Sabater

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sabater (desambiguació)».
No s'ha de confondre amb sabaté.
Dona fent l'ofici de sabater a Lanzhou, Xina.

Un sabater és una persona que té per ofici fer, reparar i/o vendre sabates. A l'edat mitjana, a Catalunya, estaven classificats com a menestrals.[1] L'any 1110, un sabater -i alhora sastre- s'instal·là a Gerri de la Sal; el 1145, ja hi ha documentat un sabater a Barcelona; el 1167, al nord-est de Catalunya hi ha un Arnau Ramon sutoris; el 1171, hi havia un sabater a l'Espluga de Francolí, etc. Fins i tot, es conserva un contracte d'aprenentatge de l'ofici de sabater del 1175. El 1203, a Barcelona, ja hi posseïen una confraria professional, que tenia com a patró Sant Marc (era un dels gremis més rics i solidaris de la ciutat); el 1253, hi havia un vicus o carrer dels Sabaters. A més, també veneraven com a patrons els sants sabaters Anià d'Alexandria, Crispí i Crispinià i Salvador d'Horta. A Puigcerdà, el 1345, hi havia 38 sabaters; a Lleida, el 1429, vivien 32 sabaters; a Barcelona, a mitjan segle XV, n'hi havia almenys 66.

Eines de sabater[modifica | modifica el codi]

Eines de sabater: són moltes les eines que s'utilitzen per l'elaboració de les sabates així com per la reparació del calçat. Un petit recull és el següent:

  • falcilla, ganiveta corba pròpia dels sabaters
  • martells, amb diferents tipus de cabota segons la necessitat, d'assentar, Lluis XV
  • trepant, per fer forats a la pell
  • alenes, amb diferents tipus de punta, per cosir
  • mànecs de fusta per les alenes
  • ruleta, dentada, per gravar pell i marcar punts figurats
  • cola de contacte, pega, cautxú, engrut
  • pedra d'esmolar, de gres abrasiu
  • agulles per cosir
  • fil de cànem
  • pega de sabater, mesclada amb cera, per enfortir els fils
  • cerres de porc, per cosir
  • tenalla
  • alicates
  • broques
  • tisores
  • peu de ferro, amb forma de coll de cigne, enclusa
  • tres peus
  • reblons
  • ullets
  • cordons
  • claus de diferents gruixos i mides
  • xinxa, o xinxes
  • tacs de fusta
  • punxons
  • embarrat de finisatge, amb raspalls, paper de vidre i altres recanvis acoblats al motor
  • formes, motlles dels peus
  • tints
  • raspalls
  • enformador, per fer canaletes per cosir les soles
  • raspes, llimes
  • tornavís
  • cisell d'embotir
  • tirapeu, corretja que serveix per a tenir subjecte el calçat al genoll quan es cus
  • tenalla de muntar
  • compàs
  • imant
  • picador i marcador de punts
  • joc de ferros per polir i llustrar les soles i els seus cantons i l'enfranc
  • brunyidor, per donar llustre
  • lleva formes
  • tenalles per col·locar botons
  • formes per eixamplar

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV), plana 226. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Diccionari General de la Llengua Catalana - Pompeu Fabra
  • Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
  • Diccionari.cat de la Enciclopèdia.cat