Síndrome del destret respiratori de l'adult

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Síndrome del destret respiratori de l'adult
Classificació i recursos externs

Raigs X d'un pacient amb síndrome del destret respiratori de l'adult.
CIM-10 J80
CIM-9 518.5, 518.82
DiseasesDB 892
MedlinePlus 000103
eMedicine med/70

La síndrome del destret respiratori de l'adult, també coneguda com a pulmó blanc, pulmó de xoc o pulmó de sèpsia és una síndrome caracteritzada per edema pulmonar d'origen no cardiogènic, un quadre respiratori agut (es desenvolupa en menys de 72 hores) que apareix en gent sense patologia prèvia.

El que es dóna és una alteració de la permeabilitat dels capil·lars pulmonars, a més d'una disfunció del surfactant, que dóna lloc a col·lapse alveolar i causa insuficiència respiratòria.

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

La seva mortalitat és elevada, de l'ordre del 60%. A Espanya, les úniques dades fidedignes sobre la seva incidència són les de Canàries, amb una incidència anual d’1,5 casos per cada 100.000 habitants. Es creu que la incidència ha disminuït degut a la millor detecció clínica, i a la millora del tractament.

Fisiopatologia[modifica | modifica el codi]

Una alteració de la microcirculació pulmonar (els neutròfils són les cèl·lules clau en el dany a l’endoteli) provoca extravasació del plasma ric en proteïnes, desenvolupant edema i posant en marxa tot el conjunt de sistemes del complement, factors de la coagulació i cèl·lules del sistema inflamatori.

Tot això contribueix a l'aparició d’hemoconcentració i hipertensió pulmonar. Hi ha àrees del pulmó no ventilades, però que mantenen el flux sanguini. Això dóna lloc al col·lapse d'unitats alveolars: es redueix el volum pulmonar i la distensibilitat d'aquest, augmenta el treball respiratori i apareix insuficiència respiratòria.

Anatomia patològica[modifica | modifica el codi]

Macroscòpicament, hi ha un augment de pes i consistència pulmonar, congestió, edema i exsudat sanguinolent. Microscòpicament hi ha dany alveolar difús; en una primera setmana caracteritzat per edema i formació de les membranes hialines; mentre que la segona setmana apareix la hiperplàsia del revestiment alveolar i fibrosi; i és després que s'observa la fibrosi intersticial i alteracions vasculars (congestió).