Sa Pobla
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de Mallorca | |||
| Estat • Autonomia • Província • Consell insular |
Espanya Illes Balears Illes Balears Consell Insular de Mallorca |
||
| Gentilici | Pobler, poblera | ||
| Llengua pròpia | Català | ||
| Superfície | 46 km² | ||
| Altitud | 28 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
12.141 hab. 263,93 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 46′ 10″ N 3° 1′ 28″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població • Batle: |
1 Joan Comes Reus (IxSP; 2007) |
||
[edita] Siutació geogràfica
Sa Pobla, antigament també la Pobla d'Huialfàs, és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca. Limita amb els termes de Búger, Campanet, Pollença, Alcúdia, Muro, Llubí i Inca. Es troba a 42 kms de la capital insular. Sa Pobla es troba al nord-est de l'illa de Mallorca, amb una extensió de 48.53 km² i pertany a la mancomunitat del nord.
Predomina el relleu pla, a una altitud mitjana de 36 m. sobre el nivell del mar, el terme es pot dividir el terme en tres zones diferenciades:
El raiguer, al nord, on són destacables els costers meridionals dels massissos de la Serra de Gaieta i del Puig de Son Vila, partions amb Campanet, Pollença i Alcúdia, que amb prou feines superen els 300 mts. d'alçada, amb el màxim del Puig de la Talaia amb 339 mts.
El plà, que ocupa una ampla planura d'origen al·luvial amb tendència descendent cap a l’Albufera i la Badia d'Alcudia, on s'ubica el nucli històric de la vila (25 mts. Sobre el nivell de la mar), i que inclou les terres primes de ponent, a la partió amb Llubí, Inca i Búger i la marjal, que fou objecte de dessecació des de el s. XV fins al s. XIX i que pel sud limita amb Muro pel torrent del mateix nom.
L'Albufera al llevant, inundada pràcticament tot l'any i que, malgrat trobar-se a uns 6 km de la mar, no supera els 2 mts. sobre el seu nivell
Sobre els pujols,puigs i boscos, Sa Pobla conta amb:
- Puig de La Talaia de 339 mts d'alçada.
- Pujol de Son Sabater de 60 mts d'alçada i part del mateix es troba a Crestatx. Té un bosc del mateix nom.
- Bosc de Talapi, alzinar relictual d'un gran bosc del Pla de Mallorca, ubicat a prop de Búger.
En hidrologia, a sa Pobla conflueix la conca hidròlògica més important de Mallorca, 640 km² que suposen el 1/5 del total, que recull les aigües de gran part de la vessant sud Serra de Tramuntana, des d'Orient fins al Tomir, i del Pla de Mallorca, de Santa Eugènia al massis de Randa, amb el pas de diferents torrents que conflueixen, finalment, al canal Gran, curs fluvial artificial que atravessa de manera segregada l'Alfufera:
- El Torrent de Sant Miquel que ve des de Campanet on arreplega les aigües del Torrent de Lluc i de les Fonts Ufanes, travessa el terme de ponent a llevant i és el principal aport hidric del subsòl pobler.
- El Torrent de Búger que recull les aigües del Torrent de Massanella, és partió amb Búger i és afluent del de Sant Miquel.
- El Torrent de Muro que arreplega les aigües dels torrents de Sólleric, d'Almedrà i de Pina, fà partíó amb Muro.
- El Torrent de Siurana que travessa la vall de Crestatx, al nord.
En el seu terme municipal es troba l'oratori de Crestatx.
