Súria
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi del Bages | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Bages |
||||
| Gentilici | Surienc, surienca | ||||
| Superfície | 23,61 km² | ||||
| Altitud | 326 m | ||||
| Població (2006) • Densitat |
6.369 hab. 269,76 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 50′ 10″ N 1° 45′ 10″ E | ||||
| Sistema polític Entitats de població |
2 |
||||
Súria és una vila i municipi de la comarca del Bages.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Fusteret, el | 57 |
| Súria | 6.145 |
| Font: Municat | |
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Se situa a uns 15 km de Manresa, capital de la comarca, a la vall del Cardener, que travessa la població deixant a una banda el popular barri de Salipota i a l'altra la part més antiga del poble sota el promontori on es localitza el Poble Vell, edificat al voltant del castell en un espai estret i emmurallat, conserva tota la seva fisonomia medieval de carrers estrets, arcades i porxos.
Accidentat pels contraforts de les serres de Castelltallat (601 m), a l'oest, i de Castelladral (515 m), al nord. També drenen el terme el torrent de Coaner, afluent del Cardener per la dreta, i la riera de Tordell i la d'Hortons, afluents per l'esquerra.
[edita] Història
El nom de Súria podria provenir d'època romana com a Sorisa.
Els orígens del nucli urbà de Súria cal buscar-los al final de l'època medieval, tot i que no va ser fins als segles XVII i XVIII que va experimentar el seu major creixement i Súria es va convertir en una vila fortificada, aprofitant-ne l'emplaçament natural.
El 1932 fou un dels principals centres de l'aixecament de l'alt Llobregat i la vila es mantingué aïllada durant quatre dies, després de la proclamació del comunisme llibertari.
[edita] Economia
Després de la crisi de la fil·loxera, la indústria tèxtil (filatures de cotó) va prendre el relleu des de mitjan segle XIX, amb una notable immigració procedent de les zones rurals i muntanyoses veïnes. Però el factor més important d'increment demogràfic fou la descoberta el 1912 dels jaciments de sals potàssiques (silvinita i carnal·lita) que transformaren la fesomia física, humana i social de Súria. L'explotació va consolidar-se entre el 1918 i 1925 i es va convertir en la principal activitat econòmica del poble. Un ferrocarril especial porta el material fins a Manresa.
[edita] Esports
D'entre les seves entitats més importants, destaca el club de futbol, el Centre d'Esports Súria, i el de bàsquet, la Societat Atlètica de Súria.
[edita] Llocs d'interès
[edita] Suriencs destacats
- Josep Quinquer i Cortès (1851-1905): fabricant i delegat en l'Assemblea de Manresa (1892).
- Beth Rodergas i Cols, cantant.
- Salvador Perarnau, Poeta. (barri del Fusteret)
- Alejandro Guerra Manzanares. Apreciat militar.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 | Mateu Castellà | G.I. Súria |
| 1983-1987 | Mateu Castellà | G.I. Súria |
| 1987-1991 | Miquel Reguant | GAMS |
| 1991-1995 | Jaume Ros | G.I. Súria |
| 1995-1999 | Antoni Julián Ribera | PSC i ERC |
| 1999-2003 | Antoni Julián Ribera | PSC |
| 2003-2007 | Antoni Julián Ribera | PSC |
| 2007-2011 | Antoni Julián Ribera | PSC i ERC |
[edita] Enllaços externs
- (català) Pàgina de l'Ajuntament de Súria
|
|||||
