Síndrome de pseudoexfoliació
| Síndrome de pseudoexfoliació | |
|---|---|
| Classificació i recursos externs | |
| CIM-10 | H40.1 |
| OMIM | 177650 |
| eMedicine | article/1206366 |
La síndrome de pseudoexfoliació consisteix en el dipòsit d'una substància (una microfibra d'elastina) per tot el cos, d'aspecte blanc fibrilo-granular, que a nivell ocular es diposita sobre la càpsula anterior del cristal·lí i la xarxa trabecular,[1] Va ser descrita per primera vegada per Lindberg en 1917.
Taula de continguts |
Etiologia [modifica]
És un trastorn genetico-hereditari. Un estudi realitzat a Islàndia i Suècia s'ha associat aquesta síndrome amb un polimorfisme genètic en LOXL1.[1]
Epidemiologia [modifica]
En ser ocasionat per un dipòsit, les seves manifestacions clíniques, que rarament apareixen abans dels 50 anys, augmenten a partir d'aquesta edat (doblant-se cada 10 anys). És més prevalent a Islàndia i Escandinàvia[2], i es considera com la més comuna de les causes secundàries (identificables) de glaucoma.[1]
Clínica [modifica]
El dipòsit a nivell de la xarxa trabecular dificulta el drenatge de l'humor aquós, i pot conduir a glaucoma d'angle obert. Pot complicar la intervenció de cataracta, havent-se relacionat amb la síndrome de l'iris flàccid intraoperatori.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Damji, Karim F.. «Progress in understanding pseudoexfoliation syndrome and pseudoexfoliation-associated glaucoma». Canadian Journal of Ophthalmology, vol. 42, 5, October 2007, p. 657-658. DOI: 10.3129/i07-158 [Consulta: 19 abril 2009].
- ↑ {Robert Ritch. Exfoliation Syndrome: Clinical Findings and Occurrence in Patients with Occludable Angles [1]}
