Síndrome de pseudoexfoliació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Síndrome de pseudoexfoliació
Classificació i recursos externs
CIM-10 H40.1
OMIM 177650
eMedicine article/1206366

La síndrome de pseudoexfoliació consisteix en el dipòsit d'una substància (una microfibra d'elastina) per tot el cos, d'aspecte blanc fibrilo-granular, que a nivell ocular es diposita sobre la càpsula anterior del cristal·lí i la xarxa trabecular,[1] Va ser descrita per primera vegada per Lindberg en 1917.

Etiologia[modifica | modifica el codi]

És un trastorn genetico-hereditari. Un estudi realitzat a Islàndia i Suècia s'ha associat aquesta síndrome amb un polimorfisme genètic en LOXL1.[1]

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

En ser ocasionat per un dipòsit, les seves manifestacions clíniques, que rarament apareixen abans dels 50 anys, augmenten a partir d'aquesta edat (doblant-se cada 10 anys). És més prevalent a Islàndia i Escandinàvia,[2] i es considera com la més comuna de les causes secundàries (identificables) de glaucoma.[1]

Clínica[modifica | modifica el codi]

El dipòsit a nivell de la xarxa trabecular dificulta el drenatge de l'humor aquós, i pot conduir a glaucoma d'angle obert. Pot complicar la intervenció de cataracta, havent-se relacionat amb la síndrome de l'iris flàccid intraoperatori.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Damji, Karim F.. «Progress in understanding pseudoexfoliation syndrome and pseudoexfoliation-associated glaucoma». Canadian Journal of Ophthalmology, vol. 42, 5, October 2007, pàg. 657-658. DOI: 10.3129/i07-158 [Consulta: 19 abril 2009].
  2. {Robert Ritch. Exfoliation Syndrome: Clinical Findings and Occurrence in Patients with Occludable Angles [1]}