S'Agaró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
S'Agaró
Vista des de la platja de Sant Pol
Vista des de la platja de Sant Pol
Localització: Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà)
Coordenades: 41° 47′ 37″ N, 3° 03′ 29″ E / 41.79358°N,3.05804°E / 41.79358; 3.05804Coord.: 41° 47′ 37″ N, 3° 03′ 29″ E / 41.79358°N,3.05804°E / 41.79358; 3.05804
Construït: XX Inici
Estil: Noucentisme
Bé Cultural d'Interès Nacional
Tipus: Monument històric
Declaració: 28/11/1995
Identificador: BIC: RI-53-0000486
IPA: 10934
S'Agaró situat respecte Catalunya
Localització a Catalunya

S'Agaró és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell-Platja d'Aro. Va ser urbanitzada en un estil noucentista de principi del segle XX, entre la platja de Sant Pol i la de sa Conca. El nucli residencial originari està declarat com a conjunt històric protegit com a bé cultural d'interès nacional. El 2005 tenia 1.237 habitants.

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

El nom de «S'Agaró» podria provenir, segons Coromines, del mot seguer,[1] tot i que altres font el citen com a d'etimologia incerta possiblement relacionada amb la dels topònims «Sagar / Sagars / Sagàs».[2] Apareix escrit en un sol mot des d'almenys el segle XIV.[2]

Conjunt històric[modifica | modifica el codi]

El conjunt històric ve delimitat per la línia imaginària que comença a l'entrada principal de la urbanització, al racó de s'Agaró, i segueix el traçat del camí de ronda marítim, excloent la franja de roques. Seguint el perímetre de la urbanització pel cantó de mar fins a arribar a la línia de la platja de sa Conca, on gira fins a arribar a les escales de sa Conca seguint-les pel seu eix fins a arribar al carrer Ametllers, on continua també pel seu eix fins a arribar al carrer de l'Església, el qual segueix també el seu eix fins a arribar al carrer de la Pineda que travessa seguint en línia recta pel límit nord de la parcel·la de la torre Mirona, fins a arribar al carrer de sota on gira seguint el límit est d'aquest carrer en direcció al racó de s'Agaró per anar a parar al punt d'inici.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

El 1916, l'industrial gironí Josep Ensesa i Pujades encetà un projecte d'urbanització en el qual hi col·laborarà estretament el seu fill Josep Ensesa i Gubert. Les obres s'encomanen a l'arquitecte Rafael Masó i Valentí. Masó ordena el terreny preveient un seguit d'espais públics (places, avingudes, escales i equipaments esportius i socials) que s'integren amb les parcel·les destinades a xalets. D'aquests cal destacar Senya Blanca, per al propi Josep Ensesa, l'Hostal de la Gavina, el xalet Domus Nostrum, els xalets Ensesa, Faixat, Gorina, Roquet, Graziella, Nurimar, Elimar, Lolimar, Roca Blanca, i el xalet que l'arquitecte va dissenyar per a ell mateix.

Casa dissenyada per Rafael Masó

El 1924 Masó acaba la construcció de la casa d'estiueig anomenada Senya Blanca. El 1927 la ciutat residencial es dóna a conèixer amb el nom de Segaró o Segueró, documentats des del segle XIV. Dita urbanització es va basar en un estil noucentista i harmònic, destinat a l'alta burgesia.[3]

El 1932 s'inaugura l'Hostal de la Gavina. El 1935 mort Rafael Masó i l'arquitecte Francesc Folguera assumeix la direcció dels treballs. L'obra arquitectònica, d'una severa harmonia en les seves proporcions compta a més amb la presència de la Venus de S'Agaró, obra de Joan Rebull.

Durant la guerra civil les obres es paralitzen i són represes a partir de 1940. Francesc Folguera segueix les línies generals traçades per Masó, a les quals dóna així mateix un caire personal. S'inicien els treballs del camí de Ronda, que vorejarà el mar entre zones boscoses, i els jardins de la loggia de Senya Blanca, d'estil Brunelleschià, a la finca Ensesa.[3]

De 1940 data la construcció de l'església de Nostra Senyora de l'Esperança, d'estil neobarroc, obra igualment de Francesc Folguera.

En morir Folguera, Adolf Florensa va continuar les obres sense apartar-se dels cànons establerts pels seus promotors.[3]

A partir de 1950 es desenvolupa una gran activitat cultural i esportiva, sempre promogudes per la família Ensesa, aconseguint un gran prestigi internacional. Algunes de les obres, com la Casa Sibils o la mateixa residència dels Ensesa, Senya Blanca han estat considerades fites de l'arquitectura catalana per Narcís Comadira o Joan Tarrús. Amb el temps, aquesta urbanització esdevingué molt exclusiva i l'elit internacional s'hi féu construir xalets d'estiueig. Igualment, la presència de l'hotel de gran luxe La Gavina atragué grans personalitats, com a actors, actrius, escriptors o polítics. Actualment, la urbanització manté aquest estatut i personalitats catalanes hi tenen una residència de vacances.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: S'Agaró
  1. Aguiló, Cosme. Toponímia i etimologia, p. 126. 
  2. 2,0 2,1 Alcover, Antoni M.; altres. Diccionari Valencià-Català-Balear. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «S'Agaró». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 abril 2012].