Sóller
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de Mallorca | |||
| Vall de Sóller i Puig Major | |||
| Estat • Autonomia • Província • Consell insular |
Regne d'Espanya Illes Balears Illes Balears Consell Insular de Mallorca |
||
| Gentilici | Solleric, sollerica | ||
| Llengua pròpia | Català | ||
| Superfície | 42,45 km² | ||
| Altitud | 56 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
14.150 hab. 333,33 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 46′ N, 2° 43′ E / 39.767,2.717Coord.: 39° 46′ N, 2° 43′ E / 39.767,2.717 | ||
| Organització Entitats de població • Batle: |
5 Guillem Bernat Ferrer (UM; 2007) |
||
| Patró/Patrons | Sant Bartomeu | ||
| Agermanament | Almenno San Bartolomeo (Itàlia) | ||
Sóller (pronunciat ['soʎɐ] amb o tancada) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca. Es troba situat en una vall, a la serra de Tramuntana i limita amb els municipis de Deià, Fornalutx, Escorca i Bunyola.
Taula de continguts |
Població [modifica]
Comprèn 5 nuclis de població, que són Sóller, el Port de Sóller, l'Horta, Biniaraix i l'Alqueria des Comte.
| Entitat de població | Habitants (2007) |
|---|---|
| Biniaraix | 499 |
| L'Horta | 1.558 |
| El Port de Sóller | 2.724 |
| Sóller | 8.410 |
| Alconàsser | 3 |
| Font: IBESTAT | |
Té un tren que l'enllaça amb la capital de l'Illa de Mallorca, Palma. També hi ha un túnel de pagament per carretera, que l'uneix amb la capital. Per aquesta vall també hi discorre la carretera Andratx-Pollença. A més, Sóller compta amb un port marítim, el port de Sóller.
Són famoses les seves cases construïdes per emigrants retornats rics a la ciutat, a principis del segle XX.
Actualment el principal mitjà de vida és el turisme; tot i que té abundosos conreus d'hortalisses, cítrics, i oliveres, els preus baixos han perjudicat molt els darrers anys l'activitat agrícola.
Història [modifica]
S'hi trobaren vestigis de l'època talaiòtica, dels primitius balears a Muleta, que es remunten a una època compresa entre els anys 5200 aC, i 2700 aC. Al museu de Mallorca hi ha tres estàtues de bronze trobades a la Roca Roja (segles IV-III aC) d'una divinitat bèl·lica de la prehistòria balear.
L’11 de maig de 1561 una coalició de corsaris algerians, comandats per Otxali i Iusuf-Arrais formaren una esquadra molt potent de 22 galiots, per atacar Mallorca.
L'armada, abans d'arribar a Mallorca va proveir-se d'aigua a Eivissa, això feu que els mallorquins rebessin l'avís que l'atac començaria per Sóller, per la qual cosa, el Virrei, Guillem de Rocafull, envià un advertiment al capità de Sóller, Joan Angelats, i als comandaments de Bunyola, Santa Maria, i Alaró per tal que donassin ajut a Sóller.
Els mallorquins sortiren tots cap al Camp de s'Oca, en direcció al Port de Sóller. Desembarcaren uns 1.600 corsaris, sense fer remor, per la qual cosa, els guardes de terra no se n'adonaren. Els invasors es dividiren en dos grups, mentre un anà directament cap a la vila, l'altre prengué el camí de sa Figuera, i atacà Sóller pel nord, obtenint un gran botí. Els sollerics que havien sortit cap el Port es veren agafats entre dos focs, decidiren atacar els de la part sud. Després esperaren que el segon grup tornàs carregat amb el botí, dones, i nins, als qui pretenien endur-se’n com a esclaus. Quan els corsaris se sentiren en perill mataren molts dels presoners, i foren perseguits pels mallorquins fins a les penyes. Cal assenyalar dos fets: Les valentes dones de can Tamany que liquidaren amb engany uns pirates, i una partida de bandolers que feren gran destrossa entre els sarraïns, per la qual cosa foren perdonats pel rei Felip II.
