Sòlid (moneda)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sòlid bizantí)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb besant (moneda).

El sòlid és una unitat de moneda.

Solid bizantí[modifica | modifica el codi]

Sòlid de Julià, segle IV

El sòlid bizantí va ser una moneda d'or creada per l'emperador Constantí I el Gran (324-337), que va substituir a l'antic aureus. Rep també el nom de nomisma i bezant. El seu pes és d'aproximadament 4,5 g, amb un diàmetre de 22 mm i una llei de fi o puresa de 0,900.

El sòlid té dues fraccions: el semis, equivalent a ½ sòlid, i el tremisses,[1] equivalent a 1/3 de sòlid. En llatí el plural de sòlid (solidus) és solidii.

Amb la creació del sòlid bizantí, Constantí I va iniciar una reforma monetària que va permetre estabilitzar l'economia de l'Imperi Romà que es trobava en crisi, el que indubtablement va assolir, transformant-se en la base de l'economia de l'Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient. El sòlid va mantenir un valor constant a Occident fins a el segle IX, utilitzant-se en Orient fins a el segle XI com moneda de canvi en el comerç internacional. El seu prestigi es basava en la permanència del seu pes i la seua puresa.

Els primers sòlids (solidii) duien la imatge de l'emperador Constantí I en l'anvers o cara principal i alguna al·legoria pagana romana en l'inrevés, que va ser reemplaçada després que el cristianisme fos instituïda com la religió oficial de l'Imperi Romà (313) per una imatge de la creu grega o un àngel.

Durant el regnat de l'emperador Justinià II (685-695 i 705-711), les imatges dels emperadors van ser encunyades en l'inrevés, quedant una representació de Crist en la cara principal. L'encunyació del sòlid va ser interrompuda per l'emperador Aleix Comnè (1081-1118), sent reemplaçat per una nova moneda de major puresa dita hyperpyron.

El dinar omeia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Dinar (moneda)

El califa omeia Abd al-Malik ibn Marwan va encunyar entre els anys 691 i 692 una moneda dita dinar,[2] que tenia les mateixes característiques de puresa i pes del sòlid bizantí, aguditzant el conflicte polític, religiós i militar existent entre l'Imperi Bizantí i el califat Omeya. Si bé el conflicte entre ambdós poders va continuar, el califa va disposar en l'any 697 que el dinar duguera encunyada versos del Alcorà en ambdues cares.

El sou bizantí[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sou (moneda)

Carlemany es va veure davant d'una gran varietat de divises al començament del seu regnat. Per corregir els problemes que aquestes diverses divises van causar, va estandarditzar un sistema basat en la lliura tornesa, una moneda de plata dividida en vint sous (solidus) i cada un d'aquests en dotze diners.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Tremís de Barcelona
  2. Porteous, John. «The Imperial Foundations». A: Coins in history : a survey of coinage from the reform of Diocletian to the Latin Monetary Union (en anglès). Weidenfeld and Nicolson, 1969, p. 14–33. ISBN 0-297-17854-7. 
  3. Scott, Martin. Medieval Europe (en anglès), 1964, p. 40. ISBN 0-88029-115-X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]