[edita] Demografia històrica
 |
L'article necessita algunes millores en el seu format. (Col·laboreu!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, capçaleres, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules ... |
| Anys | Habitants | Anys | Habitants |
|---|---|---|---|
| 1364 | 965 | 1466 | 550 |
| 1591 | 1.950 | 1750 | 1.972 |
| 1784 | 2.266 | 1840 | 3.094 |
| 1860 | 3.637 | 1877 | 4.861 |
| 1887 | 5.681 | 1900 | 5.999 |
| 1910 | 6.894 | 1920 | 7.851 |
| 1930 | 8.830 | 1935 | 9.240 |
| 1940 | 10.147 | 1950 | 10.217 |
| 1960 | 9.931 | 1970 | 9.927 |
| 1981 | 10.019 | 1991 | 10.092 |
| 2002 | 11.704 | 2007 | 12.141 |
Referència: Arxiu Històric de Sa Pobla.
[edita] Possessions, cases pageses i finques de Sa Pobla
[edita] Transports
Sa Pobla està molt ben comunicada des de la capital balear. S'arriba per autobus, tren o taxi.
La linea de ferrocarril es va inagurar a Sa Pobla el 24 d'octubre de 1878 i es tancà el 28 de febrer de 1981. Es tornà a obrir el 27 de desembre del 2000. La vella estació es trobava davant dels carrers Mercat i Gran. Actualment l'estació és la seu de la policia municipal local, i abans era el Museu de Sant Antoni i el Dimoni.
La nova estació del tren es troba a prop de la carretera a Muro.
Des de Sa Pobla existeix una companyia d'autobús, Autocars Pujol que va a Inca o a Palma. També es pod anar a Muro amb aquesta companyia. Hi ha servei de ràdio-taxi, però no hi ha cap aturada de taxis.
[edita] Història
De l'època prehistòrica queda la pitjada de disset jaciments arqueològics. Encara es conserven coves de la època pre-talaiotica. Un d'aquests talaiots és el Claper Gran. Hi ha restes d'enterraments prehistòrics. De la època romana en queden restes d'àmfores, ceràmica i monedes.
Els sarrains designaren el lloc, on actualment s'ubica la vila, amb el nom de Huayar-al fas: "Aigua del prat", es tractava l'alqueria de major extensió documentada al Llibre del Repartiment, amb 50 jovades, i depenia del Juz' d'Inkan, com la major part del terme, encara que alguns àmbits perifèrics de l'actual delimitació pertanyien als Juzz de Muruh (Muro) i al de Bulansa (Pollença).
En el repartiment correspongué a la porció reial, i el Rei les assignà en alou franc a diversos porcioners, Huyalfàs, Adducayras i Sila als homes de Barcelona, Vernissa a l'ordre del Temple, Talapi als germans Frener, el Rei es reservà el domini directe de Crestatx, la Marjal i la seva porció de l'Albufera, d'altres ens resulten desconegudes com és el cas de Gaieta. Al llarg del segle XIII s'inicià una lenta colonització dispersa a partir de l'establiment emfiteutic de porcions menors, sobre tot a Huialfàs i, a partir de 1280, a Crestatx. Aleshores Mallorca estava conformada per un únic municipi o universitat, però el monarca disposava de batles amb funcions judicials menors arreu del territori, l'actual sa Pobla pertanyia a la batlia d'Inca.
Eclesiàsticament depenia de la Parròquia de Sant Miquel de Campanet, documentada el 1248, si bé, almenys des de 1286 ja existia l'oratori sufragani de Santa Margalida de Crestatx. El 1285 els prohoms de la Parròquia de Sant Miquel es reuneixen a l'església per elegir els representants que han de prestar homenatge al Rei Alfons, cosa que indica una certa autonomia organitzativa respecte d'Inca a l'entorn de la parròquia, amb Campanet com a incipient nucli urbà de referència pel territori.
El 1300 Jaume II, en el marc de la seva política de creació i ordenació de viles foranes, manà la fundació de la Pobla de Huialfàs i la seva ordenació urbanística, fixà condicions favorables per promoure l'establiment de colons al nucli, la dotà de serveis públics: carnisseria, peixeteria, escrivania i batle, separat del d'Inca i amb jurisdicció sobre els actuals termes de Campanet i Búger, i estableix la comuna de la Marjal, amb més de 1000 quarterades.
