Sociedad Deportiva Eibar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: SD Éibar)
Infotaula d'organitzacióSD Eibar
Sociedad Deportiva Eibar, S.A.D.
Dades
SobrenomArmeros (Armaginak)
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació30 de novembre de 1940 (1940-11-30) (83 anys)
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaPrimera divisió
Instal·lació esportiva del clubEstadi Municipal d'IpuruaEibar . 7.083  Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaAmaia Gorostiza
Gerent/directorCésar Palacios Chocarro Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principal Gaizka Garitano
Altres
Color          blau, granat
Equipament esportiu

Lloc websdeibar.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: sdeibar Twitter (X): sdeibar Instagram: sdeibar Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Sociedad Deportiva Eibar (en basc: Eibar Kirol Elkartea) és un club de futbol basc, de la ciutat d'Eibar, Guipúscoa. Va ser fundat el 30 de novembre de 1940 i actualment juga en la Segona divisió.

Té el rècord de l'equip que més anys consecutius ha estat a la Segona divisió, amb un total de 18. Actualment juga en la Segona divisió.

Història[modifica]

Primers anys[modifica]

El club va ser fundat l'any 1940, fruit de la fusió del Deportivo Gallo i la Unión Deportiva Eibarresa, amb el nom d'Eibar Futbol Club. Posteriorment, el nom va canviar a Sociedad Deportiva Eibar i finalment al nom bilingüe Sociedad Deportiva Éibar-Eibar Kirol Elkartea.

Els tradicionals colors blaugrana es van inaugurar la temporada 1943-44, quan la Federació Guipuscoana de Futbol va cedir als eibarresos una equipació completa del FC Barcelona, colors amb els quals va començar a disputar partits en categories regionals. Tot i això, la bandera de la localitat també té aquests colors.

La temporada 1947-48 es va inaugurar el camp d'Ipurua.

L'Eibar a Segona divisió[modifica]

La temporada 1953-1954 va debutar a la Segona divisió, romanent en aquesta divisió 6 anys. Després del seu descens a Tercera divisió, ja que en aquella època no existia la Segona divisió B, va romandre 28 anys, en els quals va disputar 14 promocions sense aconseguir l'ascens. L'any 1986 va aconseguir l'ascens a Segona B en guanyar la promoció contra el Coria CF i el CD Badajoz.

La primera temporada a Segona B va quedar en la sisena posició, i l'any següent, la temporada 1987-88, va aconseguir l'ascens a la Segona divisió, en quedar primer del seu grup. En l'última jornada de la temporada 1989-90, una carambola va permetre que l'Eibar se salvés del descens. L'any 1990, amb motiu dels actes de celebració del 50è aniversari del club, l'equip es va enfrontar en partit amistós davant l'Ajax d'Amsterdam; el resultat va ser 1-1, amb gol de José Manuel Luluaga de penal.

L'any 1999 va aconseguir mantenir la categoria al sumar 25 punts dels últims 27 en joc, guanyant l'últim partit davant el CD Toledo per 3-0, amb gols de Goyo, Iturrino i Arenaza. El 22 d'abril de 2001 l'Atlètic de Madrid va realitzar la seva primera visita oficial a Ipurua en lligar, amb un resultat de 2-1 a favor dels locals amb gols de Leniz i Arenaza, fet que va implicar el cessament de Marcos Alonso i que va deixar a l'equip madrileny quasi sense opcions d'ascendir.

El 7 de gener de 2004 es va enfrontar al Reial Madrid en la Cop del Rei on Iker Casillas va tenir una actuació determinant. En el partit de tornada a l'Estadi Santiago Bernabéu l'Eibar va perdre per 2-0.

La temporada 2005-06, després de 18 temporades consecutives a Segona divisió, categoria en la qual era l'equip més veterà, l'Eibar va consumar el seu descens a Segona B. Aquest descens es va produir de manera matemàtica el 20 de maig de 2006.

L'any següent, la temporada 2006-07, l'Eibar va acendir a Segona divisió després de quedar primer en la lliga regular i guanyar a l'Hospitalet i el Rayo Vallecano en el play-off d'ascens.

L'equip va aconseguir mantenir-se a Segona divisió la temporada 2007-08 finalitzant 13è. La temporada 2008-09 l'equip va acabar 21è i va descendir a Segona B. Quatre anys després, el 30 de juny de 2013, aconsegueix l'ascens a la divisió de plata després de superar la tercera i definitiva eliminatòria davant l'Hospitalet.

