Søren Kierkegaard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Søren Kierkegaard

Søren segons un apunt de N.C. Kierkegaard
Naixement Søren Aabye Kierkegaard
5 de maig de 1813
Copenhaguen
Mort 11 de novembre de 1855 (als 42 anys)
Copenhaguen
Sepultura Assistens Kirkegård
55° 41′ 28″ N, 12° 32′ 56″ E / 55.69111°N,12.54889°E / 55.69111; 12.54889
Nacionalitat danesa
Educació Universitat de Copenhaguen
Ocupació Assagista, filòsof, teòleg i escriptor
Conegut/uda per Existencialisme
Predecessor Hegel, Abraham, Luther, Kant, Hamann, Lessing, Sòcrates, Plató, Xenofont, Aristòfanes
Successor Jaspers, Wittgenstein, Heidegger, Sartre, Marcel, Buber, Bonhoeffer, Paul Tillich, Karl Barth, Auden, Camus, Kafka, de Beauvoir, May, Updike, Stangerup
Signatura

Søren Aabye Kierkegaard Søren Aabye Kierkegaard Søren Aabye Kierkegaard (pàg.) (Copenhaguen, 5 de maig de 1813 - 11 de novembre de 1855), filòsof danès del segle XIX,[1] considerat el primer filòsof existencialista. També fou teòleg, poeta, crític social, i un autor religiós.[2] Va escriure obres crítiques sobre les institucions religioses, el cristianisme, moral, ètica, psicologia i filosofia de la religió tot utilitzant metàfores, ironia i paràboles. Gran part dels seus escrits filosòfics tracten dels problemes de viure com un "individu singular", bo i donant preferència a la concreta realitat humana sobre el pensament abstracte, i emfasitzant la importància de la tria i el compromís personal.[3] Fou un crític radical dels intel·lectuals i filòsofs idealistes del seu temps, com Swedenborg,[4] Hegel, Goethe, Fichte, Schelling, Schlegel, and Hans Christian Andersen.

Alguns dels seus llibres van ser publicats inicialment amb els pseudònims de Víctor Eremita, Johannes de Silentio, Constantín Constantius, Johannes Climacus, Vigilius Haufniensis, Nicolás Notabene, Hilarius Bogbinder, Frater Taciturnus i J. Anticlimacus.

Pensament de Kierkegaard[modifica | modifica el codi]

Filosòficament, fa de pont entre la filosofia hegeliana i el que va venir a ser l'existencialisme. Va rebutjar rotundament tant la filosofia hegeliana del seu temps com el que ell va anomenar les formalitats buides de l'església danesa.

Molt del seu treball té a veure amb problemes religiosos tals com la naturalesa de la fe, la institució de l'església cristiana, i l'ètica cristiana i teològica. A causa d'això, el treball de Kierkegaard de vegades es caracteritza com existencialisme cristià.

Els temes principals de la seva obra giren entorn de l'angoixa. "Què és l'ésser humà?", es pregunta i ens pregunta, i immediatament reflexiona i respon: "l'ésser humà és una síntesi del temporal i l'etern, d'allò finit i de l'infinit, tal trobada d'antinòmies en un sol ens (l'ésser humà) genera en tal ens l'angoixa".

El desig d'immortalitat que sovint té l'ésser humà contrasta davant la seva finitud. No obstant això "aquesta no és la malaltia mortal", ja que l'angoixa, si és 'reflexionada' resulta alliberadora en fer notar a l'humà la seva situació. El greu i mortal -opina- és la desesperació; la solució és -en això es mantenen reflexos del luteranisme- la fe, encara que de cap manera una fe passiva; s'ha de ser un "cavaller de la fe" -ens diu-, i això significa afrontar directament l'existència, modificar-la positivament encara que "tot estigui perdut".

Com recorda Evgeny Morozov, Kierkegaard pensava que els incipients mitjans de comunicació de masses limitarien la vida política en considerar que, encara que la premsa podria facilitar als lectors mantenir opinions molt vives sobre qualsevol tema, la saturació d'opinions i informacions contraposades significarien l'ajornament indefinit de decisions importants (font: "Sociofobia" de César Rendueles. Ed. Capitán Swing. Madrid. 2013. Pàgs. 149-150)

Per la seva contribució a la crítica del luteranisme, va estar inscrit al calendari luterà dels noms com també l'Església Episcopaliana.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Søren Kierkegaard». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Swenson, David F. Something About Kierkegaard, Mercer University Press, 2000.
  3. Gardiner 1969
  4. See Eighteen Upbuilding Discourses, Hong, p. 332ff (The Thorn in the Flesh) (arrogance)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Søren Kierkegaard