Aquests fets es recorden en una festa que es fa el dilluns després del segon diumenge de maig.
Degut als corsaris, a partir del segle XVI, s'hi construí la Torre Picada, i el Castell del Port. També es fortificà una part del poble, d'aquesta darrera construcció militar només en queda un tros de murada a devora l'església parroquial.
Cultura [modifica]
Les senyes culturals més característiques de Sóller són:
- Es Firó: és la festa més important i més coneguda de Sóller i recorda el saqueig pirata que va patir Sóller l’11 de Maig de 1561. Aquesta festa és característica per les 4 batalles que se celebren (Platja d'en Generós, Platja d'en Repic, Pont d'en Barona i la definitiva a la plaça del poble).
- Un altre punt fort de la cultura sollerica és el festival internacional folklòric Sa Mostra que, fundat pel grup Aires Sollerics l'any 1980, reuneix grups de tot el món durant una setmana del mes de Juliol. Aquest festival dura de set dies en els quals els grups presenten espectacles de ball "mostra" de cara al públic i, a més, se celebren uns "intercanvis" que cerquen l'aprenentatge col·lectiu entre els grups. Els objectius principals de l'organització són mostrar les danses i músiques dels diferents llocs del món, l'intercanvi, la no competició i la fomentació del voluntariat. El festival està dins de l'organització de caràcter no lucratiu CIOFF.
- A l’agost se celebra la festa de Sant Bartomeu dedicada al patró del poble, amb un espectacle de foc anomenat correfoc en què l'infern pren la Terra. Els dimonis del grup local Esclatabutzes conquisten la plaça de la constitució del poble després d'una escenografia prèvia. La festa acaba amb el "correaigua" on els bombers locals y membres del grup refresquen als assistents que ho desitgin.
Anecdotari [modifica]
Al contrari de la majoria de rondalles mallorquines, on l'acció ocorre a llocs, i èpoques, indeterminats, segons una rondalla recollida per l’Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, a sa Coma, a Sóller, hi ha un negret que dona un munt d'or a qui el trobi. Per trobar-lo l'han d'anar a cercar amb el foc nou.
Llocs d'interès [modifica]
- Vegeu també: Llista de monuments de Sóller
Alguns dels llocs d'interès més rellevants de Sóller són:
- L'església Parroquial de Sant Bartomeu. Construïda abans del 1236, aquest temple ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles. Actualment presenta una estructura barroca (1688-1733), un campanar neogòtic i una façana modernista dissenyada per l'arquitecte Joan Rubió l'any 1904. Al voltant de l'edifici es poden veure restes dels portals i finestres romàniques i de la fortificació emmurallada del segle XVI.
- El Banc de Sóller. Es va construir l'any 1889 amb els diners dels emigrants. L'edifici és obra de Joan Rubió (1912), típicament modernista. Destaca la doble tribuna volada, el Portal de mig punt i el forjat de les finestres.
- La posada de Can Prohom. La posada és la residència que els grans propietaris agrícoles de la Serra de Tramuntana posseïen a la vila. L'estructura barroca civil és pròpia de la Mallorca del segle XVIII. La seva aparença és sòlida, i parca en decoració.
- La casa de la Lluna. Datada del segle XV, aquesta és una construcció típica de l'arquitectura popular. El més destacable és la figura de marés en baix relleu que representa una lluna.
- La posada de Moncaire. Aquest palauet residencial, és una mostra de l'arquitectura civil barroca en transició al neoclàssic de final del segle XVIII. Cal observar el voladís de teules pintades amb motius geomètrics, vegetals i antropomòrfics amb color vermell i blanc.
