Síndrome de fatiga crònica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Síndrome de fatiga crònica
Classificació i recursos externs
CIM-10 G93.3
CIM-9 780.71
DiseasesDB 1645
MedlinePlus 001244
eMedicine med/3392 ped/2795
MeSH D015673

La síndrome de fatiga crònica (SFC) també anomenada en el passat encefalomielitis miàlgica, i per al qual ara es recomana el nom combinat EM/SFC (Encefalopatia Miàlgica/Síndrome de Fatiga Crònica),[1] és una malaltia rara. La seva característica principal és sentir una gran fatiga i símptomes relacionats amb aquesta. Provoca un cansament i dolor extrems amb l'esforç físic. En l'actualitat no existeix un tractament mèdic eficaç. No necessàriament ha d'aparèixer relacionada amb la fibromiàlgia (FM).

La fatiga, com a símptoma de la FM, no és la mateixa fatiga que la produïda per la SFC.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Els estàndards per al diagnòstic de la síndrome de fatiga crònica han estat definits pel centre per al Control de Malalties (CDC) i en els anomenats "documents de consens del Canadà de l'any 2006", on es defineix un protocol en les pautes per a la detecció, diagnòstic i seguiment del SFC. Aquesta síndrome va ser identificada en els països anglosaxons a mitjans dels anys 80. L'Organització Mundial de la Salut la considera com una malaltia neurològica greu i apareix en la llista americana de malalties noves, recurrents i resistents als medicaments.

Aquests estàndards inclouen:

  • Astènia (cansament) intensa i fatigabilitat fàcil, que no minva amb el descans nocturn, fins i tot sense haver realitzat esforç físic
  • Inici generalment sobtat, de vegades després d'un quadre similar a una grip. També pot aparèixer després d'una mononucleosi infecciosa o altres malalties víriques
  • També cursa amb desorientació, pèrdues de memòria a curt termini, confusió i irritabilitat (afectació neuro-cognitiva)
  • Trastorns del somni: somni no reparador i hipersomnia.
  • Dolor muscular.
  • Faringitis miàlgica (mal de coll).
  • Dolor en la palpació de ganglis limfàtics de coll o aixelles.
  • Febre lleu (38,3º o menys).
  • Maldecaps.
  • Fotofòbia (hipersensibilitat a la llum).
  • Durada d'almenys sis mesos, podent persistir anys.

Simptomatologia[modifica | modifica el codi]

La simptomatologia és variable quant al seu grau de severitat i presentació temporal. Hi ha casos que els símptomes desapareixen durant algun temps. Se sap que la síndrome de fatiga crònica no és infecciós, i les proves de laboratori són d'escassa utilitat, encara que s'han detectat components tòxics en alguns malalts. La prevalença i la intolerància a gran varietat de substàncies químiques de molts malalts es denomina "sensibilitat química múltiple (SQM)".

Sol estar molt lligada a altra malaltia reumàtica denominada fibromiàlgia i/o al Síndrome Química Múltiple.

Prevalença[modifica | modifica el codi]

Actualment més del 5% de la població mundial pateix aquesta malaltia, sent la proporció d'1 a 10 del SFC sobre la fibromiàlgia.

El 20 de juny de 2006, en Gran Bretanya, es va declarar un decés a causa per aquesta malaltia. La víctima va ser una dona de 32 anys, Sophia Mirza, que durant 6 anys va patir la malaltia i va lluitar perquè la reconeguessin com una malaltia física i no mental. Es va declarar com causa de mort una fallada renal causat per deshidratació; encara que també es va observar inflamació en la medul·la espinal i canvis en el seu gangli dorsal.[2]

També va morir de fatiga crònica el renombrat compositor noruec Edvard Grieg, qui va morir als 64 anys, el 4 de setembre de 1907.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [1]
  2. És oficial: la fatiga crònica es cobra la seva primera víctima Nota del diari Clarín del 20 de juny del 2006.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]