Süleyman Demirel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Süleyman Demirel
Süleyman Demirel

16 de maig de 1993 – 16 de maig del 2000
Precedit per Turgut Özal
Succeït per Ahmet Necdet Sezer

1965
20 de novembre de 1991
12 de novembre de 1979
21 de juliol de 1977
31 de març de 1975
27 d'octubre de 1965 – 1993
16 de maig de 1993
12 de setembre de 1980
5 de gener de 1978
21 de juny de 1977
16 de març de 1971
Precedit per Mesut Yılmaz
Bülent Ecevit
Bülent Ecevit
Sadi Irmak
Suat Hayri Ürgüplü
Succeït per Erdal Inönü
Bülent Ulusu
Bülent Ecevit
Bülent Ecevit
Nihat Erim
Dades biogràfiques
Naixement 11 de gener de 1924 (1924-01-11) (90 anys)
İslamköy, (Atabey), Isparta
Partit Partit de la Justícia, Partit de la Via Recta (actualment Partit Democràtic)
Cònjuge Nazmiye Demirel
Religió Islam
Signatura Signatura de Süleyman Demirel

Sami Süleyman Gündodu Demirel, més conegut com a Süleyman Demirel (pronunciació AFI sylejˈman demiˈɾel), nascut l'1 de novembre de 1924), és un polític turc que ha estat cinc vegades Primer Ministre de Turquia i també fou el novè President de Turquia.

Vida[modifica | modifica el codi]

Demirel va néixer a Slamköy, un poble d'Isparta.[1] A acabament de la seva educació primària en el seu lloc de naixement, realitzà els seus estudis de secundària a Isparta i Afyon, respectivament. Es graduà a l'escola d'enginyeria civil de la Universitat Tècnica d'Istanbul el 1949. Demirel ingressà al departament estatal per a la planificació de l'energia elèctrica el 1949. Emprengué estudis de postllicenciat sobre irrigació, tecnologies elèctriques i construcció de preses als Estats Units, en el període 1949-1950 i 1954-1955. Durant la construcció de la presa de Seyhan, Demirel treballà com a enginyer de projecte i el 1954 va ser nomenat Cap del Departament de Preses. A partir de 1955, treballà com a Director General de l'Estat per a temes hidràulics (DSI). En aquest càrrec, n aquesta capacitat, Demirel havia de supervisar la construcció d'una multitud de preses, centrals elèctriques, i instal·lacions d'irrigació.[2]

Després del cop d'estat de 1960, realitzà el servei militar obligatori a l'Exèrcit Turc. A acabament del seu servei militar, treballà com a enginyer autònom i com a representant de Morrison Construction, una companyia dels Estats Units. Durant aquest període, també treballà com a professor, a temps parcial, d'enginyeria hidràulica a la Universitat Tècnica de l'Orient Mitjà (ODTÜ) d'Ankara.

Carrera política[modifica | modifica el codi]

La seva carrera política començava amb la seva elecció al comitè executiu del Partit de la Justícia fundat per l'antic general Ragıp Gümüşpala, i dirigit pel Cap d'Estat Cemal Gürsel, com a successor del Partit Demòcrata que va ser dissolt del cop d'Estat del 27 de maig de 1960. El periodista i diputat Cihat Baban afrima a la La Galeria de la Política (Politika Galerisi) que Cemal Gürsel li va dir el següent:

« Resoldrem tots els nostres conflictes si Süleyman Demirel es pot convertir en el cap del Partit de la Justícia (Adalet Partisi). Estic treballant molt dur per tal que es pugui convertir en el cap del partit. Si tinc èxit en això, seré molt feliç. »

Demirel va ser elegit President en la segona gran convenció de partit, que va tenir lloc el 28 de novembre de 1964. Facilità la formació d'un govern de coalició que governà entre febrer i octubre de 1965 sota la direcció del Primer Ministre Suat Hayri Ürgüplü; en aquest govern tingué el càrrec de Vice-Primer Ministre. Sota el seu lideratge, l'AP obtingué una majoria de vots sense precedents en les eleccions del 10 d'octubre de 1965 i formava un govern majoritari. Demirel es convertia, doncs, en el Primer Ministre més jove de tota la història de Turquia, i en el segon Primer Ministre escollit democràticament després d'Adnan Menderes, que havia guanyat tres cops les eleccions en els anys 1950, però que fou executat després d'un cop d'estat militar el 1960.

Com a diputat per Isparta, Demirel es convertí en el 12è Primer Ministre de Turquia i governà el país durant quatre anys. En les següents eleccions, celebrades el 10 d'octubre de 1969, el seu partit va tornar a ser el guanyador per una aclaparadora majoria. Dimitia després del memoràndum militar de 12 de març de 1971.[3] No pogué guanyar les eleccions que se celebraren el 1973 i el 1977; tanmateix, entre 1971 i 1980, tingué el càrrec de primer ministre per tres vegades més, per bé que amb socis de coalició, durant 1975-1977, 1977-1978, i 1979-1980, respectivament.

Després del cop de 1980[modifica | modifica el codi]

Després del cop d'estat del 12 de setembre de 1980, encapçalat per Kenan Evren, li va ser vetada la participació en política activa durant deu anys. El 1986, tanmateix, Demirel llançava una campanya nacional per aixecar les prohibicions i inicià un referèndum nacional sobre l'assumpte.