A partir d'aquest disseny inicial, s'anà configurant el sistema institucional que regiria fins el Decret de Nova Planta: el 1310 ja consta l'existència d'un batle reial; el 1315 Sanç I converteix les batlies en universitats o municipis, moment en que és degué crear la Juraria, òrgan de govern local, i és fixa la representativitat de la vila al Gran i General Consell i al Sindicat Forà; el mateix any el Rei Sanç concedí a l’església d'Uialfàs, preeminència parroquial sobre la de Sant Miquel de Campanet; el 1336 s'instituí l'ofici de mostasaf; el 1367 amb la segregació civil i eclesiàstica definitiva de Campanet, que integrava Búger, queden fixats els límits del terme municipal de manera molt similar a l'actual; el 1392 es crea un Consell de la Universitat per assistir als jurats.
La guerra entre Pere el Cerimoniós i Jaume III de Mallorca, amb la derrota d'aquest darrer, no tengué efectes detectables a sa Pobla, que envia a Gerard Llull i Arnau Sacanal a retre homenatge al nou monarca. Però el context bèl·lic posterior de la Corona d'Aragó amb guerres contra Sardenya, Castella i Génova documenta la participació d'alguns poblers en aquests conflictes o en els preparatius per a la defensa, com la mostra d'homes d'armes de 1359, l'obligació de disposar de cavalls per part de 11 poblers el 1362, la contribució a l'armament de galeres el 1388 o la de la contribució amb homes per a l'edificació de la murada d'Alcúdia.
La principal activitat econòmica d'aleshores fou la ramaderia, a partir de l'explotació comunal de la marjal reservada als poblers, els quals practicaven una curta transhumància entre les terres comunals inundables, impracticables a l'hivern, i les terres seques de l'interior. Al segle XV es comença a documentar l'establiment de petites porcions de la Marjal per ser desecades, mitjançant la canalització de les aigües, i destinades a l'agricultura i a la sembra d'especies forestals hidrofiles (oms, polls...), la qual cosa provocà importants conflictes amb l'activitat ramadera, especialment bovina, caprina i cavallina, que a la llarga feu inviable la continuïtat del pasturatge, el qual acabà essent substituït per l'agricultura mitjançant un accelerat procés de dessecació de les terres més proximes a l'Albufera, molt estés al s. XVII.
A la carretera de Sa Pobla cap a Pollença, trobam l'oratori medieval de Crestatx. El nom de Crestatx, deriva del llatí "castrum" o campament.
Al segle XVI la famosa Guerra de les Germanies. Batalles que participaren els poblers entre 1521-1524, foren:
El 15 d'agost de 1522 es celebrà la batalla del Pujol de Son Sabater, un episodi molt important de la Guerra. La Batalla de Muro. La Batalla de Son Fornari o de Sa Marjal on moriren milers de persones i la Repressió de les Germanies de 1524.
Al segle XVII apareix una època molt més tranquil·la, on sortirà un conegut personatge pobler: El Capità Pere Antoni Ferragut Cànaves.
Al segle XVIII en temps de la Guerra de Successió i del Decret de Nova Planta, es construí la parròquia de Sant Antoni Abat, a la plaça de la església. És l'época del canonge pobler, Cristòfol Cladera Company, "El Tresorer Cladera".
Al segle XIX, Sa Pobla entra dins una època de modernització agraria i la industrialització. En setembre de 1812 es començaren les obres per construir la Casa Consistorial i en 1822 s'inagurà com l'ajuntament de Sa Pobla. Per primer cop, el tren arriba a la vila i un nou personatge visita Sa Pobla, l'arxiduc. El día 19 de gener de 1872,l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana visità Sa Pobla per comprar la finca de Miramar, propietat del pobler D. Joan Serra. Sa Pobla comença a elaborar el ví i es planten moltes vinyes. S'arriba a contar amb unes vint-i-tres cellers de ví. En l'actualitat, només queda un celler en funcionament, Bodegues Crestatx, fundat en 1898.
