Sabirs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els sabirs eren una ètnia que habitava la depressió del Caspi abans de l'arribada dels àvars euroasiàtics. Sembla que eren un poble túrquic, possiblement d'origen en els huns. El nom de Sabir ha estat lligat, per part d'alguns estudiosos, al de Siberia (però hi ha altres alternatives etimològiques derivades dels Mansis/Vogul) i fins i tot de molt més cap l'orient en el grup Hsien-pi.[1]

Àsia occidental cap a l'any 500, mostrant els Sabirs i els seus pobles veïns.

Els sabirs vivien predominantment a l'estepa pòntica limitada a l'est per la Mar Càspia, i a l'oest per la Mar negra essent el límit sud les muntanyes del Caucas. Priscus menciona que els sabirs atacaren les tribus saragur, urog i Unogur l'any 461, desplaçant-los a través del Volga, com a resultat d'haver estat atacats ells mateixos pels àvars.[2][3] L'any 515 atacaren territoris de Pèrsia i de l'Imperi Bizantí.[4] Finalment s'aliaren amb els perses sassànides i envairen el Caucas. Cap a l'any 700 desaparegueren del registre històric sent probablement assimilats pels khazars i búlgars.

El document bizantí, De Administrando Imperio menciona que els Tourkoi (el nom bizantí pels húngars) abans rebien el nom de Sabartoi asphaloi (potser aquesta expressió vol dir els autèntics sabirs). Tanmateix els documents bizantins normalment es refereixen als sabirs com els Sabiroi.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Christian, David. A History of Russia, Central Asia and Mongolia. Blackwell Publishing, 1998. Page 279.
  2. Priscus. Excerpta de legationibus. Ed. S. de Boor. Berolini, 1903, p. 586
  3. [1]
  4. Ibidem. Pages 279-280.