- L'església de la Sang. Un temple neoclàssic, senzill i robust que fou reconstruït sobre la primitiva capella dels anys 1564-1572. Està dedicat al Crist de la Sang, una talla policromada de 1556, i a la venerada imatge de la Mare de Déu de la victòria (1572).
- Can Prunera. És una de les façanes modernistes més artístiques i treballades de Sóller, bastida entre 1909 i 1911. Cal examinar-ne detingudament l'estructura i els nombrosos detalls de pedra, fusta i metall que ornamenten l'edifici.
- El mercat municipal. La construcció fou projectada per l'arquitecte Francesc Cerdó i inaugurada l'any 1952. És un edifici funcional de planta poligonal amb diverses obertures d'accés i un corredor porticat. Es recomana al vianant que faci un recorregut per l'interior.
- Can Nou. L'avinguda de Cristòfol Colom està envoltada de jardins i segueix el traçat del Torrent Major que fou cobert l'any 1912. A l'esquerra se situa l'edifici modernista "Can Nou", disposa de Torreta, amples finestrals amb persianes i balcó balustrat.
- El Museu del Casal de Cultura. Una modesta vivienda familiar amb jardí, construïda l'any 1740, que acull actualment el museu etnològic de la ciutat. Recomanam que el visitant dediqui mitja hora per visitar-lo.
- La Gran Via. Aquesta via urbana inclou el nucli més rellevant de vivendes enquadrades en els estils modernista i historicista regional. També se situa en aquesta avinguda el centre cultural de Can Dulce.
- El nucli urbà antic. Els carrers de Vicari Pastor, Murta, Cristòfol Pizà i Sant Antoni són uns dels millors exemples del nucli urbà antic de Sóller. Allunyat dels trànsit de vehicles, l'espectador pot copsar els distints estades de l'evolució urbanística dels darrers tres-cents anys.
- La plaça d'Espanya. La plaça nasqué al final del segle XIX i es completà l'any 1912 amb el cobriment del Torrent Major. El més destacat és el monument als combatents de la Guerra Civil Espanyola (1940), obra de Gabriel Alomar.
- L'estació de ferrocarril. És l'antiga possessió de Ca’n Mayol (1606), remodelada els anys 1911-1912. A la façana podem veure la làpida dedicada al promotor del Ferrocarril de Sóller, Jeroni Estades.[2]
- El convent dels Sagrats Cors. Des de la plaça d'Espanya, el vianant port enfilar el carrer d'Isabel II, on destaquen nombroses cases senyorials d'estil modernista i regionalista. Al cap d'amunt es troba el convent dels sagrats Cor (s. XVIII), que disposa d'un claustre i una església barroca.
- El Museu Balear de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sóller. Aquest palauet modernista, habilitat com a museu de ciències l'any 1985, acull diverses sales d'exposició temporals o permanents, relacionades amb la zoologia, la botànica i la geologia de Mallorca. El jardí botànic adjunt, recull una notable col·lecció de plantes endèmiques de Mallorca, d'altres illes mediterràneas i de les Canàries.
- El cementiri. El cementeri de Sóller és un vertader jardí, ple de flors i plantes verdes; dotat de belles estàtues de gran valor plàstic treballades per artistes de renom. Els terrenys foren beneïts l'any 1814.
- Biniaraix. Situat a 1.2 km de Sóller, és un dels indrets més agradables de la comarca de Sóller. Disposa d'una vista excel·lent sobre la ciutat i manté el caràcter i l'estructura d'un poble de la Serra.
- La Parròquia de Sant Ramon. Començada l'any 1938, la nau interior és única i disposa de quatre trams dividits per arcs apuntats des de la base. Remarcables són els retaules laterals.
- La barriada de Santa Caterina. Típic nucli de població marinera de carrers empedrats molt empinats.
- L'oratori de Santa Caterina d'Alexandria i el Museu de la Mar. L'oratori és del segle XIII, fou destruït pels pirates l'any 1542 i reconstruït el 1550. Actualment s'hi troba el Museu de la Mar, un centre d'interpretació i recerca marítima.
