Sabatai Seví

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sabatai Seví

Sabatai Seví, en hebreu שַׁבְּתַי צְבִי Shabbatai Tzvi; (Esmirna, 1626 - Ulcinj, 1676), fou un rabí jueu que afirmà ser el Messies. Inspirà un dels moviments messiànics més importants de la història jueva.

Estudià la Càbala i el Talmud, i el 1648, després d’haver estat ordenat hakam (títol rabínic sefardí, que equival a "savi"), assegurava ser el Messies.

Fou expulsat d’Esmirna cap a 1651, i vagà molts anys per Grècia, Tràcia, Palestina i Egipte. El 1665 cercant una cura per la seva ànima turmentada es presentà al carismàtic Nathan de Gaza que el convencé de que en realitat era el Messies. A partir d’aleshores es manifestà com tal i aviat guanyà un fervent suport a Palestina i entre els jueus de la diàspora. Empresonat per les autoritats turques el 1666, es convertí a l’Islam par escapar de l'execució. Morí exiliat a Ulcinj (en l’actualitat Montenegro). Els esdeveniments de la seva vida foren interpretats segons els criteris de la Càbala per Nathan i altres. El seu moviment persistí fins al segle XIX.

La historiografia xueta ha especulat si Rafel Valls, dirigent criptojueu mallorquí, va tenir contacte amb ell a partir d’un viatge a Esmirna que realitzà a l’entorn de 1665.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sabatai Seví Modifica l'enllaç a Wikidata