S-IVB

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
S-IVB-206 usat en un vol de l'Skylab 2

L'S-IVB (o S4b) fou construïda per Douglas Aircraft Company i fou usada com la segona etapa del Saturn IB primerament, i més tard com a tercera etapa del Saturn V. Tenia un motor J-2 que s'usava dos cops en les missions lunars: per la inserció en òrbita i més tard per a la injecció translunar (TLI).

Història[modifica | modifica el codi]

L'S-IVB va evolucionar a partir de l'etapa superior del coet Saturn I, l'S-IV, i va ser la primera etapa del Saturn V en ser dissenyada. L'S-IV utilitzada un grup de sis motors, però el carburant utilitzat era el mateix que en l'S-IVB (hidrogen líquid i oxigen líquid). Originalment, fou pensat per a constituir la quarta etapa d'un coet previst que s'anomenaria Saturn C-4, i això és el que dóna nom a l'etapa.

Onze companyies diferents van oferir-se per a ser el contractista en cap de l'etapa abans de la data de termini (29 de febrer del 1960). L'administrador de la NASA T. Keith Glennan va decidir el 19 d'abril que es contractaria a l'empresa Douglas Aircraft. Convair estigué a punt de fer-se amb el contracte, però Keith Glennan no volia que aquesta companyia monopolitzés el mercat dels coets de combustible d'hidrogen líquid, ja que Convair estava a càrrec de la construcció de l'etapa Centaur.

Al final, el Marshall Space Flight Center decidí fer servir el coet C-5 (més tard anomenat Saturn V), el qual tenia tres etapes, la tercera de les quals seria la versió millorada de l'S-IV anomenada S-IVB, que en lloc de fer servir un conjunt de motors, constaria únicament d'un motor J-2. Es va contractar a la companyia Douglas per a la construcció de l'S-IVB degut a les similituds que aquesta tenia amb l'S-IV. Al mateix moment es va decidir crear un coet C-IB (Saturn IB) que serviria per a provar la nau Apollo en òrbita terrestre, i tindria l'S-IVB com a segona etapa.

Douglas va construir dos versions diferents de l'S-IVB: la sèrie 200 i la sèrie 500. La sèrie 200 és la que es va fer servir en el Saturn IB i es diferenciava de l'S-IVB 500 en el fet que no tenia una interetapa més eixamplada i una pressurització d'heli menor, ja que no necessitaria ser reiniciada durant el vol. EN la sèrie 500, la interetapa era necessària per a l'adaptació amb les etapes inferiors del Saturn V, les quals eren de major diàmetre. A més, la sèrie 200 constava de tres coets sòlids que la seperaven de l'etapa S-IB durant el llançament, en lloc dels dos de què constava la sèrie 500, així com li mancava els impulsors APS linears que necessitava la sèrie 500 per a les operacions "ullage" prèvies al reinici del motor J-2.

Diagrama de l'etapa S-IVB-500

L'S-IVB carregava 73.280 litres de LOX (87.200 kg de massa) i 252.750 litres d'LH2 (18.000 kg de massa).[1] Un S-IVB constituí el casc de l'Skylab, la primera estació espacial dels Estats Units. Durant les missions Apollo 13, Apollo 14, Apollo 15, Apollo 16 i Apollo 17, l'S-IVB va estavellar-se en la Lluna per així poder dur a terme mesures sísmiques per caracteritzar la base lunar.

L'S-IVB de l'Apollo 7 en òrbita sobrevolant Cap Canaveral

La proposada Etapa de Sortida de la Terra (EDS) i la segona etapa de l'Ares I tindran característiques que ja constituïen l'etapa S-IVB, ja que ambdós tindran un versió modernitzada del motor J-2 (sèrie J-2X), que faria les mateixes funcions que el J-2 en la sèrie 500 de l'etapa (situar la càrrega en òrbita i més tard impulsar la nau en direcció a l'espai trans-lunar).

Models construïts[modifica | modifica el codi]

The three versions of the SIV
Tres versions de l'S-IV/S-IVB
Sèrie 200
Número de sèrie Ús Data de llançament Ubicació actual
S-IVB-S Etapa de prova "Battleship"
S-IVB-F Etapa de prova per a les instal·lacions
S-IVB-D Etapa de prova "Dynamic" enviada al Marshall Space Flight Center el 1965 U.S. Space & Rocket Center, Huntsville, Alabama, EUA
S-IVB-T Cancel·lada el desembre de 1964
S-IVB-201 AS-201 26 de febrer de 1966
S-IVB-202 AS-202 25 d'agost de 1966
S-IVB-203 AS-203 5 de juliol de 1966
S-IVB-204 Apollo 5 22 de gener de 1968
S-IVB-205 Apollo 7 11 d'octubre de 1968
S-IVB-206 Skylab 2 25 de maig de 1973
S-IVB-207 Skylab 3 28 de juliol de 1973
S-IVB-208 Skylab 4 16 de novembre de 1973
S-IVB-209 Vehicle de rescat de l'Skylab Centre Espacial Kennedy
S-IVB-210 Projecte de prova Apollo-Soyuz 15 de juliol de 1975
S-IVB-211 No utilitzat U.S. Space & Rocket Center, Huntsville (Alabama)
S-IVB-212 Convertit i reutilitzat en l'Skylab 14 de maig 1973
Sèrie 500
Número de sèrie Ús Data de llançament Ubicació actual
S-IVB-501 Apollo 4 9 de novembre de 1967
S-IVB-502 Apollo 6 4 d'abril de 1968
S-IVB-503 Destruït durant les proves
S-IVB-503N Apollo 8 21 de desembre 1968 Òrbita solar
S-IVB-504 Apollo 9 3 de març de 1969 Òrbita solar
S-IVB-505 Apollo 10 18 de maig de 1969 Òrbita solar
S-IVB-506 Apollo 11 16 de juliol de 1969 Òrbita solar
S-IVB-507 Apollo 12 14 de novembre 1969 Òrbita solar; es creu que l'any 2002 es va descobrir com a asteroide i va ser anomenat J002E3
S-IVB-508 Apollo 13 11 d'abril de 1970 Superfície lunar
S-IVB-509 Apollo 14 31 de gener de 1971 Superfície lunar
S-IVB-510 Apollo 15 26 de juliol de 1971 Superfície lunar
S-IVB-511 Apollo 16 16 d'abril de 1972 Superfície lunar
S-IVB-512 Apollo 17 7 de desembre de 1972 Superfície lunar
S-IVB-513 Apollo 18 (cancel·lada) N/A Centre Espacial Johnson
S-IVB-514 No utilitzat Centre Espacial Kennedy
S-IVB-515 Convertit per a ser usat en l'Skylab (com a reserva) Museu Nacional de l'Aire i l'Espai

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «SP-4206 Stages to Saturn».
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: S-IVB