Síndrome premenstrual
| Tipus | malaltia del sistema reproductor femení i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | ginecologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | miàlgia, artràlgia, cefalàlgia i fatiga muscular |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-11 | GA34.40 |
| CIM-10 | N94.3 |
| CIM-9 | 625.4 |
| CIAP | X89 i X09 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 10513 |
| MedlinePlus | 001505 |
| eMedicine | 953696 |
| Patient UK | The-Premenstrual-Syndrome |
| MeSH | D011293 |
| UMLS CUI | C0376356 i C0033046 |
| DOID | DOID:727 |
La síndrome premenstrual (SPM) és un conjunt de molèsties que apareixen alguns dies abans de la regla i que poden ser des de canvis d'humor, fins a mal de cap o augment transitori de pes. Aquestes molèsties solen tenir la màxima expressió entre la vespra i l'inici de la menstruació. Les característiques varien d'una dona a una altra, però també d'un període de la vida a un altre en una mateixa dona. Es coneixen més d'un centenar de símptomes físics o emocionals associats a aquesta síndrome. Els més comuns són ansietat, depressió, irritabilitat, més emotivitat, canvis d'humor, molèsties abdominals, inflamació i dolor als pits, restrenyiment, mal de cap, insomni, retenció de líquids, pesadesa i augment de pes. S'altera la gana, se sent més fam i una apetència marcada pels aliments a base d'hidrats de carboni, en particular per la xocolata. A més, pot accentuar algunes malalties cròniques, com ara la migranya o els dolors articulars.[1]
No s'ha de confondre amb el trastorn disfòric premenstrual, una forma severa de la síndrome premenstrual que ha de ser tractada de manera diferent[2] i que pateixen el 5% de dones.[3]
Causes[modifica]
La síndrome premenstrual està relacionada amb els canvis hormonals relatius al cicle menstrual de la dona.[1] Sembla que també hi poden afectar altres factors, com l'alimentació o els anticonceptius hormonals, a més d'elements psicològics.
En condicions de normalitat, durant la menstruació es produeix un desajust hormonal molt puntual d'estradiol i de progesterona (hormones femenines), cosa que es manifesta amb lleugers canvis físics que serveixen per indicar la dona la immediatesa de la regla.[4]
Unes dues setmanes abans de la regla augmenten els estrògens, i amb ells la concentració de neurotransmissors, que són les substàncies del cervell relacionades amb l'estat d'ànim, la gana, el son i el comportament. En aquesta fase augmenta la quantitat d'adrenalina i disminueixen els analgèsics endògens (serotonina, dopamina i endorfines) que alleugen el dolor, fet que explica la major irritabilitat i ansietat, el descontrol de la gana i la dificultat per a dormir. A més, l'augment d'estrògens provoca un augment de prostaglandines G2 (PGE2), que conseqüentment augmenten les contraccions uterines, que de la seva banda provoquen dolor intens al ventre (dismenorrea).[4]
Bones pràctiques[modifica]
Algunes dones necessiten analgèsics o antiinflamatoris i d'altres no. També n'hi ha que els consumeixen de manera rutinària, per por al dolor o per consell d'altres persones. Sembla que una bona higiene de vida pot ajudar a passar millor aquestes hores o dies, com per exemple una ingesta baixa de cafeïna i excitants, mirar de no fumar, fer exercici físic moderat i seguir una dieta sana.
Dieta[modifica]
Les dones a la síndrome premenstrual solen tenir més ganes de l'habitual de menjar hidrats de carboni. Alguns autors afirmen que una ingesta major d'aquests s'associa a una major disponibilitat de l'aminoàcid necessari per a la producció de serotonina, anomenat triptòfan, el neurotransmissor relacionat amb el bon humor i el control de la gana.[4] Així, en síndromes premenstruals lleus, aquesta modificació de la gana respon a la ingesta d'un tipus d'aliment que pot alleujar-ne alguns símptomes.
L'oli d'oliva, la fruita seca i els vegetals de fulla verda (espinacs, bleda, enciam, etc.) tenen vitamina E, que també es pot prendre en forma de suplements orals. Està comprovada l'eficàcia de suplements orals de vitamina E en el tractament de dolor dels pits.[4]
Els peixos enllaunats (tonyina, sardines, etc.), el rovell d'ou i la llet tenen vitamina D i calci, nutrients la concentració dels quals baixa al SPM i dels quals està demostrat que una ingesta elevada redueix notablement les molèsties pròpies de la SPM.[4]
El magnesi; present a la carn, marisc, llet, fruita seca, cereals integrals (blat, al pa, per exemple, arròs, etc.) verdures de fulla verda i aigua; participa en la relaxació muscular general i de l'úter en particular, la contracció del qual produeix dolor a moltes dones durant la síndrome premenstrual. L'associació de vitamina B6 (fruita seca i cereals integrals) i magnesi ha demostrat ser eficaç contra l'ansietat, un dels malestars de la SPM.[4]
Una dieta pobra en sodi (sal) i rica en potassi (vegetals) combat la retenció de líquids.[4]
Incidència[modifica]
En un major o menor grau el pateixen un 90%[1] de dones en algun moment de la seva vida, però a només un 2%-5%[1] a un 10%[4] (segons fonts) de les dones en total aquest és prou greu com per interferir a les seves activitats habituals. Segons un estudi, l'Estudi Arkopharma sobre síndrome premenstrual, publicat el 2005 i en el qual van participar ginecòlegs i farmacèutics de diverses ciutats espanyoles, les dones més afectades per aquestes molèsties són les joves de 19 a 25 anys.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Síndrome premenstrual Dra. Núria Casamitjana, Farmacèutica, publicat a la Web del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.
- ↑ Vivir con trastorno disfòrico premenstrual (PMDD), de Hudson i Fujitsubo, Edicions Neo-Person, 2004, ISBN 978-84-95973-10-8 (castellà) (anglès)
- ↑ Hormones sexuals femenines i depressió Hospital Clínic de Barcelona, 2009
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Alimentació contra les molèsties de la menstruació Publicació digital Consumer, 2007