El 6 de setembre de 1987, un referèndum li permeté de retornar a la política activa. Només 18 dies més tard, Demirel va ser elegit President en la convenció extraordinària del Partit de la Via Recta (DYP) que reemplaçava l'Adalet Partisi. Va ser reelegit diputat per Isparta a les eleccions del 29 de novembre de 1987.

Després de les eleccions del 20 d'octubre de 1991, Demirel esdevingué primer ministre una vegada més, en un govern de coalició amb el Partit Social-Demòcrata Popular.

Després de la sobtada mort del president Turgut Özal, esdevingué el novè President de Turquia, el 16 de maig, de 1993, elegit per la Gran Assemblea Nacional de Turquia.

El 10 de març de 1995, es va assabentar d'un intent de cop d'Estat contra el President Heidar Alíev de l'Azerbaidjan (preparat pel seu predecessor Ebulfeyz Elçibey) amb l'ajuda dels serveis secrets turcs i agències de seguretat, i advertí Alíev.[4]

Demirel pogué mantenir la seva posició com a President quan col·laborà amb els militars durant el "cop postmodern" de 1997 a Turquia.[3] Ostentà el càrrec de President pel període constitucionalment fixat de set anys, fins al 16 de maig de 2000.

Després de la seva jubilació, s'ha dedicat a fer conferències a diverses universitats de Turquia.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Süleyman Demirel està casat amb Nazmiye Demirel; la parella no ha tingut fills.

Llegat[modifica | modifica el codi]

L'Aeroport Süleyman Demirel i la Universitat Süleyman Demirel, ambdós situats a Isparta, duen el seu nom. Igualment, l'Estadi Süleyman Demirel a Antalya i el Centre Mèdic Süleyman Demirel de la Universitat d'Atatürk a Erzurum. Hi ha també dos carrers principals importants amb el seu nom: un a Istanbul i l'altre a Muğla.

Guardons[modifica | modifica el codi]

Demirel ha estat guardonat amb l'Orde d'Istiglal per les seves contribucions al desenvolupament de les Relacions entre Turquia i l'Azerbaidjan i la seva posició constructiva sobre conflicte de Nagorno Karabagh, i la creació de la unitat entre els estats túrquics per part del President de l'Azerbaidjan Heidar Alíev el 12 de juny, 1999.[5] També ha rebut l'Orde de la Creu de la Terra Mariana d'Estònia i l'orde polonesa de l'Àliga Blanca (1993), a més de la Gran Creu del Cavaller de la Gran Orde del Rei Tomislav de Croàcia.

En la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Demirel rep el sobrenom de Baba (El Pare) o Çoban Sülü (El Pastor Sülü (Süleyman)) i humorísticament Spartacus, per raó de ser nadiu de3 la Província d'Isparta. El seu borsalino és gairebé tan famós com ell.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kahraman, A, Islamkoylu Suleyman, Ankara 1998, ISBN No: 9755840141
  2. Mercan, Faruk. «Karadayı ikili oynamadı muhtemel darbeyi önledi» (en turc). Aksiyon. Feza Gazetecilik A.Ş., 636, 12-02-2007 [Consulta: 6 gener 2009]. [Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 «FACTBOX: Coups in Turkey over last 50 years». Reuters.com, 17-10-2008 [Consulta: 6 gener 2009].
  4. 1998 Report extret de Human Rights Foundation of Turkey, capítol II, "SUSURLUK SCANDAL: Afers contra-guerilla", p.39-86 (vegeu p.47-49)
  5. «Türkiyə Cümhuriyyətinin Prezidenti Süleyman Dəmirəlin "İstiqlal" ordeni ilə təltif edilməsi haqqında haqqında AZƏRBAYCAN RESPUBLİKASI PREZİDENTİNİN FƏRMANI». [Consulta: 20-01-2011].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Süleyman Demirel Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Ragıp Gümüşpala
Líder del Partit de la Justíca
196412 de setembre de 1980
Succeït per:
Ahmet Nusret Tuna del Partit de la Via Recta i Turgut Özal del Partit de la Mare Pàtria
Precedit per:
Hüsamettin Cindoruk
Líder del Partit de la Via Recta
19831993
Succeït per:
Tansu Çiller
Precedit per:
Suad Hayri Ürgüplü
Primer Ministre
Primer ministre de Turquia

27 d'octubre de 1965 - 16 de març de 1971
Succeït per:
Nihat Erim
Precedit per:
Sadi Irmak
Primer Ministre
Primer ministre de Turquia

31 de març de 197521 de juny de 1977
Succeït per:
Bülent Ecevit
Precedit per:
Bülent Ecevit
Primer Ministre
Primer ministre de Turquia

21 de juliol de 19775 de gener de 1978
Succeït per:
Bülent Ecevit
Precedit per:
Bülent Ecevit
Primer Ministre
Primer ministre de Turquia

12 de novembre de 197912 de setembre de 1980
Succeït per:
Bülend Ulusu
Precedit per:
Mesut Yılmaz
Primer Ministre
Primer ministre de Turquia

23 de juny de 199125 de juny de 1993
Succeït per:
Tansu Çiller
Precedit per:
Turgut Özal
President Turquia
President de Turquia

1993-2000
Succeït per:
Ahmet Necdet Sezer