Sòl

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sòls)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sòl (desambiguació)».
This is a diagram and related photograph of soil layers from bedrock to soil.
A representa el sòl; B representa la laterita, un regolit; C representa saprolita, un regolit menys meteoritat; la capa inferior representa la roca mare

El sòl o terreny és el material natural disgregable fàcilment sota l'acció de petits esforços que resulta de la meteorització (física o química) de les roques. Està format per partícules sòlides (que poden ser també orgàniques), aigua (lliure, adsorvida o en forma de vapor) i aire (lliure o dissolt en l'aigua). Consta de capes (horitzons del sòl) de constituents minerals de gruix variable, els quals difereixen dels materials d'on prové per la seves característiques geomofològiques, físiques, químiques i i mineralògiques.[1]El terreny tenen determinades propietats, minerals, composició, origen, fàcies, etc. Així, hi ha terrenys argilosos, terrenys rocosos, terrenys volcànics, terrenys al·luvials, etc. La frontera entre sòl i roca és difusa. Sota la influència dels éssers vius, un sòl, sovint evoluciona fins a formar un sistema complex, d'estructura estratificada i composició específica. La fracció orgànica d'un sòl és l'humus i es troba en les capes més superficials.

Les partícules que componen els sòls han estat alterades per processos químics i mecànics que inclouen la meteorització i l'erosió El sòl difereix de la seva roca mare per les interaccions entre la litosfera, la hidrosfera, l'atmosfera terrestre, amb la biosfera.[2] És una mescla entre constituents de matèria mineral i matèria orgànica que es troben en els estats sòlids, gasosos i aquosos..[3][4]

La ciència del sòl estudia els sòls aquesta inclou les especialitacions anomenades edafologia i pedologia, mentre que la que estudia les seves propietats mecàniques és la mecànica del sòl.

Formació i perfil del sòl[modifica | modifica el codi]

Article principal: Perfil del sòl
Perfil d'un sol madur.
Sòl immadur, del tipus rendzina, l'horitzó amb humus descansa directament sobre la roca mare, a Castelltallat
Camp de Loess a Alemanya
Sìl gley del nord d'Irlanda
Científic estudiant el perfil d'un sòl.

Els sòls es formen a partir de la desintegració de la roca mare mitjançant processos de meteorització mecànica i química, migració de sals i transformació biològica. Aquests processos poden durar des de milers fins a un milió d'anys. D'aquí ve la importància de la conservació dels sòls.

Un tall vertical en un sòl madur revela el seu perfil característic, en el qual s'observen els horitzons que mostren les seves característiques d'estructura, color i textura. Aquests horitzons s'utilitzen per a classificar els sòls. Un perfil característic presenta:

  • Horitzó 0: Capa superficial prima o gruixuda de restes orgàniques en descomposició.
  • Horitzó A: Capa inferior en la qual s'han alliberat els nutrients producte de la putrefacció de la matèria orgànica i, a més, alguns constituents inorgànics procedents de la formació del sòl.
  • Horitzó B: Capa a major profunditat, en la qual es dipositen alguns constituents de les capes superiors.
  • Horitzó C: Capa de fons, de composició similar a la de la roca mare.

El sòl i la seva relació amb les plantes[modifica | modifica el codi]

El sòl constitueix un conjunt complex d'elements físics, químics i biològics que compon el substrat natural on es desenvolupa la vida vegetal a la superfície terrestre. És l'hàbitat d'una biota específica de microorganismes i petits animals, que constitueixen l'èdafon.

Des del punt de vista biològic, les característiques més importants del sòl són la seva permeabilitat, relacionada amb la seva porositat, i la seva composició química. Els sòls retenen les substàncies minerals que les plantes necessiten per a llur nutrició i que s'alliberen per mitjà de la degradació de les restes orgàniques. Un bon sòl és condicionant de la productivitat agrícola.

pH dels sòls[modifica | modifica el codi]

La incidència de la tipologia dels sòls sobre les plantes terrestres és molt gran atès que aquest representa el seu suport i la font de nutrient i d'aigua. D'aquesta manera els sòls són molt sovint responsables de condicionar la distribució de les plantes i les comunitats vegetals sobretot a través del seu pH que, a voltes, esdevé un factor limitant.

El pH del sòl depèn en bona mesura de la naturalesa del substrat geològic sobre el qual es desenvolupa i del rentat de bases per efecte bàsicament de la pluja. Si el substrat és ric en àlcalis (calcàries, margues, etc.) el pH del sòl serà bàsic o neutre llevat que hi hagi un intens rentat per precipitacions elevades, com succeeix a zones amb elevada pluviositat. Si és pobre en bases (granit, gresos sense ciment calcari, esquistos, etc.) el pH del sòl és àcid i tant més com més gran sigui la precipitació. Així, acidòfiles, silicícoles o calcífugues són les espècies o comunitats que viuen en sòls amb pH baix (pH <6,6), pobres en nutrients. Si el sòl és molt àcid normalment es mobilitzen elements tòxics, com l'alumini i metalls pesants. Les plantes neutròfiles viuen en sòls amb pH proper a la neutralitat (entre 6,6 i 7,3) i les basòfiles o calcícoles en sòls rics en bases que poden ser carbonatats o no, i si tenen carbonats el pH serà generalment superior a 7,4. Un exemple de comunitats acidòfiles són els bruguerars; de basòfiles les timonedes i de neutròfiles alguns tipus de roureda. El faig és un exemple d’espècie indiferent al pH i forma fagedes des de terrenys acidòfils a basòfils.

