Síntesi sostractiva de color

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mescla de colors sostractius.
Mescla de colors sostractius.

La síntesi sostractiva explica la teoria de la mescla de pintures, tints, tintes i colorants naturals per crear colors que absorbeixen certes longituds d'ona i en reflecteixen d'altres. El color que sembla que té un determinat objecte depèn de quines parts de l'espectre electromagnètic són reflectides per aquest, o dit a la inversa, quines parts de l'espectre no són absorbides.

Tot el que no és color additiu és color sostractiu. No es coneixen altres sistemes de mescles de colors, excepte el sistema imperfecte resultant de mesclar pigments reals. encara que això es considera massa confús avui dia.

Considerem una poma "vermella". Quan es veu sota una llum blanca, sembla vermella. Però això no significa que emeti llum vermella, que seria el cas d'una síntesi additiva. Si ho fes, seríem capaços de veure-la a les fosques. En lloc d'això, absorbeix algunes de les longituds d'ona que componen la llum blanca, reflectint solament aquelles que l'humà veu com vermelles. Els humans veuen la poma vermella a causa del funcionament particular de l'ull i a la interpretació que fa el cervell de la informació que li arriba de l'ull.

Es necessiten tres coses per veure un color: una font de llum, una mostra i un detector (que pot ser un ull).

En la impressió en color, les tintes que s'usen principalment són cian, magenta i groc. Cian és l'oposat al vermell, cosa que significa que actua com un filtre que absorbeix aquest color (-R +G +B). La quantitat de cian aplicada a un paper controlarà quant de vermell mostrarà. El magenta és l'oposat al verd (+R -G +B) i el groc, l'oposat al blau (+R +G -B). Amb aquest coneixement es pot afirmar que hi ha infinites combinacions possibles de colors. Així és com les reproduccions d'il·lustracions són produïdes en massa, encara que per diverses raons també sol usar-se una tinta negra (vegeu limitacions). Aquesta barreja de cian, magenta, groc i negre es diu normalment model de color CMYK o simplement, CMYK. CMYK és, per tant, un exemple d'espai de colors sostractius, o una gamma entera d'espais de color, ja que les tintes poden variar i l'efecte de les tintes depèn del tipus de paper empleat.

Limitacions[modifica | modifica el codi]

La raó principal que la tinta negra s'usi amb el cian, magenta i groc (com en el CMYK) és que aquestes tres últimes tintes no poden combinar-se per crear un negre autèntic. Cap tinta de color absorbirà totes les longituds d'ona que poden aparèixer, per exemple, de color vermellós, cosa que significa que totes les mescles de CMY amb total intensitat, produiran un resultat una mica allunyat del negre. Les tintes de colors s'imprimeixen a priori per produir la tonalitat, mentre que la negra s'usa per produir el valor.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Síntesi sostractiva de color Modifica l'enllaç a Wikidata