SS Californian

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El SS Californian.

El SS Californian fou un transatlàntic mixt pertanyent a la Leyland Lines. És controversialment famós en relació a la tragèdia del RMS Titanic en 1912.

El SS Californian pertanyi al holding J.P. Morgan's i la International Mercantile Marline Co. com a part de la firma Leyland Line.

Varat el 26 de novembre de 1901 a les drassanes Shipbuilding & Engineering Company a Dundee, Escòcia.

Estava dissenyat per fer essencialment tasques de cabotatge i transportar una reduïda quantiat de passatge (50 passatgers i 55 tripulants).

Des de 1911 estava comandat pel capità Stanley Lord en la ruta Londres - Boston, Massachusetts, Estats Units.

La nit del 14 al 15 d'abril de 1912[modifica | modifica el codi]

El diumenge 14 d'abril de 1912, el SS Californian navegava en ruta a Boston, sense portar passatgers, quan féu l'entrada a una zona amb grans pannes de glaç. Cyril Evans, radiooperador de l'equip Marconi del Californian havia estat enviant missatges des de les 19:30 hores als navilis propers i en especial al nou RMS Titanic sobre la pressència de tres grans icebergs en la seva ruta. El SS Californian havia creuat una zona de ventisques i quan es féu de nit a les 19:30 la ventisca freda donà pas paulativament a una nit estelada i un mar en la més absoluta calma a les 22 hores.

Harold Bride va rebre els primers reports del Californian a bord del RMS Titanic proper a les 22:00. Aquests reports no arribaren per cap raó al pont. L'aparell Marconi del Titanic s'havia descompost al matí i els operadors Philips i Bride trigaren 6 hores aproximadament a posar-lo en funcionament, els missatges per enviar i retransmetre s'havien acumulat col·locant del mal humor a Philips.

A les 22:21 el Californian va parar les màquines en ingressar en un camp de gel, la detenció de precaució evitava col·lisions de gel sobre el casc.

El tercer oficial Groves estava de guaita a les 23:00, va veure aparèixer una embarcació profusament il·luminada a tal punt que va poder distingir-hi el llum verd de posició. Stanley Lord fou cridat a coberta i observà a 10 milles al sud com s'apropava l'embarcació en rumb paral·lel i preguntà a l'operador quina nau podia estar propera, Evans va respondre que només tenia el Titanic, Lord afirmà més tard davant la Comissió Britànicaque aquella embarcació semblava ser més petita i que no podia tractar-se del gran navili de passatgers, (però que el tercer oficial havia identificat com un gran navili de passatge).

Evans tornà a contactar el Titanic a les 23:00 per a reportar un gran iceberg;fou descortesment rebutjat per un iracund Jack Philips qui tenia torn en aquell moment i li va respondre amb brusquedat: "Calli's, calli's, calli's, que estic ocupat amb Cape Race". Evans apagà l'aparell Marconi a les 23:00.

Un dels guaites, el tercer oficial Groves, identificà els llums com els d'un vaixell de passatge i notà que l'embarcació sobtadament va semblar apagar els llums. El RMS Titanic col·lidí amb un iceberg a les 23:40 tot i realitzar un fort viratge i començà a enfonsar-se.

Des de llavors sentenciat Titanic, el quart oficial Boxhall i el segon oficial Ligtholler observaren els llums d'una embarcació a 5-8 milles aproximadament al nord i el seu capità Edward John Smith ordenà que se li fessin senyals en llum Morse. Semblava tan a prop de l'embarcació que Smith suggerí que els bots es dirigissin al vaixell i hi deixessin els seus passatgers per tornar a buscar-ne més.

Des del Californian, el tercer oficial Groves va creure que l'embarcació que havien visualitzat feia una hora els feia senyals Morse poc abans de la mitjanit i juntament amb el segon oficial Stone intentaren respondre els senyals sense obtenir aparent resposta. Des del Titanic, van tenirla mateixa sensació i es deixà de fer senyals. Groves baixà a la cambra de l'aparell Marconi i es col·locà els auriculars per veure si hi havia cap tipus de senyal sense fil; però en estar l'aparell apagat, deixà els auriculars.

Els oficials del Californian es retiraren a descansar juntament amb el capità Lord, quedant l'aprenent Gibson a la guàrdia. A mitjanit, el segon oficial Stone canvià la guàrdia amb Groves i va romandre en coberta amb Gibson.

A les 0:45, el segon oficial Stone senyalà que des de l'embarcació s'havia vist prendre's flashes de color blanc i arribà a contar-ne 5. No és clar si això fou comunicat a Lord, quija s'havia retirat a dormir, algunes versions indiquen que Lord hauria estat despertat i comunicat, peròque aquest hauria preguntat que si eren senyals de la companyia, Stone va respondre-hi que eren llums blancs. Lord instruí el seu segon oficial Herbert Stone que fes senyals amb llum morse i si li contestaven li ho comuniquessin. Aparentment els senyals amb llum no foren contestades.

L'últim flash s'observà a les 1:15 del dilluns 15 d'abril. Stone i un aprenent, Gibson, van estar observant vers l'embarcació que durant estones sembla apropar-s'hi i Gibson declarà que semblava tenir una gran part fora de l'aigua. A les 2 del matí, l'embarcació semblà allunyar-se de l'àrea.

El cap d'oficials del Californian George F. Stewart assumí la guaita a les 4 de la matinada i a les 4:30 del matí va creure albirar flaixos lluminosos verds a una distància d'unes 19 milles i reconèixer un vapor amb xemeneia pintada de groc, tanmateix, era el RMS Carpathia, la xemeneia delqual era vermella i que ingressava al sector.

El vapor també començà a llençar cohets a les 5:30 i Stewart informà Lord sobre el que observava. Lord ordenà despertar Evans i que es posés en contacte amb el vapor per a inquirir el motiu dels flashes observats. Evans es contactà amb l'operador del RMS Carpathia i suposà que el RMS Titanic s'havia enfonsat i ordenà dirigir-s'hi a l'última posició reportada pel RMS Titanic.

El SS Californian arribà al sector a les 8:30 del matí (incomprensiblement trigà 4 hores a recórrer només 31 km) quan el RMS Carpathia ja es retirava amb 706 rescatats del Titanic i els recomanà escombrar l'àrea per buscar-hi més supervivents. No varen buscar-hi molt, va ser molt breu, i només van trobar restes surants i petits bots salvavides (els plegables).

Coord.: 35° 32′ 30″ N, 22° 06′ 06″ E / 35.541666666667°N,22.101666666667°E / 35.541666666667; 22.101666666667