Sa Perola
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 5 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Calella de Palafrugell (Baix Empordà) | |||
| Localització | C. de les Voltes, 6. Calella | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 2 abril 2008 | |||
| Id. IPAC | 44943 | |||
Sa Perola és l'antic tenyidor de xarxes del Gremi de Pescadors de Sant Pere. Situat al carrer de les Voltes de Calella, va ser construït probablement el segle xviii.
La documentació va ser conservada pel mateix productor fins al seu ingrés a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.[1]
Actualment, s'hi ubica l'oficina de turisme i un centre d'interpretació del gremi de la pesca a Calella i del patrimoni marítim del terme. Sa Perola esdevé així un testimoni del passat de Calella de Palafrugell amb un gran valor des del punt de vista etnològic, social i cultural, l'interès del qual va més enllà del terme municipal de Palafrugell a causa de la destrucció de la majoria de tenyidors de la costa catalana.[2]
Història[modifica]
L'edifici de Sa Perola probablement va ser construït a finals del segle xviii pel Gremi de Pescadors de Palafrugell. Les instal·lacions de l'edifici eren utilitzades per tenyir les xarxes de cotó per assegurar-ne la conservació. També era un espai de reunió dels pescadors. El pescador Joan Bofill i Codina (Calella de Palafrugell, 1816 – 1884) va comprar la casa de Calella coneguda com a Sa Perola, l'any 1865, quan es va extingir l'antic gremi de mariners. El 1868 la va vendre a una representació dels pescadors de Calella per tal que fos utilitzada comunitàriament.[3][4]
L'ús de Sa Perola va anar disminuint fins als anys 60 del segle xx, ja que s'havia anat imposant l'ús de les xarxes de niló, les quals no calia tenyir. El 1986 el Gremi de Pescadors va cedir l'edifici de Sa Perola a l'Ajuntament de Palafrugell amb la condició que tingui ús públic, i la planta baixa va passar a convertir-se en l'oficina de turisme de Calella de Palafrugell. L'any 2010 es va inaugurar a la planta pis de l'edifici el centre d'interpretació de Sa Perola i del patrimoni marítim i pesquer de Palafrugell.[1][5][6]
Sa Perola és un testimoni del passat de Calella amb un gran valor des del punt de vista etnològic, social i cultural, però el seu interès, degut a la destrucció de la majoria de tenyidors de la costa catalana, va més enllà del terme de Palafrugell. La planta baixa ens permet conèixer el procés de tenyir les xarxes, el qual permetia allargar la seva conservació, i també observar en una pel·lícula d'Arcadi Gili la utilització de les xarxes a Calella, des de l'estesa i la recollida a la platja a la utilització durant la pesca, calant i llevant.
A la planta pis s'hi troben —resseguint les seves parets— una introducció a la solidaritat marinera i als gremis de Calella, amb les seves funcions religioses, socials i professionals. A més, la història de Calella s'ha resumit en l'audiovisual de vuit minuts de durada, elaborat a partir d'imatges actuals i antigues.
Complementa el centre d'interpretació la situació de les infraestructures i dels elements que es conserven en el terme relacionats amb les activitats marítimes i pesqueres: cases de pescadors, barraques, torres de guaita, platges on s'estenien les xarxes per assecar-les, peroles, etc. El projecte ha sigut coordinat i documentat per l'Arxiu Municipal de Palafrugell, l'Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell (IPEP) i el Museu de la Pesca.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell (dins de Fons d'associacions i fundacions)». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2013-11-11. [Consulta: 2 agost 2012].
- ↑ «Publicació Museus i Col·leccions del Baix Empordà». Consell Comarcal del Baix Empordà. Arxivat de l'original el 2016-08-20. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ Saurí, M. Concepció «Joan Bofill i Codina». Nou Palafrugell, número 142, 1999.
- ↑ «Carrer de Bofill i Codina». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 13 octubre 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «S'inaugura el centre d'interpretació de la pesca de Calella». Institut de Mitjans de Comunicació Pública de Palafrugell. [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ «Conveni per tal que l'edifici de Sa Perola sigui un espai divulgatiu». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 2 agost 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Sa Perola - Ajuntament de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 2 agost 2012].
Enllaços externs[modifica]
- Ajuntament de Palafrugell - Sa Perola Arxivat 2017-09-05 a Wayback Machine.
- Turisme Baix Empordà - Museus
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sa Perola |
- BADIA HOMS, Joan. “Un vell local de tenyir xarxes de pesca fa d'oficina de turisme”, dins Estiu'87, suplement del diari Avui. 1 agost 1987.
- GARRIDO, Alfons. Origen i evolució de les associacions de pescadors a través del Gremi de Sant Pere de Palafrugell (segles XVII-XX). Estudis del Baix Empordà, volum 29. 2010. pp. 161-179.
- SALA LLOPART, Blanca. Sa Perola i la pesca a Calella. Quaderns de Palafrugell, núm. 17. Ajuntament de Palafrugell. 2008.