- El barranc de Biniaraix, de gran atractiu pels senderistes per les seves magnífiques vistes tant del llogeret de Biniaraix com de tota la seva ruta fins a L'ofre.
- La Torre Picada. Torre de defensa i vigilància erigida entre 1614 i 1623 per prevenir els atacs dels pirates.
- Ses tres creus, monument històric situat a una de les muntanyes de la vall, desde allà podem trobar unes de les millors vistes dels municipi.
- Mirador de ses barques.
- Ruta de pedre en sec, ruta que proposa descobrir els paisatges construïts amb pedra en sec de la serra de Tramuntana.
Festes i mercats de Sóller [modifica]
Sóller consta d´un munt de festes i mercats,entre elles estan:
Fires i festes populars [modifica]
- Gener, Revetles de Sant Antoni (17 de gener) s'encenen foguerons.
- Febrer-Març, Carnaval. Desfilada de Sa Rua i Sa Rueta (infantil), Balls de Carnaval.
- Març-Abril, Setmana Santa. Desfilada de les processons Dijous Sant i Divendres Sant vespre. Diumenge de Resurrecció, processó matinal.
- Maig, segona setmana del mes, Sa Fira i és Firó, són les festes més estimades i esperades per tots els sollerics i solleriques. el firó és la festa Tradicional de moros i cristians conegüdes i populars a tota Mallorca. Balls, exposicions i concerts.
- Juny, Festes de Sant Pere al Port de Sóller (29 de juny).
- Juliol, 15. Vigília de Nostra Senyora del Carme, l'horabaixa, bella romeria de barques per la badia del Port de Sóller i També les festes de la barriada de L'horta.
- Juliol, Mostra Internacional Folklòrica. Important festival internacional en el qual participen grups d'arreu del món, que es du a terme a Sóller des de 1980.
- Agost, Festes patronals dels Estiradors i Biniaraix.
- Agost, 24. Setmana de festes patronals del poble de Sóller, festes de Sant Bartomeu patró del municipi. Se celebren balls, concerts, exposicions, concursos, curses populars.
- Setembre, Festes de la barriada de L'alqueria del comte.
Mercats [modifica]
- Mercat municipal: de dilluns a dissabte de les 9h a 13h.
- Mercat ambulant: dissabte matí de les 8h a les 13h.
Vegeu també [modifica]
- Tren de Sóller (1912)
- Tramvia de Sóller (1913)
- Túnel de Sóller (1997)
Societats esportives i culturals [modifica]
- Defensora Sollerense (1877)
- La Unió (sa Botigueta) (1893)
- Cercle Solleric (1899)
Clubs esportius [modifica]
- Club de Futbol Sóller (1923)
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Font, Margarida. «Viatge a principi del segle XX». Sàpiens [Barcelona], núm. 82, agost 2009, p. 55. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sóller |
- Pàgina de l'Ajuntament
- Informació de l'Institut Balear d'Estadística
- Setmanari Sóller
- Veu de Sóller
- La web de Sóller (català) (castellà) (anglès)
- Jardí botànic (català) (castellà) (anglès)
- Museu Balear de Ciències Naturals
- Ferrocarril de Sóller (castellà)
- Cercle Solleric (català)
- Sa Mostra - Mostra internacional folklòrica (català) (castellà) (anglès)
- Cuinant Cultura - Web d'esdeveniments culturals a Sóller
- Associació cultural "Xeremiers de Sóller"
- Estol de Tramuntana, Agrupació Cultural i Folklòrica
- Pagesos des Firó
- Moros de Sóller
- Pageses de Sóller
- Esclatabutzes, dimonis sollerics
- Esclatabutzes, el bloc dels dimonis sollerics
- Cultura talaiòtica
- Agrupament escolta i guia Capità Angelats
- Guia de Mallorca: Sóller
|
|||||||