Süleyman Paixà (fill d'Orhan)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Süleyman Paixà -en turc modern Süleyman Paşa- (? - abans de 1359) fou un príncep otomà, fill d'Orhan i germà gran de Murat I.

El 1299 els otomans van ocupar la fortalesa de Yar Hisar i es diu que llavors el príncep Orhan (sultà el 1326) es va casar amb la filla del governador bizantí, Nilufer amb la que va tenir a Süleyman Pasha i a Murat (que finalment fou el successor al tron). El 1346 Joan VI Cantacuzè (regent 1342 i emperador 1347-1354) es va aliar a Orhan, el que li va servir per entrar a Constantinoble el gener del 1347, però el preu d'aquesta aliança fou el matrimoni d'Orhan amb la filla del grec; no obstant Cantacuzè li va treure més partit a aquesta aliança en els següents anys.

El 1348 Joan VI va demanar ajut a Orhan contra el serbi Stefan Dušan que ocupava Tessàlia i el sultà li va enviar deu mil homes manats pel seu fill Süleyman, que van arribar a Macedònia però els soldats turcs quan van saber que havien de combatre a Dushan van desertar i van començar a saquejar la regió. El 1350 Joan VI va tornar a demanar ajut a Orhan per recuperar Tessalònica que estava en mans del rebel Aleix Motochites; altre cop Orhan va enviar al seu fill Süleyman amb 20.000 cavallers, que altre cop van desertar sense arribar a l'objectiu. El 1352 o 1353 Joan V Paleòleg, coemperador bizantí, es va revoltar, i va atacar a Mateu Cantacuzè, fill de Joan VI prop d'Adrianòpolis. Joan VI va demanar ajut a Orhan que li va enviar altre cop al seu fill Süleyman amb 10.00 cavallers i aquesta vegada el príncep turc va aconseguir la victòria i Joan V fou derrotat i es va haver de refugiar a Tènedos amb els genovesos, perdent el tron. Joan V va intentar atreure al seu bàndol a Süleyman però aquest va restar lleial al seu pare i a Joan VI.

El 1352 Joan VI havia cedit als otomans la fortalesa de Tzympe (després Chini o Jemenlik, avui Bolayir) a Tràcia, que havia de servir de base per si calia intervenir a l'imperi en favor dels Cantacuzè. La guarnició turca a Tzympe va estar sota comandament de Süleyman Pasha. Quan el 1353 Cantacuzè va demanar a Orhan l'evacuació de Tzympe una vegada derrotat Joan V, el sultà va respondre que no depenia d'ell, ja que el govern el tenia el seu fill Süleyman i que aquest només l'abandonaria a canvi d'alguna cosa; l'emperador va donar mil peces d'or i el sultà turc van enviar homes a Tzympe per formalitzar la restitució (febrer del 1344). El 2 de març de 1344 un terratrèmol molt fort va destruir Gal·lípoli i viles de la rodalia i els habitants grecs les van abandonar. Süleyman Pasha, saltant-se l'acord del seu pare amb l'emperador, va creuar els Dardanels des de la seva base de Pegai a la costa asiàtica i es va instal·lar a la ciutat destruïda i a les altres viles de la vora; va restaurar les fortificacions i hi va instal·lar una guarnició; Cantacuzè va reclamar però Süleyman va al·legar que no les havia conquerit i que només s'havia establert en llocs en ruïnes; finalment Orhan va imposar un acord de restitució (a canvi de 40.000 peces d'or) però el pla no es va concretar perquè Orhan i Cantacuzè no es van trobar a Nicomèdia on havien previst entrevistar-se ; a aquestes places mai foren restituïdes als bizantins perquè el desembre Joan V, al que Süleyman havia combatut, va entrar victoriós a Constantinoble amb una flota donada pels Gattiluso i amb el suport popular i els primers dies de gener de 1355 Joan VI Cantacuzè va abdicar formalment deixant a Joan V Paleòleg com a únic emperador.

A l'estiu de 1344 Süleyman Pasha apareix dirigint un exèrcit cap a l'est on va conquerir les ciutats de Crateia (Gererde) i Angora que no se sap a mans de qui estaven. Al no ser esmentat per les fonts otomanes no se sap res més de la seva vida que els episodis esmentats, tots d'alguna manera relacionats amb Bizanci i narrats per historiadors grecs. Si que consta però que va morir abans que el seu pare Orhan (que va morir vers 1359 o 1360) i la successió va correspondre al seu germà més petit Murat I.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia de l'Islam, IX, 879