp. 378–82. DOI 10.1006/bbrc.2000.3952. PMID 11118295.
  • ↑ a b «Barth Syndrome Foundation - Human Tafazzin (TAZ) Gene Mutation & Variation Database».
  • ↑ Cantlay AM, Shokrollahi K, Allen JT, Lunt PW, Newbury-Ecob RA, Steward CG (September de 1999). «Genetic analysis of the G4.5 gene in families with suspected Barth syndrome» The Journal of Pediatrics. Vol. 135. pp. 311–5. DOI 10.1016/S0022-3476(99)70126-5. PMID 10484795.
  • ↑ Kulik W, van Lenthe H, Stet FS, et al. (Febrero de 2008). «Bloodspot assay using HPLC-tandem mass spectrometry for detection of Barth syndrome» Clinical Chemistry. Vol. 54. pp. 371–8. DOI 10.1373/clinchem.2007.095711. PMID 18070816.
  • ↑ Bione S, D'Adamo P, Maestrini E, Gedeon AK, Bolhuis PA, Toniolo D (Abril de 1996). «A novel X-linked gene, G4.5. is responsible for Barth syndrome» Nature Genetics. Vol. 12. pp. 385–9. DOI 10.1038/ng0496-385. PMID 8630491.

Referències addicionals[modifica | modifica el codi]

  • Yen TY, Hwu WL, Chien YH, et al. (Agosto de 2008). «Acute metabolic decompensation and sudden death in Barth syndrome: report of a family and a literature review» European Journal of Pediatrics. Vol. 167. pp. 941–4. DOI 10.1007/s00431-007-0592-y. PMID 17846786.
  • Mangat J, Lunnon-Wood T, Rees P, Elliott M, Burch M (Mayo de 2007). «Successful cardiac transplantation in Barth syndrome--single-centre experience of four patients» Pediatric Transplantation. Vol. 11. pp. 327–31. DOI 10.1111/j.1399-3046.2006.00629.x. PMID 17430492.
  • Mazzocco MM, Henry AE, Kelly RI (Febrero de 2007). «Barth syndrome is associated with a cognitive phenotype» Journal of Developmental and Behavioral Pediatrics : JDBP. Vol. 28. pp. 22–30. DOI 10.1097/01.DBP.0000257519.79803.90. PMID 17353728.
  • Kirwin SM, Vinette KM, Schwartz SB, Funanage VL, Gonzalez IL (Abril de 2007). «Multiple transmissions of Barth syndrome through an oocyte donor with a de novo TAZ mutation» Fertility and Sterility. Vol. 87. pp. 976.e5–7. DOI 10.1016/j.fertnstert.2006.07.1543. PMID 17241629.
  • Spencer CT, Byrne BJ, Gewitz MH, et al. (2005). «Ventricular arrhythmia in the X-linked cardiomyopathy Barth syndrome» Pediatric Cardiology. Vol. 26. pp. 632–7. DOI 10.1007/s00246-005-0873-z. PMID 16235007.
  • Gonzalez IL (Mayo de 2005). «Barth syndrome: TAZ gene mutations, mRNAs, and evolution» American Journal of Medical Genetics. Part a. Vol. 134. pp. 409–14. DOI 10.1002/ajmg.a.30661. PMID 15793838.
  • Kuijpers TW, Maianski NA, Tool AT, et al. (Mayo de 2004). «Neutrophils in Barth syndrome (BTHS) avidly bind annexin-V in the absence of apoptosis» Blood. Vol. 103. pp. 3915–23. DOI 10.1182/blood-2003-11-3940. PMID 14764526.
  • Orstavik KH, Orstavik RE, Naumova AK, et al. (noviembre de 1998). «X chromosome inactivation in carriers of Barth syndrome» American Journal of Human Genetics. Vol. 63. pp. 1457–63. PMC 1377557. DOI 10.1086/302095. PMID 9792874.
  • Adwani SS, Whitehead BF, Rees PG, et al. (1997). «Heart transplantation for Barth syndrome» Pediatric Cardiology. Vol. 18. pp. 143–5. DOI 10.1007/s002469900135. PMID 9049131.