Al segle XX, Sa Pobla durà viatgers a Palma amb la coneguda "Sa Camiona", un camió de passetgers que feia d'autobús. Arriba per primer cop la llum electrica a Sa Pobla amb la central elèctrica.
Sa Pobla contà amb l'edició de dues revistes: Sa Marjal que funcionà des de 1909 fins 1928 i el seu promotor fou Mn Joan Parera Sansó (1865-1928) capellà de la vila; la revista Vialfas que funcionà des de 1957 fins 1963.
En 1957 Sa Congregació Mariana servia per a les trobades i representacions teatrals.
Els Gegants Poblers s'estrenen en 1984.
[edita] Batles municipals de Sa Pobla
[edita] Parròquia de Sant Antoni Abat
[edita] Actes, festes, fires i mercats
- 5 i 6 de gener: Reis d'Orient.
- 10 de gener: Cursa de Sa Llego (7.870 mts).
- 16 de gener: Nit Bruixa de Sant Antoni (Festes amb foguerons, balls, xeremiers, sortida de dimonis i de Sant Antoni).
- 17 de gener: Festa de Sant Antoni Abat, considerat co-patró del poble.La festa se celebra des de 1365, segons documentació històrica.
- 20 de gener: Festa de Sant Sebastià- Foguerons.
- Febrer: Mitja Marató de Sa Pobla. La Rua.
- Març o Abril: Festes de la Setmana Santa i Romeria a l'oratori de Crestatx, el dimarts de Pasqua.
- Abril.: Premis Alexander Ballester de Literatura. Trobada Anual d'Escriptors Poblers. Marxa ciclista Sa Pobla.
- 23 d'abril: Dia de St. Jordí. Festa del Llibre.
- 25 de maig: Corpus Christi: Sortida dels Barretiners.
- Finals de maig: Carrera Solidaria "Junts feim camí" de l'escola Sant Francesc d'Assís. (Anual)
- 20 de Juliol: Festes de la patrona de Sa Pobla, Santa Margalida. Cursa Popular de les Festes.
- 25 de juliol: Festes del patró de Sa Pobla, Sant Jaume. Cursa de cavalls i curses populars diurna i nocturna.
- Agost: Cicle Mallorca Jazz Sa Pobla.
- Octubre: Diada Cicloturística Popular. (Anual- creada en 1990). Fira Anual d'Oportunitats. (Fundada en 2008)
- Novembre: Jornades d'Estudis Locals de Sa Pobla.
- Dia de Tots Sants: Cursa Atlètica "De Sa Pobla a Lluc corrent" (anual).
- Darrers dos cap de setmana de novembre: Fira de Tardor de Sa Pobla, Mercat medieval i Trobada de xeremiers, luthiers i de gegants. Fira Verda.
- Entre finals de novembre i primers de desembre: Cursa Atlètica Sa Pobla-Aucanada (creada en 1975).
- Desembre: Dos primers cap de setmana Mercadet de Nadal
- Primers de Desembre: Cursa Atlètica "Duatló" (inagurada en 2007)
- Mitjans de Desembre: i Festes de Nadal.
- Tots els diumenges de l'any: Mercat setmanal.
[edita] Centres culturals i Associacions
[edita] Turisme
A Sa Pobla també se li coneix com "Open Land" (Terra oberta). A principis del segle XXI es posà en marxa un plà de turisme per fer conéixer la vila entre els turistes. Visites a S'Albufera, al Celler "Bodegues Crestatx" o al mercat setmanal, són part del plà de visites turístiques del municipi. Sa Pobla no és molt turístic, però la visita a un dels pobles més típics de Mallorca podría donar una visió diferent de la típica Mallorca turística que tots conéixem.
Recomanacions:
- Plaça de l'ajuntament.
- Bodegues Crestaxt.
- Església parròquial.