El 25 de maig de 2014 la SD Eibar va esdevenir matemàticament equip de primera per a la temporada 2014-2015 després de vèncer l'Alabès per 1 a 0. Sera l'equip amb menys pressupost de la categoria i amb la ciutat de menys habitants (27.000) en la història moderna de la Primera Divisió.[1]

Primera Divisió[modifica]

El 24 d'agost de 2014, l'Eibar va debutar a la Primera Divisió. La primera jornada de lliga va oferir un enfrontament amb un altre dels equips bascos de la Lliga, la Real Sociedad. Gràcies al gol de falta de Javi Lara, l'Eibar va poder estrenar-se a Primera amb una victòria (1-0). El partit es va jugar a l'Estadi Municipal d'Ipurua.

Amb l'ascens a primera divisió es comencen a crear penyes de l'Eibar per tot el món. A Catalunya es crea la penya Giro ona Catalunya (2015) que compta amb uns 25 socis repartits per tota Catalunya.

Uniforme[modifica]

  • Uniforme titular: Camiseta blava amb una ratlla granada, pantaló blau i mitges a ratlles horitzontals blaves i granates.
  • Segon uniforme: Camiseta blau celeste, pantaló blanc i mitges blau celestes.
  • Uniforme alternatiu: Camiseta de ratlles horitzontals verdes i blanques, pantaló blanc i mitges a ratlles horitzontals blanques i verdes.

La publicitat actual de l'equipació és Hierros Servando, que porta il·lumintant les camisetes dels jugadors durant anys.

Estadi[modifica]

L'estadi on juga la SD Eibar és l'Estadi Municipal d'Ipurua, amb una capacitat de 5.250 espectadors. Va ser inaugurat l'any 1947 i les seves dimensions són de 103 x 65 metres.

Des que es va posar la primera pedra l'any 1946, Ipurua ha crescut molt i compta amb noves instal·lacions inaugurades el 3 de febrer de 2006. A més d'Ipurua, juntament a aquest camp es va construir l'annex, un camp d'herba artificial en el qual entrenen els diferents equips del club.

Estadístiques[modifica]

Palmarès[modifica]

Plantilla 2023-24[modifica]

A 3 setembre 2023[3]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR França Luca Zidane
2 DEF Espanya Cristian Gutiérrez
3 DEF Portugal Frederico Venâncio
4 DEF Espanya Rober Correa
5 DEF Espanya Juan Berrocal
6 MIG Espanya Sergio Álvarez
7 DAV Espanya Quique González
8 MIG Brasil Matheus Pereira
10 MIG Espanya Ager Aketxe
11 MIG França Yanis Rahmani
12 MIG Veneçuela Jorge Yriarte
13 POR Espanya Yoel Rodríguez
N. Pos. Nac. Jugador
14 MIG Espanya Unai Vencedor (cedit per l'Athletic Club)
15 DEF Espanya Álvaro Tejero
16 MIG Argentina Franchu
17 MIG Espanya José Corpas
18 DAV Espanya Jon Bautista
19 DAV Espanya Stoichkov
21 DEF Espanya Ríos Reina
23 DEF Espanya Anaitz Arbilla (capità)
27 DAV Estats Units d'Amèrica Konrad de la Fuente (cedit per l'Olympique de Marsella)
30 MIG Espanya Mario Soriano (cedit pel Deportivo de La Coruña)
31 MIG Espanya Ángel Troncho

Equip tècnic[modifica]

  • Entrenador: José Luis Mendilibar
  • Segon entrenador: Patxi Ferreira
  • Entrenador de porters: Iñaki Lafuente
  • Preparador físic: Alain Gandiaga
  • Metge: Ostaizka Eguia
  • Fisoterapeutes: Unai Omazabal i Manuel Sánchez
  • Utiller: Ángel Fernández
  • Delegat: Germán Andueza
  • Secretari tècnic: Fran Garagarza

Referències[modifica]

  1. Rivas, Jon. «El Eibar toca el cielo» (en castellà). El Mundo, 26-05-2014. [Consulta: 26 maig 2014].
  2. The Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation. «Campeonato de Castilla de Aficionados». [Consulta: 19 novembre 2017].
  3. «Primer Equipo Squad». SD Eibar. [Consulta: 5 octubre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sociedad Deportiva Eibar