Síntesi de Wöhler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Animació de la síntesi de Wöhler. N en blau, O vermell, C negre, H gris

Friedrich Wöhler, l'any 1828 va aconseguir sintetitzar urea:[1] un compost orgànic a partir d'un compost inorgànic, anorreant la premisa bàsica del vitalisme de Jöns Jacob Berzelius, i donant lloc al començament de la química orgànica.

La urea, també anomenada carbamida ( NH2 – CO – NH2), apareix a l'orina humana i de molts animals, tot i que també es troba en alguns vegetals.

La síntesi de la urea la va fer segons aquests coneixements:

El cianat d'amoni dissolt en aigua, en ser escalfat pateix una transposició que el converteix en urea

                                 NH2
   NH4. O . CN    ----->  OC  < 
                                 NH2

Industrialment, la urea es fabrica escalfant el carbamat d'amoni que s'obté en fer reaccionar a pressió l'amoníac i el diòxid de carboni.

        NH2                             NH2
   OC <          ------>  H2O  +   OC <
        0.NH4                           NH2

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wöhler, Friedrich. «Ueber künstliche Bildung des Harnstoffs». Annalen der Physik und Chemie, 88, 2, 1828, pàg. 256. DOI: 10.1002/andp.18280880206.