Al nostre territori amb un clima mediterrani marcat, sobre els guixos i en sòls que s'acumulen sals, viuen plantes especialitzades anomenades respectivament gipsícoles i halòfiles. Dels guixos són característics els matolls de ruac (Ononis tridentata) i de sòls salins les garrigues de sosa (Suaeda maritima) o els tamarius halòfils.

Sòls en l'enginyeria i l'arquitectura[modifica | modifica el codi]

Des del punt de vista de l'enginyeria i la construcció, també és molt important la seva granulometria, densitat, grau de consolidació, nivell de saturació, angle de fregament intern i cohesió del terreny i les seves resistències i superfícies de fluència. L'objectiu últim serà trobar la capacitat portant d'un sòl (la càrrega màxima que podran suportar) per a poder dissenyar els fonaments d'una estructura o bé obtenir les empentes que exercirà sobre determinades estructures de contenció com murs o pantalles.

Classificacions dels sòls[modifica | modifica el codi]

Tipus de sòl s la Unió Europea (a 15 membres).

Segons la proporció entre fase líquida i fase gasosa d'un sòl, es parla de:

  • sòl saturat (si no hi ha fase gasosa), que és el que es troba sota el nivell freàtic i fins on arribin els fenòmens de capil·laritat.
  • sòl no saturat (si hi ha fase gasosa), que es troba normalment per sobre del sòl saturat.

Un sòl és normalment consolidat és un sòl on les tensions actuals són les màximes històriques que mai ha patit. Un sòl està sobreconsolidat quan les tensions actuals són menors que les màximes històriques.

Si les partícules que formen un sòl són totes de la mateixa mida, es diu que el sòl és homogeni. Segons aquesta mida, els sòls se solen classificar en (les fronteres poden variar):

  • Grava: diàmetres majors a 2 mm, extremadament permeable.
  • Sorra: diàmetres entre 0.06 mm (aproximadament 1/16 mm) i 2 mm.
  • Llim: diàmetres entre 4 μm (aproximadament 1/256 mm) i 0,06 mm.
  • Argila: diàmetres inferiors a 4 μm, molt impermeable.

En sòls heterogenis en canvi, s'utilitzen altres classificacions com la de Casagrande.

Tipus de sòl[modifica | modifica el codi]

Article principal: Classificació del sòl

En l'agricultura parlem de terrenyfèrtil (cultivat) o erm (lloc no cultivat) o d'un terreny que és o no és apte pel regadiu, o que s'hi poden plantar determinades plantes o llavors, etc.

Classificacions populars[modifica | modifica el codi]

  • Sòl fèrtil: És el sòl on es pot cultivar moltes coses amb més facilitat. També s'anomena sòl de pagès.
  • Sòl pobre: És el sòl que està entre un sòl àrid i un fèrtil. Hi creixen algunes plantes, les que no necessiten tanta d'aigua com un sòl fèrtil.
  • Sòl àrid: És el límit de poca vegetació. És un sòl molt dur, situat en llocs on plou poc, en el qual només hi creixen plantes molt resistents, com ara els cactus.

Classificació científica[modifica | modifica el codi]

Consistència dels sòls[modifica | modifica el codi]

La consistència d'un sòl ve controlada per la seva humitat, normalment calculada com el quocient entre pes d'aigua i pes de sòlid. Normalment es consideren quatre consistències que vénen determinades pels tres límits d'Atterberg:

  • consistència líquida
límit líquid
  • consistència plàstica
límit plàstic
  • consistència semisòlida
límit de retracció
  • consistència sòlida

El sòl a la cultura[modifica | modifica el codi]

En les relacions humanes i la política, el mot terreny, és emprat en sentit figurat, com quan diem "aquesta persona s'ha posat en un terreny que no és el seu", o "aquell diputat va trepitjar un terreny pantanós". En aquest darrer exemple, veiem com la qualitat és emprada, també, en sentit figurat.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Birkeland, Peter W. Soils and Geomorphology, 3rd Edition. New York: Oxford University Press, 1999.
  2. Chesworth, Edited by Ward (2008), Encyclopedia of soil science, Dordrecht, Netherland: Springer, pàg. xxiv, ISBN 1402039948
  3. Voroney, R. P., 2006. The Soil Habitat in Soil Microbiology, Ecology and Biochemistry, Eldor A. Paul ed. ISBN=0125468075
  4. James A. Danoff-Burg, Columbia University The Terrestrial Influence: Geology and Soils
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sòl Modifica l'enllaç a Wikidata