- Museu de la Joguina i Museu d'Art Contemporani (Ca'n Planes)
- Museu de Sant Antoni i el Dimoni.
- Sales d'exposicions d'art: Cavallets, Ca'n Planes.
- Deixar el cotxe i agafar el tren que va per diferents pobles de l'interior de l'illa.
Referència:[1]
[edita] Poblers a Viquipedia
- Joan Mir, noble i militar, s. XVI-XVII
- Capità Pere Antoni Ferragut Cànaves, "Capità Pere", militar i Fill Il·lustre de Sa Pobla (1631-1702)
- Jaume Antoni Serra, carmelita i escriptor religios (s. XVII-1776)
- Jaume Serra-Poquet i Nadal, jurista i polític (1697-1775).
- Francesc Serra de Gaieta, frare i poeta (-1778)
- Fra Antoni Serra Serra, frare mínim i escriptor religios (1708-1755)
- Joan Estaràs Riutort, pintor, escultor i lutier (1747-?)
- Cristòfol Cladera Company, 'Tresorer Cladera', Polític, escriptor, canonge, tresorer eclesiàstic i Fill Il·lustre de Sa Pobla. (1760-1816).
- Miquel Josep Cabanelles Cladera, metge epidemiòleg i Fill Il·lustre de Sa Pobla (1760-1830)
- Miquel Socias Caimari, Polític, advocat i Fill Il·lustre de Sa Pobla (1841-1904).
- Pere Siquier Pizà, músic i polític (1858-1942)
- Joan Parera Sansó, 'Vicari Perera'. (1865-1927)
- Pere Antoni Aguiló Bonnin , Primer exportador de patata de Sa Pobla. (1874-1955).
- Antoni Aguiló Valls, "D.Toni Toniet", Prevere i beat (1885-1976)
- Sor Catalina del Carme Caldés Socias Monja, martir i beata.(1899-1936)
- Joan Torres Gost Metge, escriptor i Fill Il·lustre de Sa Pobla (1900-1979).
- Gabriel Torres Gost, enginyer industrial i directiu empresarial (1903-1981)
- Bartomeu Torres Gost. Canonge, escriptor i Fill Il·lustre de Sa Pobla. (1905-1989).
- Antònia Buades Vallespir, Madò Buades, cantadora de música tradicional (1911- 2007).
- Joan Franch Serra, metge i polític (1922)
- Francesc Caimari Alomar, prevere i notari eclesiàstic (1929)
- Agustí Serra Soler, escriptor (1930)
- Pere Torres Siquier, prevere (1930)
- Alexandre Ballester, escriptor i cronista oficial de Sa Pobla.(1934)
- Antoni Torrens, Apotecari i fundador dels Dimonis d'Albopàs, de la festa de Sa Pobla a Gràcia.(1937)
- Simó Andreu Trobat, Simón Andreu, actor. (1941)
- Jaume Cladera Cladera, matemàtic i politic(1941)
- Pere Bonnin Aguiló, escriptor, periodista i traductor (1944)
- Miquel Segura Aguiló, periodista, escriptor i argenter (1945)
- Miquel López Crespí, escriptor (1946)
- Rafel Socias Company, enginyer i poeta (1946)
- Vicenç Soler Reus, arquitecte i ex-batlle (1951)
- Antoni Vallespir Pons, metge (1952)
- Pedrona Torrens Soler, artista i galerista (1952)
- Llorenç Serra Ferrer, entrenador de futbol (1953)
- Rafel Serra de la Creu Bennàsser, Advocat, heraldista i genealogista (1953)
- Sebastià Crespí Rotger, bioleg i analista (1955)
- Antoni Serra Mir, metge i ex-batlle (1956)
- Onofre Pons Sureda, metge oncòleg, polític i escriptor (1956)
- Damià Amer Munar, futbolista (1958)
- Jaume Font, polític i exbatlle. (1961)
- Miquel Bennàssar Bibiloni, professor de música, organista i xeremier (1964)
- Melcior Comes, escriptor. (1980)
- Josep Siset, cantant.
