SS-19

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
UR-100N
País d'origen URSS
Història de servei
En servei 1982–avui
Operadors Rússia
Història de producció
Fabricant Khrunichev Machine-Building Plant
Especificacions
Pes 105,6 tonnes
Longitud 27 metres

Calibre 2.5 m
Abast efectiu 10.000 km

Abast 10.000 km

El UR-100N (designació occidental:SS-19 Stilleto) és un ICBM pesat rus de quarta generació. Amb dues etapes d'impulsió, pot llançar d'1 a 6 ogives nuclears MIRV entre 0,5-0,75 megatones a uns 10.000 km de distància. Considerat durant molt temps la "columna vertebral" de les Forces de Coets Estratègics, va ser presentat al servei en 1975 com successor del SS-11 i SS-17.

Van existir 3 models d'aquest míssil a Rússia, l'últim dels quals es va desplegar a finals de 1979. La seva precisió és de 350 metres.

El míssil té instal·lat un sistema de control inercial basat en ordinadors. En l'ogiva del míssil (pes: 4,3 tones) aquesta un grup motopropulsor que realitza el llançament gradual d'ogives sobre els blancs designats en la missió del míssil.

Els SS-19 estan situats a Derazhnaya, Kozelsk, Pervomaysk i Tatishchevo. Actualment hi ha 170 llançadors en territori rus. El desembre de 1995 es va acordar estendre la seva vida entre 10 i 25 anys més. El 15 de novembre de 2006 es va realitzar amb èxit una prova de llançament d'aquest míssil des de la base de Baikonur, i es va afirmar que els ICBM d'aquesta classe romandran en servei fins al 2030 com a mínim.

Rússia va comprar prop de 30 míssils a Ucraïna a canvi de 50 milions de dòlars en deutes de gas d'aquest país. Tots els míssils ucraïnesos van ser desmantellats i transferits a Rússia després de la fragmentació de l'URSS.

Rússia té encara 136 míssils en servei, i els plans per mantenir-los en el seu arsenal fins a 2030.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. MISIL RS-18 "STILETTO" HA DEMOSTRADO SU EFICACIA (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]