Súria

Súria

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Bages
El Cardener al seu pas per Súria
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Bages
Gentilici	Surienc, surienca
Superfície	23,61 km²
Altitud	326 msnm
Població (2011)   • Densitat	6.255 hab. 264,93 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 396477 4632272
Organització Entitats de població	2
Codi territorial	082747
Web	www.suria.cat

Súria és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Entitat de població	Habitants
Fusteret, el	57
Súria	6.145
Font: Municat

Geografia

Se situa a uns 15 km de Manresa, capital de la comarca, a la vall del Cardener, que travessa la població deixant a una banda el popular barri de Salipota i a l'altra la part més antiga del poble sota el promontori on es localitza el Poble Vell, edificat al voltant del castell en un espai estret i emmurallat, conserva tota la seva fisonomia medieval de carrers estrets, arcades i porxos.

Accidentat pels contraforts de les serres de Castelltallat (601 m), a l'oest, i de Castelladral (515 m), al nord. També drenen el terme el torrent de Coaner, afluent del Cardener per la dreta, i la riera de Tordell i la d'Hortons, afluents per l'esquerra.

Història

El nom de Súria podria provenir d'època romana com a Sorisa.

Els orígens del nucli urbà de Súria cal buscar-los al final de l'època medieval, tot i que no va ser fins als segles XVII i XVIII que va experimentar el seu major creixement i Súria es va convertir en una vila fortificada, aprofitant-ne l'emplaçament natural.

El 1932 fou un dels principals centres de l'aixecament de l'alt Llobregat i la vila es mantingué aïllada durant quatre dies, després de la proclamació del comunisme llibertari.

Economia

Súria des de carretera de Manresa. Al fons, dalt d'un turó, el Poble Vell

Després de la crisi de la fil·loxera, la indústria tèxtil (filatures de cotó) va prendre el relleu des de mitjan segle XIX, amb una notable immigració procedent de les zones rurals i muntanyoses veïnes. Però el factor més important d'increment demogràfic fou la descoberta el 1912 dels jaciments de sals potàssiques (silvinita i carnal·lita) que transformaren la fesomia física, humana i social de Súria. L'explotació va consolidar-se entre el 1918 i 1925 i es va convertir en la principal activitat econòmica del poble. Un ferrocarril especial porta el material fins a Manresa.

Esports

D'entre les seves entitats més importants, destaca el club de futbol, el Centre d'Esports Súria, el de bàsquet, la Societat Atlètica de Súria i el d'handbol, la SAS (Societat Atlètica de Súria).

Llocs d'interès

• Serrat Del Portell Del Llop.
• Ermita de Sant Salvador de Súria.
• El castell.
• Església del Roser.
• Santa Maria de Cererols.

Suriencs destacats

• Josep Quinquer i Cortès (1851-1905), Fabricant i delegat en l'Assemblea de Manresa (1892)
• Salvador Perarnau i Canal (1895-1971), Poeta. Del barri del Fusteret
• Beth Rodergas i Cols, cantant

Dates i festes importants

Fira Medieval

La Fira Medieval de Súria, durant els primers dies de novembre, fa un retorn als antics oficis tradicionals. Súria obre les portes a tothom qui vulgui disfrutar d'un cap de setmana fent activitats de l'Edat Medieval. Els carrers estrets, les grans fogueres, les paradetes tradicionals, els porxos, la bona olor a herbes i els animals, són alguns dels espais i elements dels que podem gaudir passejant pel Poble Vell.

Es troben paradetes amb oficis com: llauners, picapedrers, cistellers, ferradors, tallistes de fusta, filadores, teixidores, ferrers, endevinaires, forners, cuireters, ceramistes, herbolaris, ninotaires, cuiners, alquimistes, joguinaires, bufons, sabaters, tintoreres, enquadernadors, sastres, culleraires, etc.

I també hi ha tallers perquè la gent participi i els nens i nenes puguin passar una bona estona, com per exemple:

• Taller de cuir, en què es poden fabricar collarets i braçalets amb aquest material.
• Taller d'enquadernació, s'aprèn a enquadernar llibres amb tapes de cuir, tal com feien a l'Edat Mitjana.
• Taller de joguines, en què es dissenya, es construeix i es vesteix personatges de joguina: reis i reines medievals, prínceps i princeses,...
• Taller de xanques, s'apren a anar amb xanques i així poder veure-ho tot des d'una visió dierent.
• Taller de jocs medievals, es descobreixen jocs de l'Edat Mitjana: el Tauler del Rei, les Guineus i Oques, el Hnefa-Tafl,...

Festa Major

Té lloc el mes de juliol, del 7 al 13 aproximadament. Cada dia hi ha activitats diverses, des de castells infables per a nens/es, concurs de pesca per a joves, castellers, els geganters del poble, balls, festes, teatre, etc.

Un dels fets més típics de la Festa Major de Súria són els castells de focs, que es duen a terme l'últim dia de la Festa Major i que són disparats prop del riu Cardener.

Caramelles

Súria és una de les poblacions més importants en l'àmbit de les Caramelles des de fa aproximadament 400 anys. Això és gràcies a tota la gent que hi participa, ja que s'ajunten unes 500 persones agrupades en deu colles. També pels trabucaires, pels recorreguts, per tot l'acompanyament musical i també pel fet que les colles estan formades per gent de totes les edats.

Té lloc l'última setmana de març i la primera d'abril, per Pasqua.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 22 25 25 370 589 1.401 1.775 1.990 1.941 2.121

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 3.194 3.975 4.139 4.378 6.689 6.869 6.745 6.654 6.519 6.409

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 6.282 6.265 6.157 6.148 6.193 6.290 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Mateu Castellà	G.I. Súria
1983 - 1987	Mateu Castellà	G.I. Súria
1987 - 1991	Miquel Reguant	GAMS
1991 - 1995	Jaume Ros	G.I. Súria
1995 - 1999	Antoni Julián Ribera	PSC i ERC
1999 - 2003	Antoni Julián Ribera	PSC
2003 - 2007	Antoni Julián Ribera	PSC
2007 - 2011	Antoni Julián Ribera	PSC i ERC
2011 - ara	Josep Ma Canudas Costa	CiU

Vegeu també

• Torrent de Comabella (Bages).

Enllaços externs

• Informació de la Generalitat de Catalunya