[edita] Llinatges tradicionals de Sa Pobla
Aguiló, Alomar, Amer, Barceló, Bennàssar o Bennasser, Bonnín, Caldés, Cantallops, Cladera, Comes o Comas, Crespí, Ferragut, Ferrer, Font, Guasp, Martorell, Mir, Payeras, Pol, Pons, Reus, Riutort o Riutord, Salvà, Seguí, Segura, Serra, Siquier, Socias o Socies, Vallespir, Valls.
[edita] Els Ca'ns o mal noms familiars més tradicionals de Sa Pobla
Ca'n Ballador, Ca'n Barral, Ca'n Barreroig, Ca'n Betzo, Ca'n Borrer, Ca'n Campets, Ca'n Cantó, Ca's Cerol, Ca'n Cinto, Ca na Cladera, Ca'n Cotà, Ca'n Cremat, Ca'n Felip, Ca'n Guixa, Ca'n Jordió, Ca'n Llaveta (LLoeta), Ca'n Malondro, Ca'n Managuí, Ca'n Manyo, Ca'n Marron, Ca'n Mascó, Ca'n Mel (Fava), Ca´n Mel (de Subach), Ca´n Mel (de la Creu d´en Petxino), Ca'n Melcior, Ca sa Molinera, Ca'n Mussol, Ca'n Muxella, Ca'n Passí, Ca'n Pel de Mèl, Ca'n Pelut, Ca'n Punça, Ca'n Pera, Ca'n Perril, Ca na Rafaela, Ca'n Reganyol (Managui), Ca'n Rian, Ca'n Rua, Cas Senceller, Ca'n Sopa, Ca'n Sot, Ca´n Tianet de la LLei, Ca´n Tianet, Ca'n Torres, Ca'n Vedrera, Ca'n Xim, Ca'n Xineta, Son Fornés.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina de l'Ajuntament
- Informació de l'Institut Balear d'Estadística
- Guia de Mallorca: Sa Pobla
- Pàgina del millor foro de Sa Pobla
- Una manera diferent de veure el nostre poble, Sa Pobla
- http://santantoni.ajsapobla.net/obreria/index.ct.html
- http://www.bodegascrestatx.com/historia.php
- http://www.ajsapobla.net/serveis/associacions.ct.html -Associacions culturals i esportius de Sa Pobla
- http://www.mallorcaweb.net/salbufera/introcast.html
- http://www.ajalgaida.net/wms/ofo/imgdb/archivo_doc16573475.pdf
- http://www.mallorcaweb.net/gps/docs/sapobla_gent_medi_historia_guia_didactica_2003.pdf
- http://pobler.balearweb.net/
- http://www.teleweb-mallorca.com/ES/paginas/133_museo_juguete.htm
- http://www.lapenyasapobla.com
| Portal I.Balears | Illes Balears – Mallorca |  |
| Municipis: | Alaró | Alcúdia | Algaida | Andratx | Ariany | Artà | Banyalbufar | Binissalem | Búger | Bunyola | Calvià | Campanet | Campos | Capdepera | Consell | Costitx | Deià | Escorca | Esporles | Estellencs | Felanitx | Fornalutx | Inca | Lloret de Vistalegre | Lloseta | Llubí | Llucmajor | Manacor | Mancor de la Vall | Maria de la Salut | Marratxí | Montuïri | Muro | Palma | Petra | sa Pobla | Pollença | Porreres | Puigpunyent | ses Salines | Sant Joan | Sant Llorenç des Cardassar | Santa Eugènia | Santa Margalida | Santa Maria del Camí | Santanyí | Selva | Sencelles | Sineu | Sóller | Son Servera | Valldemossa | Vilafranca de Bonany | |
| Illes: Mallorca | Menorca | Eivissa | Formentera | ||
Can Tianet de la LLei, Can Tianet, Can Mel
